M'encanta Moustaki!La primera foto, em recorda moments molt bonics, especials, però la taula buida... em fa pensar quan aquests moments deixaran d'existir.La segona és la quotidianitat, en un lloc bonic, com la meva.La tercera els horitzons... els somnis, els impossibles d'abastar...I finalment la solitud... que sempre ens du tantes ambivalències... tant de bo no ens sentim mai sols, ni quan estem sols...Una abraçadeta que acompanyi.
No "passa" mai el Moustaki, sensefer sentir moltes coses...una aferrada dolça Carme.
la primera foto convida a una xerrada tranquil·la.
Si, fins i tot, a silencis compartits.Bona nit Joan.
Silenci, una tènue brisa, una copa de vi i una grata companyia amb qui compartir el moment. Cal alguna cosa més? No, penso que no cal res més.
De vegades amb menys amic,però si puc afegir alguna cosa més...espelmes.Bon dia.
Benvinguts al racó!
M'encanta Moustaki!
ResponEliminaLa primera foto, em recorda moments molt bonics, especials, però la taula buida... em fa pensar quan aquests moments deixaran d'existir.
La segona és la quotidianitat, en un lloc bonic, com la meva.
La tercera els horitzons... els somnis, els impossibles d'abastar...
I finalment la solitud... que sempre ens du tantes ambivalències... tant de bo no ens sentim mai sols, ni quan estem sols...
Una abraçadeta que acompanyi.
No "passa" mai el Moustaki, sense
ResponEliminafer sentir moltes coses...
una aferrada dolça Carme.
la primera foto convida a una xerrada tranquil·la.
ResponEliminaSi, fins i tot, a silencis compartits.
ResponEliminaBona nit Joan.
Silenci, una tènue brisa, una copa de vi i una grata companyia amb qui compartir el moment. Cal alguna cosa més? No, penso que no cal res més.
ResponEliminaDe vegades amb menys amic,
ResponEliminaperò si puc afegir alguna
cosa més...espelmes.
Bon dia.