19 de març 2021

AMiGUES

Vicente Romero Redondo, 2014, La ola  a  RELATS CONJUNTS
 

- Quin dia més maco que fa!
- Sí, tot i que fa una mica de vent.
- Millor, així podrem estar més temps i agafarem més color.
- No sé que et passa per venir fins aquí, avui.
- Res de nou, gaudeix del sol . . . Tu estàs bé?.
- Sí, per què no he d'estar bé?.
- Darrerament et veig rara, com si m'amaguessis no sé què . . .  
- No he d'amagar-te res, què dius ara!.
- Tens problemes amb la feina? o potser . . . de nuvis?.
- ... no . . . no . . . no tinc problemes.
- Doncs jo crec que sí! . . . I si no ets clara, no et puc ajudar.
- És més complicat del que penses i tampoc no ho vull explicar.
- Com vulguis, però penso que sí podria ajudar-te. Em fa l'efecte que et sents atreta per una persona i que aquesta persona no ho sap, o potser si que ho sap, però espera que li diguis.
- . . .  . . .  . . .
- Els silencis no ho arreglen, no et sembla?. Sé que sóc més atrevida que tu, així que (pensant que em puc equivocar) donaré la passa jo. Tu m'estimes? . . .
- Clar que t'estim i ho saps!.
- Ho sé, però el que no sé és si parlem de la mateixa estimació, vull dir què . . . dóna'm la mà i mira'm als ulls . . . em desitges?.
Una onada les esquitxà i, agafades de la mà s'endinsaren a la mar blava, on juntes nedaren entre besades.

34 comentaris :

  1. Tomeu Cerdà18.3.21

    L'amor, quantes classes n'hi ha? Un, just un. Molt bell Lluneta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un, només n'hi ha un.

      Gràcies, Tomeu!
      Aferradetes.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Una bona simbiosi.
      Res millor per a viure'l.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  3. Que bonic és l'amor!

    I quina sort que s'hagin decidit a parlar i ara el podran viure intensament.
    Una història dolça, dolça...

    Aquesta proposta d'aquest mes ha inspirat moltes històries en forma de diàleg. A cadascuna he dit que m'encanten i a tu també t'ho dic. Jo també havia pensat fer un diàleg, però finalment m'ha sortit una altra cosa, més aviat format poema. Encara no l'he publicat.

    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que ho és!
      De vegades, no sé que ens entra que no podem xerrar clar. I és una gran sort (tractant-se de sentiments), dir les coses tal com les sents.

      Quan ho publiquis, allà em tindràs.

      Aferradetes i molt bona nit!

      Elimina
  4. Es bonito. Yo me alegro de haberlo sentido. Pienso.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hay nada más bonito que vivirlo o haberlo vivido.

      Petonets, Erik.

      Elimina
  5. "Els silencis no ho arreglen". No hi puc estar més d'acord, en aquest i en molts altres casos. Està molt bé que les teves protagonistes s'hagin atrevit a parlar, segur que seran més felices a partir d'ara.

    Una història molt maca. Felicitats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No arreglen res, encara que hi hagi moments en que no t'atreveixis a parlar, s'ha de fer un esforç per deixar les coses clares. Seran felices, n'estic segura!

      Gràcies, Mac!
      Aferradetes.

      Elimina
  6. Anònim19.3.21

    Quina història tan bonica, amb un bon final. Sort que una de les dues s'ha atrevit a demanar... si els sentiments no s'expressen pots perdre oportunitats i quedar-te amb aquella cosa de "i si ho hagués intentat?"

    Fa un parell de mesos que no participo al Relats conjunts, però aquest mes la fotografia m'agrada, i també he pensat en algun diàleg com heu fet la majoria (i com ha dit la Carme). De moment encara no sé de què parlaré, a veure si em ve alguna cosa i m'hi poso.

    Aferradetes, bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els sentiments sempre ben clars, així no es fa mal a ningú.

      Les fotografies de Relats Conjunts, de vegades, no són molt al nostre gust. Amb la darrera m'hi vaig barallar molts dies.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  7. Està molt bé, que una de les dues es decidís a parlar !. Quants amors s'han perdut en un silenci... Molt maca la història que n'has tret d'aquesta imatge, felicitats !.
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molts amors es perden per no xerrar...

      Gràcies, nin!
      Aferradetes i salut.

      Elimina
  8. Va costar una mica, però al final va arribar la felicitat.
    A vegades no és fàcil obrir el cor.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades no és gens fàcil, però val la pena.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  9. Un relat ple d'encant i sensibilitat, com la imatge de l'inici.
    Una abraçada ben forta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!

      Felicitats pel dia d'avui.
      Aferradetes.

      Elimina
  10. El silenci no ajuda pas a poder viure els sentiments...Sort que sempre hi ha qui s'atreveix a fer el primer pas...L'amor, vora la mar!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor també té aquesta part d'atreviment.

      Petonets, Roser.

      Elimina
  11. De vegades, és tan fàcil com això. Només cal dir les coses clares perquè no hi hagi malentesos. Un cop dit, a gaudir-ne!

    ResponElimina
    Respostes
    1. "L'una per l'altra, la casa sense escombrar". Les coses ben clares i així tot funciona millor i no deixar-ho per sí...

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina
  12. Hi ha paisatges que obrin el cor, davant els quals és més fàcil dir aquelles coses que costen tant de dir; van triar el lloc adient, segur que va ajudar. Preciós relat, lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, davant la mar és un bon lloc per obrir el cor. Gràcies!

      Aferradetes, Pep.

      Elimina
  13. A veces cuesta dar el primer paso.
    Buena noche. Cuídate.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, así és, pero hay que dar el paso.

      Feliz lunes!
      Un abrazo, amiga.

      Elimina
  14. Muy bello texto y muy bella imagen, amiga
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que te guste el texto.
      La imagen, aunque bella, no es mía.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  15. Es pot estimar molt de forma platònica, també! Jo sóc més aviat d’aquesta corda, cadascú per on l’enfila.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant!, però no deixa de ser un amor irreal, al no ser correspost.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina

  16. ·.
    Una imagen que encaja perfectamente con el texto.
    El amor se siente, no necesita pruebas. Felicito a esas dos por ir a nadar juntas...
    Estupendo mini relato.
    Un abrazo


    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. En este caso, el texto encaja con la imagen. 😉
      El amor fluye solo, no necesita más que agarrarse a él.
      Gracias, Alfonso!

      Un abrazo.

      Elimina
  17. Me encanta el dialogo en este relato.

    Los silencios a veces dicen meas que las palabras. Pero mejor expresar las emociones.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo pienso que para no confundir sentimientos, es necesario poner las cosas claras... luego pueden venir silencios por las emociones. 😉

      Un abrazo fuerte, María.

      Elimina

Benvinguts al racó!