Què és millor, saber fer-ho tot o estar especialitzat en una activitat concreta?. Crec que ambdues tenen les seves avantatges i desavantatges. És cert que qui treballa en una àrea concreta on s'ha preparat o simplement se li dóna bé, podrà rendir mot més perquè es sent a gust amb allò que fa. En canvi, l'empresari que pot posar a cadascun dels seus treballadors a qualsevol lloc i així estalviar mà d'obra i temps, no n'estic tan segura que el rendiment sigui el mateix (pròpia experiència?...). Hi ha hagut moltes variants amb els anys i suposo que n'hi haurà moltes més en un futur no molt llunyà...
La idea és que cada persona tingui més temps per l'oci i que aquest serveixi per enriquir-se en coneixements i/o estones de goig i pau... Ho aconseguirem?.
En resposta a la peça musical de l'entrada.
ResponEliminaFreguen les cordes
i sona el dolç so
de la música rere
el vent de la flauta,
com un camí que anem
fent passejant.
Esperem l’entrada del saxó,
pausat mirant de fit
el contrabaix puntejat
amb pessics sonors.
Sis plau, no diguis res,
deixa’m escoltar-ho tot.
Després els meus llavis
seran teus
i podrem dir totes
les paraules del mon.
qui sap si...
Un bell poema per una gran peça musical.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
Seguro que la buena música inspira para hacer buenas fotos. Abrazo
ResponEliminaLa música inspira para todas las artes, además de ofrecer bellos momentos de sosiego.
EliminaAferradetes, Luis.
Muy buena imagen de este grupo musical. Mientras hago este comentario, estoy escuchando su música y voy a seguir escuchándola, hasta que finalice.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchas gracias!.
EliminaLa música no pertenece al grupo de la foto, sólo pude encontrar un ensayo y preferí cambiarlo porque apenas se oía bien. Espero lo hayas disfrutado.
Besos, Antonia.
Jo cada vegada tinc més temps, però ara no em serveix de gaire.
ResponEliminaDe jove m'hauria anat molt bé gaudir de tant temps... ara el desaprofito i no per voluntat pròpia sinó que cada cop és tot més difícil.
Petons.
Sí, a nosaltres ja no ens servirà de molt la reducció de l'horari laboral... i sí, què bé ens hauria anat quan érem més joves!. Veurem com l'aprofiten els joves actuals...
EliminaPetonets, Xavi.
Gaudir de la música o la lectura es una bona manera d'omplir estones buides, tot i que això, molts ho hem fet quan aquestes estones no hi eren i cercàvem el temps.
ResponEliminaAferradetes
Sí, ho aprofitàvem, però en el meu cas me'n quedava ben poc de temps amb els horaris que tenia.
EliminaAferradetes, Josep.
A spotlight on the musician
ResponEliminaHi havia diversos focus que il·luminaven l'escenari.
EliminaAferradetes, roentare.
Ahora ya tengo casi todo el tiempo del mundo, y si que procuro hacer lo que mas me gusta.
ResponEliminaBesos
Cuando una está jubilada, hay días que parecen años y años que parecen días...
EliminaBesos
Pot semblar egoísme, però regalar-me el temps és la millor inversió.
ResponEliminaM'encanta l'Scott Hamilton!!
Aferradetes!!!
No, no ho és i quan es fem grans, molt menys.
EliminaCercava una actuació de l'Alberto Moreno & The lIttle Great Ensemble què és el nom del grup de la foto, però només vaig trobar un assaig i no se sentia bé. Aquí el tens per si vols donar-li una ullada:
https://www.youtube.com/watch?v=5dvcwgr5t_0
Aferradetes, Joan.
Carpe diem ... and noctem. ;-)
ResponEliminaHo hem d'aprofitar tot, des de sempre, però ara més...😉
EliminaAferradetes, Sean.
Bueno, ahora tenemos un gobierno progresista que nos ha prometido la Luna... Así que la felicidad me embarga...
ResponEliminaUn abrazo, amiga Luna, por cierto...
A mí no me preocupa mucho lo que prometen los gobiernos, si al final todos incumplen. De todos modos, yo ya tengo sa lluna... ¿para què?.🤭
EliminaAferradetes, amic.
No sé que dir-te, no treballo del que vaig estudiar, i estic contenta perquè m'he adaptat a tot. Això sí, temps per mi, poc, abans m'engoixava pensant que tot era feina,ara he canviat el xip i penso què és el que em toca i m'adorno els moments...😊
ResponEliminaAra, ja jubilada, puc dir que tampoc vaig treballar en allò que m'hauria agradat, tot i que també em vaig adaptar als horaris, no en quedava altra. Fins i tot hi va haver temporades que vivia per la feina, fins que un dia em van dir que l'empresa no era meva i, de mica en mica, vaig anar canviant el xip... tenien raó, no ho era i no calia deixar-me la vida en això.
EliminaAferradetes, Marta.🤗
El refranyer ja ens diu que "aprenent de tot, mestre de res". Així que, contestant la teva pregunta, jo crec que si volem una feina ben feta millor tractar amb algú que la sàpiga fer "del tot" que no encomanar-la a algú altre que la sabrà fer "una mica" perquè sap només una mica de tot. Fins i tot, des del punt de vista de l'empresari trobo que és millor pensar així perquè si no, com tu mateixa apuntes, el que suposadament s'estalvia després es perd amb un rendiment menor.
