Guaitant a la teva intimitat,
cada detall em deixa badant,
si et conegués diria
que és el teu racó més preuat,
on llegeixes, escrius i penses.
Records a la paret t'acompanyen
d'un temps que no ha de tornar,
un rellotge antic de l'àvia
on les hores passen de pressa,
mesurant l'escalfor que et manca.
Pel gran finestral t'amares de sol
i a les nits et commou un cel estrellat,
unes faldes de taula camilla
per protegir-te de la fredor,
la catifa pels peus cansats
i un calendari damunt la taula
que sempre et situa al món.
[Desembre ~ 2023]
Pienso en las persona, que habitan en ella y que sentadas, en la intimidad del hogar han gozado de una vista privilegiada. Veo que tu también has pensado en ella, al componer ese hermoso poema.
ResponEliminaFeliz domingo.
Más que hablar de "ella", quizás sólo hablaba de mí misma...
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Antonia.
Fitting poem on the photo.
ResponEliminaMay you feel peace in your head, Paula. ;-)
*
Poema adequat a la foto.
Que sentis pau al teu cap, Paula.
Danke schön!.
EliminaManchmal fühlt sich mein Kopf an wie ein Topf voller Schnecken.😅
Aferradetes, Sean.
Racons de vida.
ResponEliminaSensacións de com
l'altre cerca quiet,
els seus moments
de màgia personal.
Aferradetes, sa lluna!
Cadascú sap on trobar-los, si s'escolta bé.
EliminaAferradetes, Alfred.
"la ventana indiscreta", podria dir.
ResponEliminapodi-.
Cert!, per això està on està, és a dir a l'ull indiscret.😉
EliminaAferradetes, Carles.
Rajoles de vidre
ResponEliminam’obren com portes
la teva intimitat,
el teu lloc de silenci
més preuat.
Un món que s’amaga
de la resta de mons
que t’envolten.
On el temps
ha deixat com petjades peribles
objectes del passat pròxim i llunyà.
Records que viuen entre ells i amb tu.
Amagat en una illa urbana,
guardes el tresor
de tota una vida viscuda
instant a instant,
reposant en aquell seient
que no vol mirar
per on fugen els dies.
Rajolers de vidre
per on fuig i per on entra la vida,
on el sol et visita
i la lluna t’acarona.
On l’escalfor poc a poc
va deixant la seva petjada
i la fresca de la nit
pot tenir de vegades
el permís per entrar,
però no sempre.
Deixa passar cada dia
en cercle continu,
marcant el pas diari
en un calendari mut,
a l’espera de un demà
que podria ser com ahir proper.
qui sap si...
Moltes gràcies, qui sap si...!
EliminaAferradetes.
La foto es meravellosa pero el que escrius, fent una descripció precisa, la supera amb escreix!.
ResponEliminaAferradetes
Estic contenta que t'hagi agradat.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.
He llegit la teva resposta al primer comentari i, per tant, comento amb més informació.
ResponEliminaÉs un poema de mirall.
I dins del mirall, la nostàlgia...
M'agrada el poema.
Aquesta nostàlgia m'és prou coneguda.
Petons.
De vegades un lloc et porta a tot el que vius.
EliminaMoltes gràcies, Xavi!.
Petonets.
Small and compact
ResponEliminaSí, un lugar recogido donde sentirse a gusto.
EliminaAferradetes, roentare.
Lo has bordado, Paula-
ResponEliminaBello
Beso
¡Muchísimas gracias, Tony!.
EliminaBeso
Has fet encara més acollidor aquest raconet íntim.
ResponEliminaMolt bonic el poema... em sembla ue ja m'hi trobo en aquest raconet.
Aferradetes, preciosa!
Penso que sí, que és un racó acollidor.
EliminaQuan vaig fer la foto, vaig pensar que m'hi estaria bé.
Aferradetes, nina.
Una foto en la que realmente uno siente esa sensación que se tiene en lugares acogedores como este. Abrazo
ResponEliminaPequeño, acogedor y sobre todo con ese ventanal tan maravilloso.
EliminaAferradetes, Luis.
Bello poema que acompaña muy bien tu interesante foto. Abrazos.
ResponEliminaMerci beaucoup, Eric!
EliminaCâlins.
Expresses la poesia d’una manera pròpia, poderosa, espiritual i descriptiva.
ResponEliminaAferradetes!!
És tot i tal com ho sento.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
Un poema que detalla, no només el que es veu, sinó que fins i tot el que no es veu.
ResponEliminaLa cantant amb què acomapnyes aquest post té molta força i interpreta molt bé, tant pel que fa a la veu com el piano.
I ara, si em permets fugir d'estudi: en aquest escenari no s'hi haurà comès un crim i tu n'ets l'única testimoni?
No sé si és més important el que no es veu...
EliminaLa cantant Beth Hart té una veu molt peculiar, a més de ser una bona pianista. A mi m'agraden molt tots els temes que executa tan brillantment.
Podria ser un bon escenari, però en aquesta ocasió l'he fet servir per sensacions més personals.😉
Aferradetes, Xavier.
Bueno, nada grave, son las siete de la tarde y han salido a tomarse una copa de ginebra...
ResponEliminaFelices Fiestas, amiga. Recibe un abrazo...
No sé yo... si es como me la imagino, agüita clara.😉
EliminaBones festes, amic,
Aferradetes.
Que rincón más acogedor. Me encanta. Sus moradores habrán salido a dar un paseo.
ResponEliminaTe deseo unas buenas y felices Fiestas Paula.
Un abrazo 🤗〰〰💕
Parecía serlo. En todo el rato que estuve allí, no vi a nadie, seguramente habría salido.
EliminaMuy felices fiestas, Laura!.
Aferradetes.🤗💕
Que bonic i evocador poema, Paula. Té el poder de transportar-nos i de connectar-nos emocionalment amb el que llegim i també veiem a la fotografia, i fins i tot més amb el que no veiem però intuïm a través de les paraules i de la imatge. Enhorabona, Paula. Esperem que l'any que comença ens porti menys guerres, físiques i també mentals, com de les que en parla la cançó. Aferradetes fortes!!🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaTant unes com les altres tenen el poder de la destrucció... tant de bo sigui així com dius, perquè el món ja no pot més.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Fa la impressió del confort, l'ambient acollidor que manca a les revistes de mobles.
ResponEliminaPer uns instants m'hi vaig veure.
EliminaAferradetes, nina.