Vicente Romero Redondo, 2014, La ola a RELATS CONJUNTS
- Quin dia més maco que fa!
- Sí, tot i que fa una mica de vent.
- Millor, així podrem estar més temps i agafarem més color.
- No sé que et passa per venir fins aquí, avui.
- Res de nou, gaudeix del sol . . . Tu estàs bé?.
- Sí, per què no he d'estar bé?.
- Darrerament et veig rara, com si m'amaguessis no sé què . . .
- No he d'amagar-te res, què dius ara!.
- Tens problemes amb la feina? o potser . . . de nuvis?.
- ... no . . . no . . . no tinc problemes.
- Doncs jo crec que sí! . . . I si no ets clara, no et puc ajudar.
- És més complicat del que penses i tampoc no ho vull explicar.
- Com vulguis, però penso que sí podria ajudar-te. Em fa l'efecte que et sents atreta per una persona i que aquesta persona no ho sap, o potser si que ho sap, però espera que li diguis.
- . . . . . . . . .
- Els silencis no ho arreglen, no et sembla?. Sé que sóc més atrevida que tu, així que (pensant que em puc equivocar) donaré la passa jo. Tu m'estimes? . . .
- Clar que t'estim i ho saps!.
- Ho sé, però el que no sé és si parlem de la mateixa estimació, vull dir què . . . dóna'm la mà i mira'm als ulls . . . em desitges?.
Una onada les esquitxà i, agafades de la mà s'endinsaren a la mar blava, on juntes nedaren entre besades.
L'amor, quantes classes n'hi ha? Un, just un. Molt bell Lluneta
ResponEliminaUn, només n'hi ha un.
EliminaGràcies, Tomeu!
Aferradetes.
L'amor i la mar.
ResponEliminaUna bona simbiosi.
EliminaRes millor per a viure'l.
Aferradetes, Xavier.
Que bonic és l'amor!
ResponEliminaI quina sort que s'hagin decidit a parlar i ara el podran viure intensament.
Una història dolça, dolça...
Aquesta proposta d'aquest mes ha inspirat moltes històries en forma de diàleg. A cadascuna he dit que m'encanten i a tu també t'ho dic. Jo també havia pensat fer un diàleg, però finalment m'ha sortit una altra cosa, més aviat format poema. Encara no l'he publicat.
Aferradetes, bonica!
Si que ho és!
EliminaDe vegades, no sé que ens entra que no podem xerrar clar. I és una gran sort (tractant-se de sentiments), dir les coses tal com les sents.
Quan ho publiquis, allà em tindràs.
Aferradetes i molt bona nit!
Es bonito. Yo me alegro de haberlo sentido. Pienso.
ResponEliminaBesos
No hay nada más bonito que vivirlo o haberlo vivido.
EliminaPetonets, Erik.
"Els silencis no ho arreglen". No hi puc estar més d'acord, en aquest i en molts altres casos. Està molt bé que les teves protagonistes s'hagin atrevit a parlar, segur que seran més felices a partir d'ara.
ResponEliminaUna història molt maca. Felicitats!!
No arreglen res, encara que hi hagi moments en que no t'atreveixis a parlar, s'ha de fer un esforç per deixar les coses clares. Seran felices, n'estic segura!
EliminaGràcies, Mac!
Aferradetes.
Quina història tan bonica, amb un bon final. Sort que una de les dues s'ha atrevit a demanar... si els sentiments no s'expressen pots perdre oportunitats i quedar-te amb aquella cosa de "i si ho hagués intentat?"
ResponEliminaFa un parell de mesos que no participo al Relats conjunts, però aquest mes la fotografia m'agrada, i també he pensat en algun diàleg com heu fet la majoria (i com ha dit la Carme). De moment encara no sé de què parlaré, a veure si em ve alguna cosa i m'hi poso.
Aferradetes, bonica
Els sentiments sempre ben clars, així no es fa mal a ningú.
EliminaLes fotografies de Relats Conjunts, de vegades, no són molt al nostre gust. Amb la darrera m'hi vaig barallar molts dies.
Aferradetes, nina.
Està molt bé, que una de les dues es decidís a parlar !. Quants amors s'han perdut en un silenci... Molt maca la història que n'has tret d'aquesta imatge, felicitats !.
ResponEliminaSalut !.
Molts amors es perden per no xerrar...
EliminaGràcies, nin!
Aferradetes i salut.
Va costar una mica, però al final va arribar la felicitat.
ResponEliminaA vegades no és fàcil obrir el cor.
Petons.
De vegades no és gens fàcil, però val la pena.
EliminaPetonets, Xavi.
Un relat ple d'encant i sensibilitat, com la imatge de l'inici.
ResponEliminaUna abraçada ben forta
Moltes gràcies, Josep!
EliminaFelicitats pel dia d'avui.
Aferradetes.
El silenci no ajuda pas a poder viure els sentiments...Sort que sempre hi ha qui s'atreveix a fer el primer pas...L'amor, vora la mar!
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
L'amor també té aquesta part d'atreviment.
EliminaPetonets, Roser.
De vegades, és tan fàcil com això. Només cal dir les coses clares perquè no hi hagi malentesos. Un cop dit, a gaudir-ne!
ResponElimina"L'una per l'altra, la casa sense escombrar". Les coses ben clares i així tot funciona millor i no deixar-ho per sí...
EliminaAferradetes, Xexu.
Hi ha paisatges que obrin el cor, davant els quals és més fàcil dir aquelles coses que costen tant de dir; van triar el lloc adient, segur que va ajudar. Preciós relat, lluna.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, davant la mar és un bon lloc per obrir el cor. Gràcies!
EliminaAferradetes, Pep.
A veces cuesta dar el primer paso.
ResponEliminaBuena noche. Cuídate.
Un abrazo.
Sí, así és, pero hay que dar el paso.
EliminaFeliz lunes!
Un abrazo, amiga.
Muy bello texto y muy bella imagen, amiga
ResponEliminaUn abrazo
Celebro que te guste el texto.
EliminaLa imagen, aunque bella, no es mía.
Aferradetes, amic.
Es pot estimar molt de forma platònica, també! Jo sóc més aviat d’aquesta corda, cadascú per on l’enfila.
ResponEliminaI tant!, però no deixa de ser un amor irreal, al no ser correspost.
EliminaAferradetes, Helena.
ResponElimina·.
Una imagen que encaja perfectamente con el texto.
El amor se siente, no necesita pruebas. Felicito a esas dos por ir a nadar juntas...
Estupendo mini relato.
Un abrazo
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
En este caso, el texto encaja con la imagen. 😉
EliminaEl amor fluye solo, no necesita más que agarrarse a él.
Gracias, Alfonso!
Un abrazo.
Me encanta el dialogo en este relato.
ResponEliminaLos silencios a veces dicen meas que las palabras. Pero mejor expresar las emociones.
Besos
Yo pienso que para no confundir sentimientos, es necesario poner las cosas claras... luego pueden venir silencios por las emociones. 😉
EliminaUn abrazo fuerte, María.