.jpg)
Assignatura pendent: la visita a Santa Anna
.jpg)
Avui, sola, en silenci, asseguda al claustre semblava
com si el temps no hagués passat per aquest espai.
La mateixa força que m'ha portat allà, m'havia paralitzada.
com si el temps no hagués passat per aquest espai.
La mateixa força que m'ha portat allà, m'havia paralitzada.
Absent, sense saber com, he entrat a l'església,
quedant-me sorpresa amb tanta bellesa.
Anava en un núvol recorrent pam a pam,
no volia perdrem cap detall.
De sobte el so de l'òrgan ha trencat el silenci,
els meus ulls s'han ennuvolat i
els meus ulls s'han ennuvolat i
una sola llàgrima ha arribat als meus llavis,
sense poder-ho evitar
Quan he sortit,
cada campanada acompassava
el meu cor
 |
| Març-2012 |
ostres..ho tindre que posar a la llista de pendents
ResponEliminasempre es bo retrovar-se amb un mateix, no en tinguis recança
petonets i mes petonets
de vegades un moment així de pau et dóna per molt i aconssegueixes posar ordre en el caos més absolut del nostre cervell.
ResponEliminaM'agraden les esglésies....encara que no el que s'hi fa dins.
Hi ha moment especials, on sembla que tant nosaltres mateixos com allò que ens envolta conspiri per donar-los una intensitat, a vegades inesperada.
ResponEliminaA mi em sembla, vist des de fora, que has sabut aprofitar-lo molt bé.
Crec que has sabut compassar-me a mi també... al menys amb les teves paraules.
Bon dia i bona setmana, sa lluna! una abraçada ben grossa...
Ah, benvolguda amiga...
ResponEliminaEls claustres dels monestirs i els racons de les esglésies són llocs ideals per retrobar la pau interior -almenys de forma momentània- i per reflexionar sobre allò que és diví i humà.
Una bona recomanació, si senyora!
Uns quants bessets!
Si nina, feia temps que ho tenia pendent
ResponEliminai me va agradar tant
que, quan torni, ho repetiré.
Un aferradeta Sargantana ;)
Carme, molt difícil és serenar-se, però aquests petits moments donen sentit a moltes coses...
llàstima no tenir la clau
perquè sempre sigui així.
Bessets guapa.
A mi també m´agraden Joan, sentir tot el que ha passat entre les seves parets i gaudir de la bellesa que ens ofereixen.
Una aferrada.
Ja veus amic, m´hi vaig perdre i
segur que m´hi perdré més vegades.
Bessets amb pessics!
Gràcies a tots!