Estava davant la immensitat de la mar i del cel, asseguda a la terra. Dues sensacions, la primera que em sentia molt i molt petita i la segona, la llibertat era plena de cos i ment. Algú va dir que, qui neix vora la mar, mai se'n pot allunyar massa. Però no sent el meu cas, tot i estar envoltada d'ella, aquella pau no la podia tenir en cap altre lloc. El so de les onades, ballant amunt i avall, era com una sinfonía en un pentagrama de blaus infinits. M'envaí la melangia d'aquella noia innocent, segura de si mateixa i plena de somnis... No sé per quin motiu em tenia embadalida, era tan tendra l'abraçada que em va ser prou difícil el marxar.
Preciós! Hi ha moments que mereixen ser explicats i col·leccionats!
ResponEliminaAixí és, i aquest n'és un.
EliminaAferradetes, Carme.
Aquest mar i aquest cel, gairebé es confonen...I tens raó, ens sentim petites devant aquesta inmensitat! realment de vegades et trobes tan en calma en algun raconet, que se't fa difícil marxar, sembla que la terra o el mar t'atrauen!!!
ResponEliminaPetonets, bonica.
La mar em té embruixada, gairebé com la lluna. Es fa molt difícil marxar en aquests moments de pau.
EliminaPetonets, Roser.
La natura sigui mar, sigui pla, sigui muntanya -amb boscs o sense totes elles- és única. Això fa que els illencs siguem diferents als altres, podem gaudir de les sensacions d'aquestes tres partions, encara que siguem individualistes. Aquesta sensació que tu has sentida a la mar l'he sentida darrerament a la muntanya, silenci per un costat,remor per l'altre.Encara que som un ésser petit me sent l'amo del món.
ResponEliminaCom sempre les teves descripcions i sensacions me fan recordar les teves fotografies. És un plaer. Gràcies
Això diuen, som individualistes, encara que jo no m'hi sent. Suposo que el fet d'estar aïllats ens fa ser-ho davant els ulls dels que tenen molts quilòmetres per córrer. Imagino que depèn molt de la persona i de l'entorn que té o que se cerca. En el meu cas, les comunicacions (a part del meu caràcter) han fet obrir-me més cap els altres, tot i ser una dóna molt tímida en el cara a cara.
EliminaPel que fa a la natura, no ens podem queixar, tenim de tot i molt maco. I em sento madona de ca meva (i ni això), el món és molt gran per a mi.
Gràcies a tu per venir. 😉
Aferradetes, Tomeu.
Vaya, veo que hoy vamos los dos de mares... El tuyo el Mediterráneo azul... El mío, el Atlántico de las frías aguas... La ultima vez que estuve en Baleares, no hace mucho, me impresionó el azul de sus aguas...
ResponEliminaFeliz semana, Luna
Hay que ver, te pasas por mi tierra y no avisas? Castigado un mes sin visitar tu blog! Es broma, dentro de un ratito voy a ver ese Atlántico tan frío. 😉
EliminaUn abrazo fuerte, amigo.
Tal com dius, qui neix prop de la mar mai no se'n pot allunyar massa. Seria massa dur no sentir la seva olor, la seva remor (i bramul quan s'enfurisma) La mar és seny i rauxa, com nosaltres.
ResponEliminaNo podia ser d'altra manera, també som aigua i l'aigua va cap a la mar. M'agrada tota la natura, però em sento més en pau davant la mar.
EliminaAferradetes, Xavier.
Excel·lent i deliciosa aquesta platja deserta.
ResponEliminaHe intentat deixar-te un missatge en l'anterior post però no he pogut. M'ha encantat el joc dels "Tautogrames" tot i que sóc un força maldestre amb les paraules.
Una abraçada
Devia estar pujant l'últim quan ho has intentat, ara torna a estar operatiu si te s'acut alguna cosa. Tot i que el post ha quedat enrere, sempre que vulgueu hi podeu escriure.
EliminaLa platja... una bona teràpia.
Aferradetes, Josep.
Vaig cada dia al mar.
ResponEliminaHi ha dies que dues vegades.
Em calma.
Em fa bé.
Tots venim del mar.
És la pàtria de la humanitat.
Petons.
Quina sort que tens! Jo només hi puc anar en contades ocasions, em fa molta falta i ara... encara molt més.
EliminaPetonets, Xavi.
Extraño tanto el mar. Yo vivo lejos, y una vez al año voy a encontrarme con el mar. Pero el año pasado por la pandemia no fui. Y no veas lo que extraño poder estar junto esa inmensa belleza que nos transmite tanta paz. La verdad es que lo necesito. Necesito encontrarme con mi mar.
ResponEliminaEs precioso lo que has escrito.
Un placer disfrutar de tu inspiración.
Besos enormes.
También lo extraño mucho. No es que esté lejos, unos 30km, però por mis circunstancias no puedo ir, es como si lo tuviera lejos.
EliminaGracias por tus preciosas palabras.
Un cálido abrazo, María.
El mar siempre calma. Como Neruda necesito del mar porque me enseña...
ResponEliminaCuanto se añora amiga. Podremos verlo este año? Guapa foto!!
Buena noche. Cuídate.
Un abrazo.
Espero y deseo que sea así, querida amiga. Dentro de un mes, será ideal ir hasta la playa, sin apenas gente y disfrutar de todo su encanto. Muchas gracias!
EliminaAbrazo fuerte, Laura.
Quin text tan bell... què maques són les paraules tan ben posades que saben transmetre sensacions tan reals!
ResponEliminaDe vegades no ho puc transmetre, tot i ser molt real tot el que sent.
EliminaAferradetes, bonica.
Jo no puc amagar que, si algun lloc em porta pau, reflexió i retrobament, és la muntanya. El mar, la platja... no, la veritat. I això que em vaig passar tota l'adolescència i joventut a la platja dia rere dia durant tres mesos l'any, i que la muntanya la vaig descobrir fa menys de 10 anys...
ResponEliminaSuposo que és com tot, a mi tampoc m'agrada la platja a l'estiu. Hi vaig en primavera o a la tardor, que és com més maca la sent. Imagino que quan vas a la muntanya i et trobes molta gent, tampoc t'agrada massa. Cadascú troba la pau en un raconet i això és el que compte, sentir pau.
EliminaAferradetes, Xexu.
Preciós, sa lluna! He tancat els ulls per escoltar la cançó mentre visualitzava aquesta mar blava i immensa, i la meva respiració anava al compàs de les onades. Que bonic, tenir llocs on sentir calma i pau, no hem de deixar escapar aquests moments de serenitat.
ResponEliminaAferradetes, nina
És una de les coses que també em serenen força, un piano i si és de les mans d'un mestre, més.
EliminaTots els moments que ens puguem aserenar, benvinguts siguin.
Aferradetes, Núria.
Lluna, lluneta
ResponEliminatan petiteta.
La platja immensa
el cel ... tan gran!
Bona nit sa lluna
Un poema preciós, Pere.
EliminaGràcies!
Aferradetes de lluna creixent.
·.
ResponEliminaVivo al lado del mar, a 500 metros en línea recta, así que comprendo tus impresiones. Si tuviera que buscar otra ciudad para vivir, tendría que tener mar.
Tu foto refleja muy bien esa inmensidad que te hace sentir pequeña... pero no, nuestro mar interior siempre es más grande.
Un abrazo
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Es una gran suerte tener el mar tan cerca.
EliminaEsa sensación de paz no la cambiaría por nada.
Ando un poco perdida con mi mar interior... espero encontrarme.
Abrazos, Alfonso.