Brama el cel,
com bramen els homes
baix niguls carregats de bombes.
Ulls de nens atemorits que no entenen res.
Qui els protegirà si no hi ha treva?.
Dins el silenci s'escolten crits punyents...
Homes
Dones
Ai... els nens!
Ferides d'un món boig.
[Novembre ~2023]
Nens que després seran grans, si sobreviuen.
ResponEliminapodi-.
I que portaran aquest malson tota la vida. El problema serà quan ells no sàpiguen perdonar... i la història es tornarà a repetir una i altra vegada.
EliminaAferradetes, Carles.
Més boig impossible. Els terribles assassinats que va cometre Hamàs no li donen cap dret a les forces de Netanyahu a assassinar innocents de la manera com ho està fent.
ResponEliminaCom dius tu en el teu poema:
"...Homes
Dones
Ai... els nens!..."
Aquest Netanyahu tindrà el fals honor de passar a la història com un criminal de guerra. Com els del segle passat: Hitler, Mussolini, Franco, Stalin...
No es pot viure aplicant la llei del Talió, sinó no s'acabarà mai.
EliminaHo hem viscut massa temps i sembla que no aprenem res.
Aferradetes, Xavier.
Un món boig... i cada dia més. Només el poder i els interesos tenen valor, la resta no. Que trist!
ResponEliminaAferradetes
Molt trist tot plegat!.
EliminaAferradetes, Josep.
Un texto desolador y una imagen que habla de eso mismo.
ResponEliminaRelatos de una realidad indescriptible.
EliminaAferradetes, Luis.
Si pasamos por lo que hay escrito en la historia. En todas las épocas el hombre se ha dejado llevar por la violencia. Se ve que nadie escarmienta en cabeza ajena.
ResponEliminaNo somos dueños de nada y solo estamos aquí de paso. De nosotros depende crear un mundo más justo.
Un abrazo.
Eso es lo que tendríamos que tener más claro, "no somos dueños de nada".
EliminaAferradetes, Antonia.
Una bogeria que no s'atura.
ResponEliminaNo tenim remei!
Mentre hi hagi aquesta bogeria al cap de les persones que tenen poder, res podrem fer.
EliminaAferradetes, Alfred.
Fons i forma avui per denunciar aquest genocidi que no para.
ResponEliminaJo també el denuncio.
Petons.
Tant de bo serveixi per solucionar tots els conflictes, totes les guerres!.
EliminaPetonets, Xavi.
The clouds are so dramatic!
ResponEliminaS'apropava una bona tormenta.
EliminaAferradetes, roentare.
Un món boig dirigit per bojos que només miren pel seu interès.
ResponEliminaPer això mateix s'ha de ser molt conscient de a qui votes per dirigir un país.
EliminaAferradetes, Mac.
L'ésser humà, aquest animal tan complicat i tan ple de contradiccions, que és capaç d’estimar, odiar, abraçar, matar, donar i prendre tot alhora.
ResponEliminaAferradetes!!
El menys humà dels éssers...
EliminaAferradetes, Joan.
Es una vergüenza este jodido mundo. No se hasta donde vamos a llegar.
ResponEliminaBesos
A este paso, lo más jodido es que no sé si llegaremos.
EliminaBesos
És tan inhumà veure les escenes dramàtiques a través dels mitjans o les xarxes socials. No puc. Sembla una pel·lícula de terror.
ResponEliminaAmb la variant que en una pel·lícula saps que, en aixecar-te de la cadira, no ha passat res.
EliminaAferradetes, Risto.
¡Basta ya! ¡Paren!
ResponEliminaMe rebelo desde aquí y protesto.
Abrazo.
Las quejas y los gritos parece que no llegan, pero seguiremos protestando.
EliminaAferradetes, Sara.
Que trist que la guerra i la violència es vagin repetint d'un lloc a un altre, d'un segle a un altre i sembla que no sapiguem que aquesta no és mai la solució. Hi sabem, ho sap tothom, pe`ro fan com si no.
ResponEliminaNo estic molt segura de si el poder torna bojos als homes quan hi arriben o és que ja són bojos abans de tenir poder... I aleshores el món sencer va votant bojos... i anem a pitjor, crec jo.
M'ha agradat que en el teu poema recordis els infants. Perquè són els més innocents de tots i els que menys entenen i els que més pateixen, perquè són els que més s'hi juguen, em sembla que si no els roben la vida d'un sol cop de fusell o de bomba, els roben el futur: aquesta vida que haurien de tenir per endavant.
Costa saber què fer de tanta impotència.
Aferradetes, bonica!
Mira que han passat segles i encara no hem après res dels conflictes i les guerres. Tots ens queixem, però els que podrien fer alguna cosa per aturar-ho no ho fan, ans al contrari, hi posen més llenya. Per això deia més amunt, que hem de ser molt responsables a l'hora de votar... potser que el sistema estigui molt caduc i sigui hora de canviar...
EliminaEls nens gairebé no saben perquè estan en aquest món i ho pateixen tant o més que els adults. Encara que es salvin, els han destrossat la vida.
Impotència és la paraula... què fer amb tot això?
Aferradetes, preciosa.
De què ens serveix la intel·ligència ?, si acabem actuant com els pitjors del irracionals....
ResponEliminaSalut !.
Vols dir que totes aquestes "persones" són intel·ligents?... jo diria que no.
EliminaAferradetes, Artur.
La Humanidad, cada cierto tiempo, se empeña en destrozarse, de manera despiadada...
ResponEliminaEs como si no tuvieramos otra cosa que hacer...
Un abrazo triste
Sí, es como si algunos se entretuvieran haciendo guerras, como si estuvieran plantando flores... ¡Qué desastre!.
EliminaAferradetes de germanor, amic.
Espectacular foto, Paula!! Aquests nigulats negres tan amenaçadores semblen envoltar la zona de llum, que es veu empetitida. Bona metàfora visual per significar la capacitat humana per fer mal, ja sigui de forma individual o col·lectiva. Vull pensar que la zona de llum resistirà els embats encara que, és trist dir-ho, els niguls negres mai desapareixeran del tot. És la pitjor cara de la condició humana. Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaMalauradament no podem eradicar el mal d'aquest món. Encara que hi ha moments que sembla que no hi hagi llum, sempre surt el sol cada matí.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Res a afegir al teu poema que ho diu tot.
ResponEliminaFins i tot, m'agradaria dir que tot sobra...
EliminaAferradetes, Helena.