Moltes gràcies!. La veritat és que sí és una imatge de la IA. No sé si ho has provat, però després d'especificar ben bé el que volia, la noia sortia amb els braços damunt la finestra, tres braços amb mans de més de cinc dits. No em quedà més remei que solucionar-ho amb l'edició, a més d'altres petits detalls. Per tant, amb la meva escassa experiència, la IA no és tan perfecte com diuen.🤷♀️
Preciós poema i dibuix!! Efectivament plorar pot ser alliberador, actuant com una vàlvula de fuga per a les emocions acumulades, permetent alliberar tensions i alleujar la càrrega emocional. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
Són millors unes llàgrimes que uns crits, encara que depèn de cada persona.😅 Les persones sensibles tenen la llàgrima fàcil i... sí, és molt alliberadora. Moltíssimes gràcies!.
M'encanta la imatge que has aconseguit !. Ja t'ho vaig dir en un altre missatge, però semble que el blogger se la menjat ;DD en fi, una meravella !. Salut ;)
Moltes gràcies!. Aquest cop no eres ni a comentaris pendents ni a contingut brossa. Moltes coses passen en aquest món de Blogger i no totes bones.🤦♀️ L'únic que et puc aconsellar és que deixis de seguir-me, actualitzis la pàgina i tornis a seguir-me.🤷♀️
Un poema de G. A. Bécquer, deia (més o menys) "Vaig plorar i em vaig beure mes llàgrimes..." Repeteixo el que han dit molts comentaristes anteriors: Un poema molt impactant i una fotografia bellíssima (és teva?)
Mira que m'agrada en Bécquer, però aquest poema el desconeixia.
Com explicava més amunt, és una imatge feta amb intel·ligència artificial. Tot i haver especificat molt bé el que volia, la noia no sortia exactament com ho havia demanat (més braços, mans i dits dels "correctes"). Per tant, després em va quedar més feina per solucionar-ho tot amb l'edició.🤦♀️ Moltes gràcies!.
Disculpa Paula, vaig citar de memòria el poema, que potser feia més de 25 anys que no llegia, i a sobre, en intentar traduir-lo al català ha quedat irreconeixible. Per fer justícia al poeta, copio l'original:
"Rima LXV Llegó la noche y no encontré un asilo, ¡y tuve sed...!, mis lágrimas bebí; ¡y tuve hambre! ¡Los hinchados ojos cerré para morir!
¡Estaba en un desierto! Aunque a mi oído de las turbas llegaba el ronco hervir, yo era huérfano y pobre... ¡El mundo estaba desierto... para mí!"
Només qui ha patit per amor entèn aquest dolor, "t'endinsaves fins a l'ànima" . És el que té aquest sentiment: grans gratificacions quan es té i gran sofriment quan s'acaba. Però no per això hi renunciarem, oi? Aferradetes, bonica!
Esta imagen, por cierto, es bellisima... Si te parece, no publiques mi comentario anterior...
ResponElimina¡Muchísimas gracias!.
EliminaComo puedes ver no publiqué el otro comentario por ser personal.
Aferradetes, amic.
Unes paraules i una imatge precioses!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Els teus poemes sempre m'impacten.
ResponEliminaPotser interpreto coses que no són, però bé així és la bona poesia.
Petons.
Moltíssimes gràcies!.
EliminaQuan surt, ja és a les vostres mans per interpretar-ho així com vos arriba.
Petonets, Xavi.
Imatge i text representen de manera molt precisa la sensació de solitud. Impactants les dues coses.
ResponEliminaAferradetes, bonica!
Una solitud que sembla no omplir-se mai...
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, preciosa.
Llàgrima viva
ResponEliminaregalimant ben avall
sentiment tant pur.
I jo solament mirant,
pensant com consolar-te.
qui sap si...
Hi ha sentiments que no es poden consolar.
EliminaMoltes gràcies pel teu poema!.
Aferradetes, qui sap si...
Sus ojos expresan , todo lo que su corazón siente.
ResponEliminaUn abrazo.
La mirada lo dice todo.
EliminaAferradetes, Antonia.
That is a fabulous image
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes, roentare.
Bon vespre Sa Lluna. Avui si haguessis sortit al balcó potser et podria haver vist, perquè des del Principat es veia perfectament l'illa de Mallorca.
ResponEliminaUn poc difícil que em veiessis, ja saps que visc a l'interior.😅
EliminaAferradetes, Risto.
Impresionante retrato.
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Luis!.
EliminaAferradetes.
Un potent i passional poema, una música com una carícia, i una foto (vull creure que és IA de tan perfecte) sublim.
