De vegades, passa que algú et sorprèn amb un detall, obres els ulls, els llavis dibuixen un gran somriure i, amb la emoció del moment, no pots articular paraula.
De vegades, aquests detalls són materials.
De vegades, arriben a través d'una paraula
d'un somriure, d'una carícia, d'una mirada
d'una abraçada ...
En totes dues, et sents feliç de saber-te estimada
Els detalls, els somriures, les emocions, les paraules, els carícies, els mirades, les abraçades... és realment sentir-se estimar.
ResponEliminaAllò que més ens importa!
Tant li fa el mitjà....la qüestió es que arribin.....i sovint.
ResponEliminaes que et fas estimar...
ResponElimina;-)
Molt bona i certa aquesta reflexió!!
ResponEliminaCom m'agraden aquests detalls!!....I a qui no??
Gràcies per recordar-me aquesta bona sensació.
I ara em toca repartir bessets:
ResponEliminaDe colors Carme,
dels que sempre em regales
amb els teus dibuixos.
Seductors com els teus 69, Joan ;)
Amorosos, Àngels
-com tota tu- nina estimada.
Delicats, com la teva manera
de veure el món Montse.
I per a tots, tots, totsss
un gran somriure!
Els detalls són un tresoret!, donar-ne, rebre'n...I estimar i sentir-se estimada, és el més important!.
ResponEliminaTens raó Audrey, és el més important,
ResponEliminabessets per a tu també i gràcies per venir.