ResponEliminaUn altre tema és aquest d'aconseguir tenir més oci. És cert que el món laboral tendeix cada cop més a anar reduint la jornada de feina i això és ben positiu. Ara bé, anem cap a un oci de qualitat que, com dius, ha de servir per a "enriquir-se en coneixements i/o estones de goig i pau" o la nostra societat prefereix fomentar que dediquem aquest temps lliure simplement a consumir més i més? Tant de bo, la resposta fos la primera opció. Jo no ho tinc tan clar.
Abraçades!!
Crec que per fer una feina bé, a part de saber-ne, s'ha de ser responsable. Que hi ha d'haver un equilibri entre la feina i el sou. I que si t'han contractat per fer una feina, ha de ser per allò que has firmat i no passar-te a una altra si un dia no n'hi ha molta de la teva. Però això sembla una utopia encara ara.
EliminaSuposo que això que dius de l'oci dependrà de cada persona. En el meu cas, des de que no faig feina, no necessito molt més per viure... menjar (ara menys que abans), la música, la lectura, la fotografía... coses que abans feia, però que no tenia massa temps per fer-les i ara els hi dedico tot el temps del món.
Aferradetes, Mac.
I els que hem nascut amb esperit de tasta-olletes?
ResponEliminaLa teva pregunta de si, ho aconseguirem? No sé si té una resposta exacte. El temps és difícil de mesurar. Per a alguns una pel·lícula de dues hores i mitja és massa llarga i d'altres diuen que se'ls ha fet curta. I així amb tot.
Tries molt bé, sempre, les peces musicals. La tornaré a escoltar, Sam.
Una mica de constància no els vindria gens malament. Tot i que tastar coses sempre va bé, jo diria que és experimentar.😉
EliminaDepèn de la persona, això sempre serà així... encara que tenir més temps, agrada a tothom.
Moltes gràcies!. Com he dit més amunt, vaig cercar el grup de la foto (Alberto Moreno & The lIttle Great Ensemble), però només vaig trobar un assaig i no se sentia bé. Aquí et deixo l'enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=5dvcwgr5t_0
Aferradetes, Xavier.
Jo sempre he treballat del que vaig estudiar i jo diria que ja costa prou fer bé les coses que saps, perquè tot costa i perquè t'has de continuar formant i potser perquè mai no en saps tant com voldries, com perquè a sobre et vagin canviant de lloc i et facin fer de tot. Jo crec que sí que baixa el rendiment i en segons quins casos es dona un mal servei. Per exemple si al super, posen fent de carnisser o de peixeter un que no en sap (passa moltes vegades) dona un mal servei.
ResponEliminaI pel que fa a la reducció de jornada, jo me n'alegro pels que la puguin disfrutar, els jubilats ja la tenim reduïda del tot, però dubto molt que sigui a fi de bé. Si ha de ser per consumir més articles de consum i consumir més xarxes socials, no els aprofitarà gaire. Ara, els pares i mares de família que no donen l'abast a conciliar la feina i la família, sí que notaran un respir, potser.
Aferradetes, bonica!
Tot i no haver treballat en allò que m'hauria agradat, he de dir que la meva feina m'agradava... fins que se'm demanà que fes altres coses.
EliminaEls jubilats tenim tot el temps del món, però sí que m'hagués agradat tenir-ho abans, quan anava de cul.🤦♀️
Aferradetes, preciosa.
Cadascú ha de lidiar amb els problemes del seu temps.
ResponEliminaEns vàrem adaptar com vam poder, criar els fills i treballar, sempre amb la llengua fora.
Petons, sa lluna!
Vam fer tot el que podíem i més, ara amb la reducció de la jornada ho tindran millor. Tot i que de problemes els tindran sempre, els uns més que els altres.
EliminaAferradetes, Alfred.
Com bé dius, tot té els seus avantatges i inconvenients, però en qüestions laborals sí que crec que és bo una certa especialització en alguna tasca específica. Jo crec que és l'única manera de desenvolupar bé la feina. En cas contrari, el resultat més probable és fer moltes tasques, però la majoria malament. El sentit del terme negoci deriva de “negació de l'oci”. La irrupció del capitalisme estigmatitzava la visió de l'ociositat, el lleure de l'individu, també la inacció, però el repòs és, més que una necessitat vital, una exigència ètica!!😉🤗😘🌠
ResponEliminaEn el món laboral, parlar de fer-ho tot, hi veig més inconvenients que avantatges.
EliminaSé que ja no me toca per a res, però sí que trobo que tenir més temps lliure, potser ajudaria a la gent que ha de conciliar la feina i la família; fins i tot podria ser que, els especialistes en malalties mentals, no tinguessin tanta feina i, sobretot, és una necessitat indiscutible.
Tenir la capacitat de sacrificar avantatges personals en benefici del bé comú... on?, quan?, com?... crec que estem molt lluny de fer-ho real.
Aferradetes ben fortes, Alfons.😘🤗
Hi ha l'ofici i la vocació. Hi ha les necessitats primàries i les secundàries, però les secundàries en el fons són les més importants.
ResponEliminaSí, hi ha dos oficis que són més delicats per a mi, els metges i els mestres. Si no hi ha vocació, malament... Potser sí, tot i que les secundàries no existeixen si no hi ha les primàries cobertes.
EliminaAferradetes, nina.