Quina enveja me feis, agafats de sa mà, sense tapa-boques i lliures passejant cap es poble. Me'n vaig, cap a ses afores, carregada amb els errors de TOTS, donant per fet que mai mos podría passar. I ara, privada de tot, només cal esperar que s'espassi i no morir en l'intent de fer un nou món on sa natura estigui, fins i tot, per damunt de noltros. Hem d'aprendre de tot el que hem viscut, estem vivint i viurem, perquè si no ho feim, tornarem a repetir curs.
Es cierto lo que dices, tenemos que procurar llevarlo bien, sino ya sabemos lo que nos toca, de todas formas, ya vamos viendo luz al final del túnel, y pronto venceremos al virus, solo hay que tener un poco más de paciencia, ya no queda nada, con las vacunas, estaremos inmunizados.
ResponEliminaBesos y feliz día.
Tienes razón, estaremos inmunizados de este virus en concreto, pero cuántos más vendrán si seguimos como ahora?. Creo que debemos reflexionar sobre el mundo que estamos creando, hay muchas cosas por cambiar, muchos caminos que desandar...
EliminaFeliz tarde, María.
Un fuerte abrazo.
No aprenem.
ResponEliminaAra només ens fixem en la pandèmia, però abans ja estaven encaminats cap al desastre total.
Els humans som el pitjor virus.
Petons.
No aprenem gens i no tan sols per encarar el moment què és molt complicat i del que no hem sortit encara. L'empatia, la solidaritat, la responsabilitat, la tolerància, la humilitat, el respecte i tots els valors que es van perdent, dia rere dia... Hem de canviar o no sé com ens en sortirem.
EliminaPetonets, Xavi.
Ja ho diuen, que tothom que no apren dels errors està condemnat a repetir-los.
ResponEliminaM'encanta la foto!
Una forta abraçada
Crec que així com anem, estem tots condemnats.
EliminaMoltes gràcies, Josep!
Aferradetes.
Trobo que no hi ha dret totes aquestes festes que es fan sense permís i sense cap protecció de res...A mi em sembla que si no som més responsabls la llum al final del tunel ens costarà de veure-la...
ResponEliminaSuposo que aviat em vacunaran a mi, tot i que em fa una mica de iu-iu!!!
Petonets.
No ens podem descuidar gens.
EliminaJa fan tard, hauriem d'estar vacunats tots, tot i que també em fa un poc de por. Tot això ens ha trobat amb els calçons davallats...
Petonets, Roser.
La meva impressió és que estem repetint curs comstantment i en totes les assignatures. No n'aprovem mai ni una. L'estiu va ser un error, Nadal també i ara hi tornem... I les vacunes a ritme lentíssim...
ResponEliminaNi una pedra, ni dues, ni totes les que ens posin per davant, sempre ensopeguem amb les mateixes. Sembla que no tenim remei...
EliminaAferradetes i bona nit, Carme.
Con la vacuna no se arregla nada , nos están quitando la libertad pero nadie se queja , es más fácil taparnos la boca con una mascarilla . No creo en la vacuna , cada uno es libre de ponérsela si quiere...respeto lo que piensen los demás , pero no quiere decir que yo piense igual 😘😘
ResponEliminaEn este caso no se habla de libertad de elegir, sinó de respeto. Cuando alguien elige no ponerse la mascarilla o no vacunarse, pone en peligro la vida de los demás. Tanto una como el otro acaban en el momento que empieza el del resto.
EliminaPodemos preguntar a todos los familiares de los muertos por esta pandemia, si pudieran elegir entre la vida de sus padres, hermanos, hijos... o la vacuna? Cuál sería su respuesta?
Puedo respetar dónde quieres vivir, tus ideales políticos, tu forma de vestir o mil y una cosa más... però no me pidas que respete la decisión de salvar o no una vida. No es cuestión de pensamientos, son realidades.
Un abrazo.
Veure una imatge com la del grafitti , ens porta ràpidament a un petit desig que voldríem aconseguir i que per ara, és molt difícil de fer... en canvi, no fa tant ho podíem fer i no li donàvem la mínima importància.... Errors de la vida !.
ResponEliminaBona reflexió, una abraçada !.
Ara és quan ens adonem d'aquestes coses que ens semblaven insignificants o, potser, ni reparàvem en elles.
EliminaGràcies, Artur!
Aferradetes.
No estic segur que haguem après res de tot plegat. Si en una cosa som tossuts els humans, és en la ignorància. Si ara ja hi ha molta gent dient que no es vol vacunar, i uns mitjans de comunicació fent el joc als antivacunes, què es pot esperar de nosaltres?
ResponEliminaLa gent parla sense saber, ni tan sols es molesten en cercar informació dels professionals. No vull dir amb això que no en faci respecte, però mai afirmaria en públic que no me vull vacunar. No és un cas, ni dos, ni tan sols cent, estem parlant d'una pandèmia mundial!.
EliminaAferradetes, Xexu.
Vulguem o no. la natura sempre estarà per sobre de nosaltres. El que ha de fer la humanitat és acceptar-ho i deixar d'embrutar, per terra, mar i aire el planeta (i aviat també a la resta d'univers)
ResponEliminaElla segueix el seu curs, amb nosaltres o sense. Estaria més que bé que ens conscienciem i fem de la Terra el que és, un lloc maquíssim per a viure.
EliminaAferradetes, Xavier.
Un aplauso
ResponEliminaMuchas gracias!
EliminaUn abrazo.
Buena reflexion te mando un beso
ResponEliminaEnamorada de las letras
Gracias, amiga!
EliminaBesos.
Com deia Ramón trecet : l´unic que val la pena en aquest asqueros món es cercar la bellesa . Siguem bell*s . salut i aferrades.
ResponEliminaTota la raó tenia.
EliminaBen tornat, nin.
Aferradetes.
Pues no parece que estemos aprendiendo, porque no acabamos de entender del todo que esto va muy en serio.
ResponEliminaBesos
No, no aprendemos nada. Hay personas que ni se han enterado de que va la cosa y siguen con sus vidas de antes.
EliminaPetonets, Erik.
Si que se añora el tiempo pasado. A ver si aprendemos Todos algo de lo que estamos viviendo que no es cosa de broma.
ResponEliminaCuídate.
Un abrazo.
Seguramente llegaremos al final de esta pesadilla, però TODOS debemos hacer lo posible para que así sea.
EliminaCuidaros también.
Un abrazo, Laura.