19 de març 2012

PERDONA'M si SOMiO



Perduda  entre els vells carrers
els pensaments molt lluny
tot i que et sabés tan a prop


Hi eres en cada pedra del camí
en els colors d'una primavera primerenca
durant els llargs silencis ...
eres l'aire que respirava


Hi mancava anar agafats de la
en silenci 

com tantes vegades havíem imaginat
i junts caminar


Perdona'm si somio


10 comentaris :

  1. Més que perdonar-te...t'esperono a fer-ho. No et cansis mai de fer-ho

    ResponElimina
  2. Somia tan com vulguis, és un dels plaers de la vida.
    Que tinguis molts bons somnis.

    ResponElimina
  3. Perdona'm si no ho faig.
    Bessets!

    ResponElimina
  4. Uisssss, tres homes al meu racó!
    Com voleu que no somiï?

    Ahir a la nit, fins i tot de dormida,
    acompanyada d´estels
    -encara que amb el cel tapat no es veiessin-
    i vaig ser feliç.

    Molt bon dia guapos!

    ResponElimina
  5. Jo sóc dona però estic d'acord amb ells, somiem, somiem, somiem...

    Bona nit, preciosa!

    ResponElimina
  6. Gràcies Carme, entre tant home ja no sabia què fer, jeje

    Bessetsss, nanit!

    ResponElimina
  7. Anònim1.4.12

    J.B dice:
    los pasos marcan el son, su eco es su melodía, en calles empedradas, húmedas, como si la emoción hubiese llorado sobre ellas
    los recuerdos vienen y van como esa melodía
    a intervalos la imaginación juega a nuestro favor, y crea paisajes
    y crea situaciones, crea sonrisas, crea emociones
    de golpe, un sonido, o un aroma, una luz, o el ténue tacto de la brisa en la cara
    nos devuelve a la realidad, y notamos que lo imaginado se ha plasmado en imágenes
    hemos llenado nuestro ser de nuevas imágenes, de nuevas sensaciones, y esos pasos calmos que aún crean ecos....... nos incitan a la paz....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, cada una de tus palabras por un momento fueron posibles. Todo me llevaba a él... aunque sus pasos seguían siendo ecos lejanos...

      Aferradetes, estimat amic.

      Elimina
  8. No somiis. Fes realitat aquest sommi. Consell d'un tocat de l'ala, del païs de la Tramuntana. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per fer-ho realitat primer ho has de somiar tal com ho vols, no?

      Aferradetes des de l'Illa.

      Elimina

Benvinguts al racó!