ResponEliminaAferradetes!!
Moltes gràcies!.
EliminaLa veritat és que sí és una imatge de la IA. No sé si ho has provat, però després d'especificar ben bé el que volia, la noia sortia amb els braços damunt la finestra, tres braços amb mans de més de cinc dits. No em quedà més remei que solucionar-ho amb l'edició, a més d'altres petits detalls. Per tant, amb la meva escassa experiència, la IA no és tan perfecte com diuen.🤷♀️
Aferradetes, Joan.
Muy bello poema Sa LLuna. Un abrazo.
ResponElimina¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, Eric.
Preciós poema i dibuix!! Efectivament plorar pot ser alliberador, actuant com una vàlvula de fuga per a les emocions acumulades, permetent alliberar tensions i alleujar la càrrega emocional. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaJa saps que la IA i jo no ens entenem massa.🤭
EliminaSón millors unes llàgrimes que uns crits, encara que depèn de cada persona.😅
Les persones sensibles tenen la llàgrima fàcil i... sí, és molt alliberadora.
Moltíssimes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Maravilloso todo!!!!!
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Tony!.
EliminaBesos
Para no enterderte con la IA , te sale magistral. Maravilla de cara. GraciasPaula.
ResponEliminaBuen fin de semana.
Un abrazo.
Mira que yo me empeño en llevarme bien, pero ella no se deja.🤭
Elimina¡Muchas gracias!.
Feliz sábado.
Aferradetes, Laura.
M'encanta la imatge que has aconseguit !. Ja t'ho vaig dir en un altre missatge, però semble que el blogger se la menjat ;DD en fi, una meravella !. Salut ;)
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAquest cop no eres ni a comentaris pendents ni a contingut brossa. Moltes coses passen en aquest món de Blogger i no totes bones.🤦♀️ L'únic que et puc aconsellar és que deixis de seguir-me, actualitzis la pàgina i tornis a seguir-me.🤷♀️
Aferradetes, Artur.
Precios, però sort que el temps passa i deixes d' esperar. Aferradetes LLuna
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!.
EliminaSí, per sort el temps sembla que ho cura gairebé tot.
Aferradetes, Marta.
Precioso poema y muy interesante; es como un bucle. El final casa con el principio, justificando las lágrimas.
ResponEliminaMuchos besos, Paula :)
¡Muchísimas gracias!.😉
EliminaEl "mundo de las lágrimas" és un poco así, como un bucle.
Aferradetes, Gumer.
M'has fet pensar en la millor amiga de la infantesa, que sempre he cregut que vaig perdre per haver plorat davant d'ella.
ResponEliminaVaja!, tot i no saber res del fet, diria que mancava una mica d'empatia per part d'ella.
EliminaAferradetes, Helena.
Un poema de G. A. Bécquer, deia (més o menys)
ResponElimina"Vaig plorar
i em vaig beure mes llàgrimes..."
Repeteixo el que han dit molts comentaristes anteriors: Un poema molt impactant i una fotografia bellíssima (és teva?)
Mira que m'agrada en Bécquer, però aquest poema el desconeixia.
EliminaCom explicava més amunt, és una imatge feta amb intel·ligència artificial. Tot i haver especificat molt bé el que volia, la noia no sortia exactament com ho havia demanat (més braços, mans i dits dels "correctes"). Per tant, després em va quedar més feina per solucionar-ho tot amb l'edició.🤦♀️
Moltes gràcies!.
Aferradetes, Xavier.
Disculpa Paula, vaig citar de memòria el poema, que potser feia més de 25 anys que no llegia, i a sobre, en intentar traduir-lo al català ha quedat irreconeixible.
ResponEliminaPer fer justícia al poeta, copio l'original:
"Rima LXV
Llegó la noche y no encontré un asilo,
¡y tuve sed...!, mis lágrimas bebí;
¡y tuve hambre! ¡Los hinchados ojos
cerré para morir!
¡Estaba en un desierto! Aunque a mi oído
de las turbas llegaba el ronco hervir,
yo era huérfano y pobre... ¡El mundo estaba
desierto... para mí!"
Aquest sí que me'n recordava vagament, tot i que no sencer.
EliminaMoltes gràcies per portar-ho fins aquí!.
Més aferradetes, Xavier.
Només qui ha patit per amor entèn aquest dolor, "t'endinsaves fins a l'ànima" . És el que té aquest sentiment: grans gratificacions quan es té i gran sofriment quan s'acaba. Però no per això hi renunciarem, oi?
ResponEliminaAferradetes, bonica!
No, no hi renunciat mai, tot i haver patit molt.
EliminaAferradetes, nina.