La pluja ja havia escampat. Les cadires apilades vora la paret i les taules fent com si fos un penjador. Ens asseguérem a la terrassa d'aquell vell bar. La teva barba havia crescut força des del darrer cop que ens havíem vist. Vam estar una bona estona sense dir res, com si els records matessin les paraules. Vaig encendre un cigarret i, després d'unes quantes calades, et vaig demanar com estaves. La teva mirada havia canviat, era més serena amb un punt de tristor i amb el to de veu que l'acompanyava, em vas dir que bé. Érem molt joves quan ens vam conèixer, però mai l'havia deixat d'estimar... Començàrem a xerrar i, per uns instants, vaig creure que el temps no havia passat. Caigué la nit i ens diguérem adéu, com si passés un tren sense retorn.
No sé si és real o ficció però en poques paraules descrius molt.
ResponEliminaFins i tot em vindria de gust, (si no destorbés) fer un cafè amb la fumadora i el barbut.
Té molta ficció i una mica de realitat. Segurament la fumadora i el barbut et farien un lloc per a fer un cafè i parlar de les coses de la vida.😉
EliminaAquesta foto la vaig fer un dia que havia plogut, quan vaig girar la cantonada és el que vaig veure, hi havia una llum i un ambient molt maco.
Bona nit, Xavier.
Una escena magnifica, con todo el sabor de las fotos clasicos en BN. Me encanta.
ResponEliminaMe alegra que te guste i, muchísimo más, que te encante.😉
EliminaMuchas gracias, maestro!
Aferradetes, Ildefonso.
M'agrada molt tot: la foto i el relat. Expliques molt i deixes que fem volar la imaginació per trobar continuacions...
ResponEliminaM'agrada deixar la porta oberta, las històries sempre tenen més coses a dir. Gràcies, Carme!
EliminaAferradetes dolcetes.
M'ha agradat molt retrobar aquest post després dels anys.
EliminaEm continua agradant molt aquesta història.
I la foto, per descomptat. Té molta màgia i un encant que la fa com perduda en el temps. Com intemporal. Podria ser molt antiga o no…
Aferradetes, preciosa.
Doncs fixa't, tot i que la vaig pujar al 2021, la foto la vaig fer al 2017!... Ara me n'adono que han passat ja molts anys.;-)
EliminaLa roba que porta la gent que hi havia i el tipus de cafè van ajudar molt per fer la foto.
Moltes gràcies per tornar!
Aferradetes, nina.
"Com si els records matessin les paraules"...
ResponEliminaAmb només set paraules ja he sospirat.
De cop han aparegut records i altres temps.
Bons temps...
Gràcies per aquest regal.
Petons.
De vegades els silencis diuen molt més que les paraules.
EliminaEl regal és compartit. Gràcies a tu també!
Petonets, Xavi!
Magnífica foto per il·lustrat una molt bona història.
ResponEliminaUna forta abraçada
Moltes gràcies! Estic contenta de que t'agradi.
EliminaAferradetes, Josep!
Hi han molts retrobaments desitjats ... alguns no es produiran mai, altres, pot ser, la vida ens sorprendrà.
ResponEliminaSempre s'ha d'estar obert als retrobaments, sempre ens sorprenen per a bé o per a mal.
EliminaAferradetes, Manel.
Que bonic retrobar un antic amor...La mirada era més serena perquè segurament alguna gota de pluja li havia donat brillantor, a més els anys no passen en va.
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Sí, ha de ser molt especial. Els anys no passen en va per ningú, sortosament per aquells que lis dóna serenitat.
EliminaAferradetes, Roser.
Hi ha amors que duren molt... encara que siguin impossibles.
ResponEliminaSegurament ella ho veia així.
EliminaAferradetes, Xexu.
Hi han amors que perduren en el temps, però en una sola direcció...nomes seran un bell record.
ResponEliminaMolt bona entrada , felicitats !
És cert, si no van al temps, poc es pot fer.
EliminaGràcies!
Aferradetes, Artur.
Que bé has llegit la imatge. M'agraden molt les teves paraules. Retrobaments... Que maco!
ResponEliminaPetons, lluna.
De vegades, hi ha imatges que inspirem una història.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Jordi.
·.
ResponEliminaBonito y tierno relato para una magistral foto, perfecta de blanco y negros equilibrados.
Un abrazo
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Celebro que te guste, muchas gracias.
EliminaAferradetes, Alfonso.
Llàstima, sa lluna! No m'agraden els finals ensucrats, però m'hauria agradat un final més feliç, més aprofitat. La barba ja és molt blanca, potser ja no s'hi tornarà més, i un o altre podien haver mogut fitxa, abans no s'escapés el tren.
ResponEliminaAixò és la literatura: una imatge que t'entra per la vista, a vegades també per l'oïda, i que et porta a descabdellar una història. Molt bonica aquesta!
Aferradetes!
S'han de donar les circumstàncies per moure fitxa i crec que no era el cas. Tampoc m'agraden els finals ensucrats, potser perquè a mi no m'han passat mai. Moltes vegades els pensaments o els records maten les paraules.
EliminaJa saps que jo sóc més d'imatges que de paraules, sort que hi ha persones com tu que ho feu de meravella. Gràcies!
Aferradetes, nina.
Amores que no se olvidan. Me encanta el adorno de la cornisa del bar.
ResponEliminaCuídate.
Un abrazo
Es un bar muy antiguo, como se puede ver.
EliminaLos amores que no se olvidan siempre ocupan una parte del corazón.
Un abrazo fuerte, amiga.
No sé si saps que sempre dic, o procur dir, la veritat. No diré si m'agrada més la fotògrafa o l'escriptora. En aquest cas és una simbiosi. Hauré de pensar si som capaç de fer-ho. Fins ara sempre han estat estanques.
ResponEliminaPots triar o quedar-te amb les dues, ho respectaré igualment.😉
EliminaBenvingut al meu raconet!
Aferradetes, Tomeu.
ResponEliminaBell escrit però amb una tristesa que fa mal al cor. De qui és?
La tristesa sempre la portem dintre tots, menys o més perceptible als ulls dels altres. Tant la foto com l'escrit són meus.
EliminaSalut!😉
Un lloc meravellós per seure. La meva càmera a punt, els meus ulls escanejarien l'entorn; els pensaments fluirien al meu moleskine. El cafè: calent i bo.
ResponElimina*
A wonderful place to take a seat. My camera at the ready, my eyes would scan the surroundings; thoughts would flow into my moleskine. The coffee: hot and good.
The same comment I posted today – 2024 / 07 / 23 – at Carme's. ;-)
Ahh, així t'ha sortit molt rentable! 😅
EliminaM'agrada el text. sobretot per aquests pensaments al teu "moleskine".
Gràcies per venir!
Besets, Sean.