03 de febrer 2021

CA LA PiLAR


La pluja ja havia escampat.  Les cadires apilades vora la paret i les taules fent com si fos un penjador. Ens asseguérem a la terrassa d'aquell vell bar. La teva barba havia crescut força des del darrer cop que ens havíem vist. Vam estar una bona estona sense dir res, com si els records matessin les paraules. Vaig encendre un cigarret i, després d'unes quantes calades, et vaig demanar com estaves. La teva mirada havia canviat, era més serena amb un punt de tristor i amb el to de veu que l'acompanyava, em vas dir que bé. Érem molt joves quan ens vam conèixer, però mai l'havia deixat d'estimar... Començàrem a xerrar i, per uns instants, vaig creure que el temps no havia passat. Caigué la nit i ens diguérem adéu, com si passés un tren sense retorn.  

30 comentaris :

  1. No sé si és real o ficció però en poques paraules descrius molt.
    Fins i tot em vindria de gust, (si no destorbés) fer un cafè amb la fumadora i el barbut.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Té molta ficció i una mica de realitat. Segurament la fumadora i el barbut et farien un lloc per a fer un cafè i parlar de les coses de la vida.😉
      Aquesta foto la vaig fer un dia que havia plogut, quan vaig girar la cantonada és el que vaig veure, hi havia una llum i un ambient molt maco.

      Bona nit, Xavier.

      Suprimeix
  2. Una escena magnifica, con todo el sabor de las fotos clasicos en BN. Me encanta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Me alegra que te guste i, muchísimo más, que te encante.😉
      Muchas gracias, maestro!

      Aferradetes, Ildefonso.

      Suprimeix
  3. M'agrada molt tot: la foto i el relat. Expliques molt i deixes que fem volar la imaginació per trobar continuacions...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada deixar la porta oberta, las històries sempre tenen més coses a dir. Gràcies, Carme!

      Aferradetes dolcetes.

      Suprimeix
  4. "Com si els records matessin les paraules"...

    Amb només set paraules ja he sospirat.
    De cop han aparegut records i altres temps.
    Bons temps...
    Gràcies per aquest regal.

    Petons.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De vegades els silencis diuen molt més que les paraules.
      El regal és compartit. Gràcies a tu també!

      Petonets, Xavi!

      Suprimeix
  5. Magnífica foto per il·lustrat una molt bona història.
    Una forta abraçada

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Estic contenta de que t'agradi.

      Aferradetes, Josep!

      Suprimeix
  6. Hi han molts retrobaments desitjats ... alguns no es produiran mai, altres, pot ser, la vida ens sorprendrà.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sempre s'ha d'estar obert als retrobaments, sempre ens sorprenen per a bé o per a mal.

      Aferradetes, Manel.

      Suprimeix
  7. Que bonic retrobar un antic amor...La mirada era més serena perquè segurament alguna gota de pluja li havia donat brillantor, a més els anys no passen en va.
    Petonets, Lluneta.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, ha de ser molt especial. Els anys no passen en va per ningú, sortosament per aquells que lis dóna serenitat.

      Aferradetes, Roser.

      Suprimeix
  8. Hi ha amors que duren molt... encara que siguin impossibles.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Segurament ella ho veia així.

      Aferradetes, Xexu.

      Suprimeix
  9. Hi han amors que perduren en el temps, però en una sola direcció...nomes seran un bell record.
    Molt bona entrada , felicitats !

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És cert, si no van al temps, poc es pot fer.
      Gràcies!

      Aferradetes, Artur.

      Suprimeix
  10. Que bé has llegit la imatge. M'agraden molt les teves paraules. Retrobaments... Que maco!
    Petons, lluna.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De vegades, hi ha imatges que inspirem una història.
      Moltes gràcies!

      Aferradetes, Jordi.

      Suprimeix
  11. ·.
    Bonito y tierno relato para una magistral foto, perfecta de blanco y negros equilibrados.

    Un abrazo

    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Celebro que te guste, muchas gracias.

      Aferradetes, Alfonso.

      Suprimeix
  12. Llàstima, sa lluna! No m'agraden els finals ensucrats, però m'hauria agradat un final més feliç, més aprofitat. La barba ja és molt blanca, potser ja no s'hi tornarà més, i un o altre podien haver mogut fitxa, abans no s'escapés el tren.
    Això és la literatura: una imatge que t'entra per la vista, a vegades també per l'oïda, i que et porta a descabdellar una història. Molt bonica aquesta!
    Aferradetes!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. S'han de donar les circumstàncies per moure fitxa i crec que no era el cas. Tampoc m'agraden els finals ensucrats, potser perquè a mi no m'han passat mai. Moltes vegades els pensaments o els records maten les paraules.
      Ja saps que jo sóc més d'imatges que de paraules, sort que hi ha persones com tu que ho feu de meravella. Gràcies!

      Aferradetes, nina.

      Suprimeix
  13. Amores que no se olvidan. Me encanta el adorno de la cornisa del bar.
    Cuídate.
    Un abrazo

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Es un bar muy antiguo, como se puede ver.
      Los amores que no se olvidan siempre ocupan una parte del corazón.

      Un abrazo fuerte, amiga.

      Suprimeix
  14. Tomeu Cerdà6.2.21

    No sé si saps que sempre dic, o procur dir, la veritat. No diré si m'agrada més la fotògrafa o l'escriptora. En aquest cas és una simbiosi. Hauré de pensar si som capaç de fer-ho. Fins ara sempre han estat estanques.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Pots triar o quedar-te amb les dues, ho respectaré igualment.😉

      Benvingut al meu raconet!
      Aferradetes, Tomeu.

      Suprimeix
  15. Tomeu Cerdà6.2.21


    Bell escrit però amb una tristesa que fa mal al cor. De qui és?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La tristesa sempre la portem dintre tots, menys o més perceptible als ulls dels altres. Tant la foto com l'escrit són meus.

      Salut!😉

      Suprimeix

Benvinguts al racó!