Anit, la lluna i jo ens quedàrem a soles.
Ella, sempre silenciosa, se'm quedà mirant.
Si parlés, m'explicaria molts secrets,
desitjos d'enamorats o qui sap!
si desil·lusions de cors trencats.
Tot ho veu, tot ho sap i mai diu res.
La lluna, anit, em guardà anhels i neguits.
(27-02-2021)
¡Ay la luna...!
ResponEliminaBesos
Ay luna... si pudieras contar!
EliminaBesos, Erik.
Excel.lents reflexions dedicades al teu altre "tu".
ResponEliminaUna forta abraçada
Va estar quieta el temps necessari per retratar-la majestuosa i amb la bellesa que em mostrava, tot i així, la càmera va aclucar els ulls uns instants i no la va saber copsar tal com era. 😉
EliminaAferradetes, Josep.
A qui parla amb la lluna a vegades els diuen llunàtics. Jo els anomeno entenimentats.
ResponEliminaO entenimentades.
Doncs dec ser una entenimentada, perquè hi parlo moltíssim.
EliminaAferradetes, Xavier.
🌜 👍 🌛
ResponEliminaGràcies, Joan!
EliminaTu la tens fotografiada de moltes maneres. 😉
Aferradetes.
Ahir vaig estar una bona estona contemplant la lluna, sovint sembla que no em vol deixar marxar...És una capsa de somnis!!!
ResponEliminaQuan la lluna plena
brilla sobre el mar,
els estels s'adormen!
Petonets, lluneta.
T'entenc perfectament, perquè quan una cau en l'encís de la lluna, és molt complicat marxar.
EliminaM'has portat un poema preciós de la lluna. moltes gràcies!
Aferradetes, nina.
La luna, nuestra confidente en las noches, ella nos mira, nos sonríe, y es cómplice de nuestros sueños. Y además la luna nos inspira.
ResponEliminaMe encanta esta publicacion de la luna.
Muchas gracias por participar en mi pluma de cristal, me han encantado tus comentarios sobre las imágenes.
Besos enormes y feliz Marzo.
Amiga, confidente, guardiana de nuestros secretos... lo es todo para mí.
EliminaGracias a ti, por dejarnos jugar.
Aferradetes, Maria.
Quan la lluna està així, no es pot fer altra cosa que mirar-la. Això de conversar-hi... ja és una altra cosa. És clar que jo parlo amb el gat...
ResponEliminaClar, com jo no tinc gat... doncs parlo amb ella i no em canso de mirar-la.
EliminaAferradetes, Xexu.
M'agrada molt la lluna, sempre que la veig al cel, en tota la seva esplendor o en una de les seves fases, em quedo mirant-la, i m'hi passaria hores. Té alguna cosa que atrapa, i sense paraules, ens parla, ens guia... ens guarda secrets, anhels i neguits ;)
ResponEliminaAferradetes, bonica
Té un poder de seducció que enganxa, fins i tot sense dir res. Pels llunàtics és com a respirar, ja saps bé quan és plena, sense veure-la. 😉
EliminaAferradetes, nina.
La lluna està molt contenta amb el teu poema.
ResponEliminaJo diria que també una mica emocionada.
Petons.
Són emocions compartides, Xavi.
EliminaPetonets.
Preciosa la foto, i preciós el text. La lluna és una bona confident, em consta que quasi mai conta res d'allò que se li confia...
ResponEliminaMai m'he assabentat que conti res de res. 😉
EliminaGràcies!
Aferradetes, Pep.
Saps que te'ls guardarà bé i que no els explicarà a ningú. Segur que somriu en llegir-te.
ResponEliminaAferradetes dolces...
Si somriu, jo ben contenta... avui amb els niguls no la puc veure, però sé que hi és.
EliminaAferradetes, nina.
Hubo un tiempo en que yo hacia fotos a la Luna, en algun lugar deberian estar los archivos... Luego, lo deje de hacer. Ha pasado mucho tiempo de eso.
ResponEliminaUn abrazo
Una foto, de vez en cuando, no estaría mal. Más que nada porque la debes tener muy enfadada contigo... Ay Señor, qué hombre! 😉
EliminaAferradetes, amic.
Bien sabe observar. Madre mía si pudiera contar...
ResponEliminaGuapa luna.
Buen Martes. Cuídate.
Un abrazo.
Creo que porque no cuenta, nosotros confiamos en ella.
EliminaGràcias!
Un abrazo, Laura.
La lluna és la millor companya que un pot tenir. Et veu, t'escolta i sap guardar allò que sap que és teu. Molt maques les teves paraules, Lluna.
ResponEliminaUna abraçada.
Sí que és la millor companya.
EliminaMoltes gràcies, Jordi!
Aferradetes.