Hi ha persones que arriben a tu per una raó, per una temporada o per a tota la vida.
De totes pots aprendre, transformar-te i créixer.
Sempre estaré agraïda, als que hi són o als que han marxat. . .
Hem d'aprendre a dir adéu quan arriba l'hora.
No, no hi sou tots, però sí dins el meu cor. ❤
Res passa per accident, cada situació, cada persona, cada problema, cada esdeveniment, cada experiència et porta exactament a on has de ser.
Lluneta no creus en l'atzar?,també te poden arribarsense cap raó, pel carrer, a la sortida del cine, en una trobada de companys de feina, passejant per la platja...i a partir d'aquí, l'atzar vos pot juntar...o no.
ResponEliminaCom sempre utilitzes molt bé el llenguatge i sempre de forma molt bella, al marge dels sentiments que expressis.
Crec en el destí, tots tenim un camí (malgrat que no sabem quin) i les persones que ens anem trobant en ell, van passant unes per a quedar-se i d'altres per a una estona. Que de tots aprenem, bones i menys bones experiències, però de totes en traiem lliçons que ens faran ser tal com som.
EliminaGràcies... per ser-hi!
Aferradetes, Tomeu.
La noia del minut 3 se t'assembla? O sóc jo que no sóc bon fisonomista?
ResponEliminaTampoc vull dir que no siguis fisonomista, però aquest cop t'has errat. Ella va ser una bona companya de treball i és, ara, bona amiga.
EliminaGràcies... per ser-hi!
Aferradetes, Xavier.
Es cierto que nada pasa por accidente, basta con pararse y pensar un momento y aparecerá la verdadera razón.
ResponEliminaBesos
Pararse a pensar... deberíamos hacerlo más frecuentemente, sí!
EliminaGracias... por estar aquí!
Besos, Erik.
No se que decirte... Alguien dijo que la vida no es sino un instante entre dos nadas. La nada de la que venimos y la nada a la que vamos,,, ¿Quien sabe?
ResponEliminaY de la nada de la que venimos y la nada a la que nos vamos, en ese instante entre ambas, vienen y van personas que nos van llenando.
EliminaGracias... por estar aquí!
Aferradetes, amic.
També crec que els lligams amb les persones, no son casuals, sinó que sempre hi alguna cosa que ens hi porta, com a fils invisibles als ulls , però perceptibles pel cor. Un vídeo molt ben realitzat , per acompanyar les teves paraules !.
ResponEliminaSalut !.
Per què amb unes persones sí i amb altres no?. Aquests fils invisibles que es mouen entre uns i els altres, són molt importants al llarg de tota una vida.
EliminaGràcies... per ser-hi!
Aferradetes, Artur.
Un vídeo molt bonic amb una cançó molt adient. I molt encertades les teves paraules, també estic d'acord amb tu. Ningú no arriba a la nostra vida per casualitat i tothom té alguna cosa per ensenyar-nos, de tothom en podem aprendre tot i que de vegades no ens ho sembli.
ResponEliminaAferradetes, bonica
De tot s'aprèn, diria que gairebé més de les experiències negatives que de les positives, per això tothom és important per ajudar-nos a créixer.
EliminaGràcies... per ser-hi!
Aferradetes, nina.
Aquesta és una bona manera d'acceptar el que som.
ResponEliminaAixò es diu intel·ligència emocional?
Jo diria que sí.
Petons.
Costa molt arribar a un equilibri, sobretot quan es tracta d'un mateix i, a més, quan van passant persones que poden fer que aquest equilibri se'n vagi així com ha vingut. Saber acceptar el que som, saber perdonar i perdonar-nos, comprendre tot el que ens envolta i a noltros mateixos, és la clau.
EliminaGràcies... per ser-hi!
Petonets, Xavi.
Totalment d'acord amb la teva reflexió
ResponEliminaUna forta abraçada
Només cal acceptar-ho tal com és.
EliminaGràcies... per ser-hi!
Aferradetes, Josep.
Tot passa per alguna cosa, ben cert. I tot i tots tenen el seu lloc i el seu moment, per ser-hi i també per deixar de ser-hi. L'intel·ligent és saber acceptar i entendre tot això. A vegades no és fàcil!
ResponEliminaCert, en moltes ocasions no ho entenem i, molt menys, ho acceptem. Val la pena fer aquest esforç.
EliminaGràcies... per ser-hi!
Aferradetes, Laura.
Un post molt filosòfic...No sé si tot es culpa del destí, suposo que el nostra comportament també influeix en part, en tot el què ens passa!
ResponEliminaM'ha agrada't molt que aquesta cançó tan preciosa, surti de l'objectiu de la càmera, és molt original!!!
Petonets, Lluneta.
Imagino que també influeix el que fem, però qui diu que això no estigui escrit ja?. També nosaltres formen part de la vida dels altres, per tant també som part dels seus encerts o de les seves errades...
EliminaHe fet un recull de fotos de la gent que m'ha fet créixer, no hi són tots, uns perquè no volen sortir, altres perquè no tinc fotos seves... però representen a tots els que d'una manera o altra han canviat la meva vida.
