Segueixes esperant el teu tren
sense mirar enrere,
cada dia com una nova estació,
l'estació dels somnis i els trens.
Vagons de primera, segona i tercera,
impacients i misteriosos viatgers
amb somnis que se'n van i vénen,
sense mirar enrere.
(10/02/2021)
Sempre són misteriosos els viatgers: els vatgers de trens i els viatgers de somnis. Cadascú guarda es sus secrets i misteris i mira endavant, perquè no hi ha altra manera...
ResponEliminaUn poema intens, Paula! Una aferradeta ben llarga.
Tants uns com els altres, de vegades els mateixos, viatgen lluny i sempre mirant endavant. Gràcies!
EliminaAferradetes d'anada, Carme.
Mentalment faig la segona part d'aquest començament d'història.
ResponEliminaQuan la tinguis, fes-me-la saber. 😉
EliminaAferradetes, Xavier.
M'encanten els trens, trobo que és la millor manera de viatjar...Avui he contactat amb una amiga mallorquina que feia més de 40 anys que no en sabia res. En aquell temps vivíen a l'Hospitalet eren em sembla deu germans i ella sola de nina. Ens vam fer amigues perquè alguns dels seus germans anaven a l'escola amb el meu pare que era mestra.
ResponEliminaDesprés se'n van tornar a Mallorca i jo , fins i tot vaig anar al seu casament, però coses que passen vam perdre el contacte. L'altre dia mirant els telèfons antics vaig trobar el seu i li vaig trucar...Va estar molt contenta, ves per on després de tants anys. Ella viu a Palma. Va dir que algun dia potser em vindria a veure!
Petonets, Lluneta.
Tot i les aturades, els camins mai s'acaben. Aquest fet que ens has explicat és sorprenent, després de tants anys seguia tenint el mateix número de telèfon! Una alegria ben gran per a totes dues. A veure si s'atura això de la pandèmia i ens pots explicar la trobada.
EliminaPetonets, Roser.
·.
ResponEliminaFotos con un blanco y negro impecable. Edición perfecta.
Buen poema. los sueños se mueven siempre por railes invisibles. El tren es una buena metáfora.
Un abrazo
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Los viajes y los sueños también van unidos.
EliminaMuchas gracias, Alfonso!
Aferradetes.
Les estacions de trens sempre m'han semblat llocs tristos.
ResponEliminaLlocs on es diuen adéus que molts cops són per a sempre.
Són metàfores de la vida.
Petons.
També ho pots mirar d'una altra manera... llocs on es retroben després d'un temps sense veure's. Encara que no dic que no a la teva visió, també hi ha casos.
EliminaAferradetes dolcetes, Xavi.
Una entrada magnífica, amb dues imatges en b/n perfectes y uns versos meravellosos que retraten el nostre pas de cada dia per la vida.
ResponEliminaUna forta abraçada
La vida és com un llarg viatge, amb anades i vingudes, amb aturades de tant en tant. Un viatge que fem tots amb el mateix final.
EliminaMoltes gràcies, mestre. 😉
Aferradetes, Josep.
M'has fet portat a la memòria l'estació d'Inca i els viatges a Sineu i Palma. M'ha agradat el record.
ResponEliminaPetonets i aferradetes
L'estació és molt important per a Inca. Celebro que t'hagin agradat, sobretot si et porten a bons records.
EliminaAferradetes i petonets, Alfons.
Me encantan las estaciones de tren.
ResponEliminaMuy buena foto.
Besos.
Entonces ya somos dos. Es la estación de mi ciudad, Inca.
EliminaGracias por tu buena idea, es difícil en los tiempos que estamos atravesando, dar buenas noticias.
Aferradetes (o abrazos), María.
Els trens i els somnis sempre van lligats. Qui no ha agafat mai un tren en direcció als seus somnis? M'agraden els moments en què has agafat les dues imatges, Lluna.
ResponEliminaUna abraçada... i ha seguir somiant.
Amb els dos, els somnis i els trens, podem viatjar tan lluny com vulguem. Malgrat les circumstàncies que estem vivint, no hem de deixar de somiar mai.
EliminaAferradetes, Jordi.
M'encanten les imatges en blanc i negre. I també m'agraden les estacions i els trens, mitjà que utilitzo habitualment per desplaçar-me. I sempre m'agrada observar els viatgers i imaginar-me els seus pensaments, inquietuds...
ResponEliminaTrens i estacions, llocs plens de viatgers i els seus somnis. I sí, la clau és no mirar enrere.
Aferradetes, nina
A mi també m'agrada més la fotografia en B/N, des de sempre. Sobretot perquè m'agrada la foto de carrer; potser perquè observo a les persones i les seves reaccions, sense que s'adonin de que hi sóc jo. En aquest cas, els viatgers són un bon testimoni.
EliminaAferradetes, Núria.
Esos trenes que mencionas, con vagones de tercera, nos llevan a otros tiempos, ya olvidados por muchos y desconocidos por los demas (los jovenes)... Evocan la nostalgia de los que ya somos viejos y los conocimos..
ResponEliminaCierto, los tiempos han cambiado para los más favorecidos. Ahora, los pasajeros que iban en esos vagones de tercera, ni siquiera pueden subir al tren.
EliminaNos estamos volviendo viejos y nostálgicos. 😉
Aferradetes, amic.
Sempre diuen que hi ha trens que només passen un cop a la vida. Però potser n'hi ha també que no arriben a passar mai!
ResponEliminaO, potser, que els deixis passar. Quan n'agafes un, d'aquests que parles tu, mai saps on et durà, és com una loteria. A toro passat...
EliminaAferradetes, Xexu.
Els somnis, ja son en si mateix, un viatge ! A gaudir-ne !
ResponEliminaUn dels viatges més llargs i que més lluny ens pot portar.
EliminaAferradetes, Artur.
Ai Lluna jo no esper el tren perquè hi som dedins i vaig passant per les diverses estacions per on me du el maquinista sense saber quin és el meu destí. Esper que en una d'aquestes estacions me estigui esperant una barca de vela llatina que me dugui per un riu on la foresta no hagi estat mai vista, sinó blanca, negra, amb infinitat de tons grisos i el barquer me deixi en un vaixell víking que me dugui a les gelades aigües sempre eternes del Pol Nord.
ResponEliminaMe pintes un somni molt fred. I jo aquí gelada, que voldria que aquesta fredor marxés i no torni mai més. Viure en una eterna primavera, on el paisatge sigui ple de colors i olorar vida per tot arreu.
EliminaAferradetes, Tomeu.
La meva intenció no era que passassis fred. Si he xerrat de blancs,negres i grisos era pensant amb les fotos en B/N que tant m'agraden. Dues besadetes
ResponEliminaLas fotos millor en blanc, negre i grisos, sobretot si són de persones. Estic d'acord amb tu. 😉
EliminaBesets.
Como me gusta perderme en las estaciones...
ResponEliminaBesos
Es un excelente lugar para perderse, a mi también me encantan.
EliminaBienvenido, Erik!
Un abrazo.
Sueños que seguimos teniendo aunque nos quitaron el tren.
ResponEliminaCuídate.
Un abrazo.
Afortunadamente seguimos soñando.
EliminaAbrazote, Laura.