28 de febrer 2021

LLUNETA


Anit, la lluna i jo ens quedàrem a soles. 
Ella, sempre silenciosa, se'm quedà mirant.
Si parlés,  m'explicaria molts secrets,
desitjos d'enamorats o qui sap! 
si desil·lusions de cors trencats.
Tot ho veu,  tot ho sap i mai diu res.
La lluna, anit, em guardà  anhels i neguits.
(27-02-2021)

28 comentaris :

  1. ¡Ay la luna...!

    Besos

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ay luna... si pudieras contar!

      Besos, Erik.

      Suprimeix
  2. Excel.lents reflexions dedicades al teu altre "tu".
    Una forta abraçada

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Va estar quieta el temps necessari per retratar-la majestuosa i amb la bellesa que em mostrava, tot i així, la càmera va aclucar els ulls uns instants i no la va saber copsar tal com era. 😉

      Aferradetes, Josep.

      Suprimeix
  3. A qui parla amb la lluna a vegades els diuen llunàtics. Jo els anomeno entenimentats.
    O entenimentades.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs dec ser una entenimentada, perquè hi parlo moltíssim.

      Aferradetes, Xavier.

      Suprimeix
  4. Respostes
    1. Gràcies, Joan!
      Tu la tens fotografiada de moltes maneres. 😉

      Aferradetes.

      Suprimeix
  5. Ahir vaig estar una bona estona contemplant la lluna, sovint sembla que no em vol deixar marxar...És una capsa de somnis!!!

    Quan la lluna plena
    brilla sobre el mar,
    els estels s'adormen!

    Petonets, lluneta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. T'entenc perfectament, perquè quan una cau en l'encís de la lluna, és molt complicat marxar.
      M'has portat un poema preciós de la lluna. moltes gràcies!

      Aferradetes, nina.

      Suprimeix
  6. La luna, nuestra confidente en las noches, ella nos mira, nos sonríe, y es cómplice de nuestros sueños. Y además la luna nos inspira.

    Me encanta esta publicacion de la luna.

    Muchas gracias por participar en mi pluma de cristal, me han encantado tus comentarios sobre las imágenes.

    Besos enormes y feliz Marzo.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Amiga, confidente, guardiana de nuestros secretos... lo es todo para mí.

      Gracias a ti, por dejarnos jugar.
      Aferradetes, Maria.

      Suprimeix
  7. Quan la lluna està així, no es pot fer altra cosa que mirar-la. Això de conversar-hi... ja és una altra cosa. És clar que jo parlo amb el gat...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Clar, com jo no tinc gat... doncs parlo amb ella i no em canso de mirar-la.

      Aferradetes, Xexu.

      Suprimeix
  8. M'agrada molt la lluna, sempre que la veig al cel, en tota la seva esplendor o en una de les seves fases, em quedo mirant-la, i m'hi passaria hores. Té alguna cosa que atrapa, i sense paraules, ens parla, ens guia... ens guarda secrets, anhels i neguits ;)

    Aferradetes, bonica

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Té un poder de seducció que enganxa, fins i tot sense dir res. Pels llunàtics és com a respirar, ja saps bé quan és plena, sense veure-la. 😉

      Aferradetes, nina.

      Suprimeix
  9. La lluna està molt contenta amb el teu poema.
    Jo diria que també una mica emocionada.

    Petons.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Són emocions compartides, Xavi.

      Petonets.

      Suprimeix
  10. Preciosa la foto, i preciós el text. La lluna és una bona confident, em consta que quasi mai conta res d'allò que se li confia...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Mai m'he assabentat que conti res de res. 😉

      Gràcies!
      Aferradetes, Pep.

      Suprimeix
  11. Saps que te'ls guardarà bé i que no els explicarà a ningú. Segur que somriu en llegir-te.

    Aferradetes dolces...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si somriu, jo ben contenta... avui amb els niguls no la puc veure, però sé que hi és.

      Aferradetes, nina.

      Suprimeix
  12. Hubo un tiempo en que yo hacia fotos a la Luna, en algun lugar deberian estar los archivos... Luego, lo deje de hacer. Ha pasado mucho tiempo de eso.
    Un abrazo

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Una foto, de vez en cuando, no estaría mal. Más que nada porque la debes tener muy enfadada contigo... Ay Señor, qué hombre! 😉

      Aferradetes, amic.

      Suprimeix
  13. Bien sabe observar. Madre mía si pudiera contar...
    Guapa luna.
    Buen Martes. Cuídate.
    Un abrazo.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Creo que porque no cuenta, nosotros confiamos en ella.
      Gràcias!

      Un abrazo, Laura.

      Suprimeix
  14. La lluna és la millor companya que un pot tenir. Et veu, t'escolta i sap guardar allò que sap que és teu. Molt maques les teves paraules, Lluna.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí que és la millor companya.
      Moltes gràcies, Jordi!

      Aferradetes.

      Suprimeix

Benvinguts al racó!