04 de març 2021

RUTiNA


 El dia gris li semblà 
insistentment empipador. 

La vida la mirà, 
desaprovant la grisa monotonia 
de la seva rutina. 

Un silenci l'aclaparà.
[Febrer, 2021]

26 comentaris :

  1. Tomeu Cerdà2.3.21

    La vida mos mira com lluitam per ser feliços i gaudir d'ella

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha moments que s'han acabat les ganes de lluitar, quan ja res et fa ser feliç, quan dia rere dia sembla que res canvia...
      Aferradetes, Tomeu.

      Elimina
  2. Si gris parece que nos hemos puesto de acuerdo.
    El video lo tenia programado para hoy fijate pero tengo esa entrada parada se titula "mis manos" dentro de unos dias quizas la suba. Y tiene muchos colores.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Será cuestión de ir a buscar esos colores donde sea, porque los grises llegan a hartar sobremanera.
      Ya sabes que no creo en las casualidades. 😉
      Un beso, Erik.

      Elimina
  3. Hay dios así, se sienten grises, monótonos, como si la rutina nos envolviera y la ilusión se apagara. Hay días bajos.

    Muy bonita entrada.

    Besos enormes y feliz día.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dicen que hay de todo en la viña del Señor, pero lo que no dicen es que siempre les toca los grises a los mismos... Benditas ilusiones!.
      Gracias, María!
      Un abrazo cálido.

      Elimina
  4. Hi ha dies que costa sortir dels grisos, per anar cap els blaus del mar...no obstant, s'ha de intentar sempre !.
    Salut !
    Bona fotografia !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com costa, cada dia més, i les forces van minvant... seguirem.
      A mi, també, m'agrada molt aquesta foto.😉
      Gràcies!
      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  5. Sembla que espera alguna cosa... però què?

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi no, n'estic segura. 😉
      Crec que estava assaborint el moment.

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina
  6. La rutina és un verí silenciós.
    Quan t'adones que t'has enverinat és molt difícil trobar l'antídot.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan no tens il·lusions, el verí ja t'ha atrapat.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  7. Semblaria que tot plegat necessita un canvi: el dia, la rutina, la vida... a veure qui es decideix a fer el primer pas. Encara que sigui petit.
    Abraçades, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot ser que el que ho té més fàcil, per donar una passa, sigui el dia. La rutina ho té complicat per a canviar i la vida... la vida no s'atura.

      Aferradetes dolcetes, nina.

      Elimina
  8. Una entrada rodona. Foto excel:lent, text meravellós i música adient. Immillorable!
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les teves paraules ressuscitarien a un mort.
      Moltíssimes gràcies, Josep. 😉
      Aferradetes!

      Elimina
  9. Quan el gris és persistent s'enyoren els colors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hivern es fa llarg, més llarg que mai. Enyorem tants colors, que no sé si tornaran a lluir.
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  10. Anònim3.3.21

    Ai... quan el color predominant dels dies és el gris i la monotonia s'ha instal·lat tan endins costa sortir-se'n, però per molt que costi, cal trobar una esperança, agafar llapis de colors si cal i buscar l'alegria en els petits detalls.
    Un text curt, concís i una foto preciosa a la qual has sabut trobar unes paraules adients, tristes però molt descriptives de la imatge.

    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, cal cercar qualsevol cosa que ens doni esperança. Els petits detalls ens poden ajudar, de vegades és només amb això què subsistim.
      Gràcies!
      Petonets dolcets, Núria.

      Elimina
  11. Veig que a la vida no li agraden els grisos, tot i que a mi em sembla el color de l'enyorança...Suposo que depenent del moment que un visqui triarà un color o un altre, penso que en aquests temps són molts els partidaris del verd, color de l'esperança...
    La cançó , preciosa!!!
    Petonets , bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que, a la vida, és la trista monotonia que no li agrada. També crec que, segons el moment que vius, tries un color o un altre; però no sé si sóc tan positiva com tu, al creure que hi ha molts partidaris del verd esperança.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  12. Una imagen preciosa, Luna... Tiene el sabor de los clasicos del Blanco y Negro. Me encanta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que te guste.
      Muchas gracias!

      Un abrazo fuerte.

      Elimina
  13. La rutina pot aclaparar. Però em sembla que ella li torna la mirada a la vida, obertament i a la cara; se'n sortirà.

    (gran foto, com ja ens tens acostumats)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui no ha tingut mai un dia gris? I més de dos, diria jo.
      També crec que se'n sortirà. 😉

      Moltes gràcies!
      Aferradetes.

      Elimina

Benvinguts al racó!