Gràcies... per ser-hi!
Aferradetes, Roser.
Cada persona passa per la nostra vida durant un període determinat. Alguns molt llarg, d'altres més curtet. Però tots ens marquen i ens modifiquen d'alguna manera, ens fan diferents i ens modelen. Ep, tant per bé com per mal. El que és segur és que el que som ho debem a les persones amb qui ens hem anat trobant.
ResponEliminaVeig que penses com jo, per bé o per mal, sempre ens marquen. Per això dic que vos estic ben agraïda a tots.
EliminaGràcies... per ser-hi!
Aferradetes, Xexu.
Bon dia.
ResponEliminaAcabo d'arribar a tu a través del teu bloc. No sé si serà per una raó, per una temporada, o per a tota la vida, però de moment ja sóc aquí!! ;-)
Ja veus!
EliminaDoncs sigui pel que sigui, benvingut!
Gràcies... per ser-hi!
Aferradetes, Risto.
Me ha emocionado mucho.besos
ResponEliminaEsta emoción es compartida, amigo. 😉
EliminaGracias... por estar aquí!
Besos, Fran.
Es un vídeo molt bonic i em sembla que hi ha molt d'afecte escampat i extès a tots les imatges i entre les imatges. A mi també m'ha semblat veure algunes persones conegudes.
ResponEliminaL'agraïment és una de les millors coses de la vida, ens fa sentir bé i ens dona pau interior. Que ens duri per sempre aquesta sensació d'agraïment a les persones i a la vida, malgrat tot.
Una aferradeta dolça, Paula.
Aquest vídeo el vaig fer per Nadal, després de molt mesos d'estar sola, pensant en aquestes persones que em van tocar el cor i què, d'alguna manera, m'han influït en pensaments, fets i sentiments. I com elles, moltes més que no surten però què segueixen aquí... ben endins. Estic molt agraïda a tots.
EliminaSegur que en coneixes, nina. 😉
Gràcies... per ser-hi!
Aferradetes ensucrades, Carme.
És cert, Lluna, les coses no passen perquè si, sempre hi ha un motiu. Potser és el destí qui posa a aquestes persones en el nostre camí. Persones que estimem i persones que ens han ensenyat moltes coses bones. Una entrada molt maca.
ResponEliminaUna abraçada, Lluna.
Jo em quedo amb les coses bones, tot i que ens fan créixer més les menys bones.
EliminaGràcies... per ser-hi!
Aferradetes, Jordi.
Es así, la vida es como un viaje en tren, que en cada estación nos vamos bajando. Hay personas que siempre están, y otras, que ya no. Pero mientras hemos disfrutado momentos con ellas, pues eso que hemos vivido y todo se agradece en esta vida.
ResponEliminaMuy agradecida tu entrada, y me ha gustado tu reflexión, Sa lluna.
Besos y feliz fin de semana.
Cierto, hay muchos momentos en nuestras vidas que nunca olvidamos. Unas nos enseñan lo que no queremos y otras lo que sí.
EliminaGracias... por estar aquí.
Besos y muy feliz noche, María.
La música sap transportar els sentiments d'una persona a l'altra, però no a totes. Només entre aquelles tan sensibles que reconeixen els afectes perduts, els que encara són vora nostre i els que, potser, ens portarà el futur.
ResponEliminaUna abraçada, nineta.
La música ens uneix, qui no té una cançó per a recordar un instant amb bona companyia?... No totes les persones ens porten bon records, però també hem après d'elles.
EliminaGràcies... per ser-hi!
Aferradetes, preciosa.
És una visió molt positiva, sa lluna, per aprendre, per no oblidar.
ResponEliminaAferradetes.
De tot hem d'aprendre. Saber olvidar els desencontres, també ens ajuda a perdonar i a saber que no volem.
EliminaGràcies... per ser-hi.
Aferradetes, Tresa.
Cada persona que conocemos nos deja algo. Y tener buen lío con tantos es recordar los momentos guardados. Sacarlos es volver a vivirlos. Me encantó el video.
ResponEliminaBuen domingo. Cuídate.
Un abrazo.
Este año pasado, con el confinamiento, nos dio la posibilidad de hacer balance de todos esos momentos... revivir afectos y, hacer de ellos, momentos dulces. El vídeo es un pequeño homenaje a todos.
EliminaGracias... por estar aquí.
Un abrazo, Laura.
Molt bonic Paula. Al llarg de la nostra vida, moltes persones van passant per ella, que de alguna manera ens van completant, uns més que altres, però tots van aportant una mica d'essència que ajuden a configurar i donar forma a la nostra personalitat i la nostra qualitat humana.
ResponEliminaPer això jo em sento molt afortunat i feliç d'haver tingut la sort d'haver-me creuat en el teu camí. Petons i aferradetes Paula.
Segurament és així com dius. De mica en mica ens anem fent, entre tots.
EliminaSom afortunats d'haver-nos creuat, això ningú ho podrà desfer, com el caliu que ens manté vius.
Aferradetes i petonets, Alfons.