14 de febrer 2021

TREN de SOMNiS


Segueixes esperant el teu tren
sense mirar enrere,
cada dia com una nova estació,
l'estació dels somnis i els trens.

 Vagons de primera, segona i tercera,
 impacients i misteriosos viatgers 
amb somnis que se'n van vénen,
sense mirar enrere.
(10/02/2021)

34 comentaris :

  1. Sempre són misteriosos els viatgers: els vatgers de trens i els viatgers de somnis. Cadascú guarda es sus secrets i misteris i mira endavant, perquè no hi ha altra manera...

    Un poema intens, Paula! Una aferradeta ben llarga.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tants uns com els altres, de vegades els mateixos, viatgen lluny i sempre mirant endavant. Gràcies!

      Aferradetes d'anada, Carme.

      Elimina
  2. Mentalment faig la segona part d'aquest començament d'història.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan la tinguis, fes-me-la saber. 😉

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  3. M'encanten els trens, trobo que és la millor manera de viatjar...Avui he contactat amb una amiga mallorquina que feia més de 40 anys que no en sabia res. En aquell temps vivíen a l'Hospitalet eren em sembla deu germans i ella sola de nina. Ens vam fer amigues perquè alguns dels seus germans anaven a l'escola amb el meu pare que era mestra.
    Després se'n van tornar a Mallorca i jo , fins i tot vaig anar al seu casament, però coses que passen vam perdre el contacte. L'altre dia mirant els telèfons antics vaig trobar el seu i li vaig trucar...Va estar molt contenta, ves per on després de tants anys. Ella viu a Palma. Va dir que algun dia potser em vindria a veure!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i les aturades, els camins mai s'acaben. Aquest fet que ens has explicat és sorprenent, després de tants anys seguia tenint el mateix número de telèfon! Una alegria ben gran per a totes dues. A veure si s'atura això de la pandèmia i ens pots explicar la trobada.

      Petonets, Roser.

      Elimina
  4. ·.
    Fotos con un blanco y negro impecable. Edición perfecta.
    Buen poema. los sueños se mueven siempre por railes invisibles. El tren es una buena metáfora.

    Un abrazo

    LaMiradaAusente · & · CristalRasgado

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los viajes y los sueños también van unidos.
      Muchas gracias, Alfonso!

      Aferradetes.

      Elimina
  5. Les estacions de trens sempre m'han semblat llocs tristos.
    Llocs on es diuen adéus que molts cops són per a sempre.
    Són metàfores de la vida.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També ho pots mirar d'una altra manera... llocs on es retroben després d'un temps sense veure's. Encara que no dic que no a la teva visió, també hi ha casos.

      Aferradetes dolcetes, Xavi.

      Elimina
  6. Una entrada magnífica, amb dues imatges en b/n perfectes y uns versos meravellosos que retraten el nostre pas de cada dia per la vida.
    Una forta abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida és com un llarg viatge, amb anades i vingudes, amb aturades de tant en tant. Un viatge que fem tots amb el mateix final.
      Moltes gràcies, mestre. 😉

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  7. M'has fet portat a la memòria l'estació d'Inca i els viatges a Sineu i Palma. M'ha agradat el record.
    Petonets i aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'estació és molt important per a Inca. Celebro que t'hagin agradat, sobretot si et porten a bons records.

      Aferradetes i petonets, Alfons.

      Elimina
  8. Me encantan las estaciones de tren.

    Muy buena foto.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entonces ya somos dos. Es la estación de mi ciudad, Inca.
      Gracias por tu buena idea, es difícil en los tiempos que estamos atravesando, dar buenas noticias.

      Aferradetes (o abrazos), María.

      Elimina
  9. Els trens i els somnis sempre van lligats. Qui no ha agafat mai un tren en direcció als seus somnis? M'agraden els moments en què has agafat les dues imatges, Lluna.
    Una abraçada... i ha seguir somiant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb els dos, els somnis i els trens, podem viatjar tan lluny com vulguem. Malgrat les circumstàncies que estem vivint, no hem de deixar de somiar mai.

      Aferradetes, Jordi.

      Elimina
  10. Anònim14.2.21

    M'encanten les imatges en blanc i negre. I també m'agraden les estacions i els trens, mitjà que utilitzo habitualment per desplaçar-me. I sempre m'agrada observar els viatgers i imaginar-me els seus pensaments, inquietuds...
    Trens i estacions, llocs plens de viatgers i els seus somnis. I sí, la clau és no mirar enrere.

    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada més la fotografia en B/N, des de sempre. Sobretot perquè m'agrada la foto de carrer; potser perquè observo a les persones i les seves reaccions, sense que s'adonin de que hi sóc jo. En aquest cas, els viatgers són un bon testimoni.

      Aferradetes, Núria.

      Elimina
  11. Esos trenes que mencionas, con vagones de tercera, nos llevan a otros tiempos, ya olvidados por muchos y desconocidos por los demas (los jovenes)... Evocan la nostalgia de los que ya somos viejos y los conocimos..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, los tiempos han cambiado para los más favorecidos. Ahora, los pasajeros que iban en esos vagones de tercera, ni siquiera pueden subir al tren.
      Nos estamos volviendo viejos y nostálgicos. 😉

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  12. Sempre diuen que hi ha trens que només passen un cop a la vida. Però potser n'hi ha també que no arriben a passar mai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. O, potser, que els deixis passar. Quan n'agafes un, d'aquests que parles tu, mai saps on et durà, és com una loteria. A toro passat...

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina
  13. Els somnis, ja son en si mateix, un viatge ! A gaudir-ne !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un dels viatges més llargs i que més lluny ens pot portar.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  14. Tomeu Cerdà16.2.21

    Ai Lluna jo no esper el tren perquè hi som dedins i vaig passant per les diverses estacions per on me du el maquinista sense saber quin és el meu destí. Esper que en una d'aquestes estacions me estigui esperant una barca de vela llatina que me dugui per un riu on la foresta no hagi estat mai vista, sinó blanca, negra, amb infinitat de tons grisos i el barquer me deixi en un vaixell víking que me dugui a les gelades aigües sempre eternes del Pol Nord.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me pintes un somni molt fred. I jo aquí gelada, que voldria que aquesta fredor marxés i no torni mai més. Viure en una eterna primavera, on el paisatge sigui ple de colors i olorar vida per tot arreu.

      Aferradetes, Tomeu.

      Elimina
  15. Tomeu Cerdà16.2.21

    La meva intenció no era que passassis fred. Si he xerrat de blancs,negres i grisos era pensant amb les fotos en B/N que tant m'agraden. Dues besadetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Las fotos millor en blanc, negre i grisos, sobretot si són de persones. Estic d'acord amb tu. 😉

      Besets.

      Elimina
  16. Como me gusta perderme en las estaciones...

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es un excelente lugar para perderse, a mi también me encantan.
      Bienvenido, Erik!

      Un abrazo.

      Elimina
  17. Sueños que seguimos teniendo aunque nos quitaron el tren.
    Cuídate.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Afortunadamente seguimos soñando.

      Abrazote, Laura.

      Elimina

Benvinguts al racó!