Només som dues siluetes
sota la llum de la lluna,
arriba l'hora en què, tu i jo,
rebreguem els llençols
i de fondre'ns, pell amb pell,
fins a no clissar qui és qui.
La follia desfermada
ens descobreix pam a pam,
fins a perdre el cap
i sóc tu ... i tu ets jo,
com una sola silueta,
sota la llum de la lluna.
[Març, 2021]
90 minuts no basten per llegir el que dius i la música que llances a l'aire. Continua així.
ResponEliminaNoranta minuts són molt pocs per a viure tot el que dic, sobretot si hi ha amor.
EliminaGràcies, Tomeu!
Aferradetes.
M'encanta el "poemet" d'avui... i les fotos!!
ResponEliminaUna abraçada ben forta
Gràcies a tu per dir-ho!
EliminaAferradetes, Josep.
La lluna coneix molts dels nostres secrets. És bondadosa i comprensiva. Les teves fotos ens ho confirmen, el poema ens ho explica.
ResponEliminaLa lluna els coneix tots (almenys els meus) i, per això, ens entén tan bé.
EliminaAferradetes, Xavier.
Són precioses les fotos de la lluna de març i encisador el poema. M'encanta!
ResponEliminaUna abraçada plena de lluna!
Si t'ha agradat, em fa feliç. Gràcies, Carme!
EliminaAferradetes i mil somriures.
Me parece de una gran belleza, tanto el poema como las imágenes, Sa Lluna, qué divina esta entrada.
ResponEliminaEl poema muy sensual, piel con piel, se respiran los poros con los latidos de cada verso.
Una maravilla.
Besos enormes.
No hay piel sin sus poros, por los que se transmite tantísimo!
EliminaMuchas gracias, María.
Besos dulces.
Què romàntics ens posa una lluna com aquesta !.
ResponEliminaMolt dolça !.
I tant!, és quan es vesteix més maca per regalar-nos tot el romanticisme.
EliminaAferradetes, Artur.
Maravillosas letras y Linda luna.
ResponEliminaBesos
Parece que cuando la luna luce llena, todo acompaña.
EliminaGracias, Erik!
Besos.
Ja et vaig dir que m'agradava molt la lluna oi? Aquests dies que està plena en sortir de casa al matí la vaig mirant mentre camino...
ResponEliminaM'encanten les teves fotos i aquest poemet tan encisador i sensual.
Aferrades, nina
Quan treballava, a la sortida també l'anava mirant, mentre arribava a casa. Ara, la tinc al balcó cada nit.
EliminaMoltes gràcies, nina!
Aferradetes.
La bella llum de la lluna plena pot presenciar la serenitat de la nit.
ResponEliminaGràcies per compartir
Que tinguis una bona setmana
Salutacions
La lluna plena ens enamora a tots.
EliminaGràcies a tu per venir.
Aferradetes d'anada.
Amor y Luna... Feliz conjuncion...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Conjunción mágica! 😉
EliminaAferradetes, amic.
El mediterrani, l'amor, fondrer-se...quina meravella.
ResponEliminaUna abraçada😘
I la lluna que no falti. 😉
EliminaAferradetes, Jfc
Ja veig que la lluna plena t'afecta...
ResponEliminaVeus bé, Xexu. 😉
EliminaAferradetes.
Una lluna molt sensual.
ResponEliminaHo has descrit de meravella.
Quina màgia té la lluna que totes les passions la criden.
Petons.
La té tota, per això les passions corren com la pólvora.
EliminaPetonets, Xavi.
Unes fotos de la lluna plena precioses, jo aquests dies l'he contemplada des de la finestra i m'he quedat embadalida...Per què serà que la lluna ens posa melancòlics i ens fa somniar! Gràcies per la cançó de la Maite Martín, a mi m'encanta!
ResponEliminaPetonets plens de llum, de lluna plena!
La lluna plena ens enamora, tampoc podia deixar de mirar-la i és que lluïa molt maca aquest cap de setmana.
EliminaLa majoria de lletres que canta, em diuen molt: 90 minutos, Arráncame, Mi amante amigo, Casi te rozo, Que no... i moltes més.
Aferradetes dolcetes, Roser.
La lluna sempre provoca, sempre ens fa tendres i allibera els nostres sentiments i les nostres passions. Ai, la lluna de març!
ResponEliminaLa lluna plena sempre m'altera i no hi puc fer més. 😉
EliminaAi, la imaginació... si fos realitat!
Aferradetes i besades, Alfons.
Aquesta lluna de març l'he viscut intensament des de diferents indrets i paisatges. I l'he gaudit, tot i que no ho he fet com proposava el teu poema. Tanmateix, diria que qualsevol cosa millora si t'aferres a algú que t'estimes.
ResponEliminaM'alegra que l'hagis viscut intensament, és que se fa estimar. No hi ha res millor que gaudir-la en companyia de qui estimes, ben aferradets. Encara queden moltes llunes per fer-ho com diu el poemet.
EliminaAferradetes, Risto.
"Un-i-dos", que deia una blogaire. La passió fa que ens entremesclem.
ResponEliminaLes passions van, venen, i entremig nosaltres.
EliminaAferradetes, nina.
De pequeño recuerdo que cantábamos aquello de "Luna, lunera, cascabelera, debajo de la cama tienes la cena", el influjo de la luna hace que a todos aquellos a los que afecta se les llame "Lunáticos", término muy mal interpretado, señalándonos como chiflados, cuando en realidad este término aduce a seres embelesados por la magia y el embrujo de esa pálida luz que difumina imágenes y hasta tabúes, haciendo que la pasión de los sentidos sea una verdadera razón de vida. Aquellas noches de la antigüedad en las que sátiros, ménades, ninfas y todo tipo de divinidades en que las noches de luna salían al son de músicas y ritmos acompasados para celebrar el don de la vida y sus placeres.
ResponEliminaSalluneta, y su pálida luz de luna que ilumina sobre todo (como decía el Principito) lo esencial que es invisible a los ojos
A mí no me altera si me llaman lunática, queriendo decir chiflada. Ya sabes que poco me importa lo que chismorrea la gente. Prefiero quedarme en el mundo del embrujo y la magia, estar en ese instante de luz para vivir la esencia, aunque sea invisible a la mayoría de los humanos.
EliminaUn plaer tornar a llegir-te, estimat amic.
Feliç dia, feliç vida!.