Un estiu que algú diu que estima algú, no sembla gaire un miratge a no ser que el vent, fes tremolar les paraules...Paraules que portaran a un estiu més real... Bon vespre, Lluneta.
Un poema ple de nostàlgia, uns records que estan clavat molt endins i dels quals costa desfer-se'n. I la música que has escollit t'acaba de fer sentir aquests sentiments.
Un poema melancòlic. La música de Vanesa Martín també.
ResponEliminaTant un com l'altra xerren de pèrdues.
EliminaPerò sortirà el sol, cada dia.
Aferradetes, Xavier.
Dias de amor de veranl, de promesas, hasta, que se hacen inviernos nostálgicos.
ResponEliminaQué bonita publicación.
Feliz Día de la Mujer.
Besos .
Los amores siempre se quedan en algún rincón del corazón. La nostalgia es inevitable y el recuerdo renace al compás de la lluvia.
EliminaGràcias, María!
Besos.
Molt bonic, aquest poema.
ResponEliminaI encara que molt nostàlgic, a mi em sembla esperançador, perquè aquest estiu que dius, arribarà.
Aferradetes, bonica.
Qui sap! Ens agrada ser estimats i estimar, potser arribi o potser no, però mentre hi hagi un potser... tot sembla més fàcil.
EliminaGràcies, Carme.
Aferradetes dolcetes.
Bona foto, bones paraules i bona música. Que més es pot demanar?
ResponEliminaUna forta abraçada
Gairebé... res més.
EliminaGràcies, Josep.
Aferradetes.
Aquest estiu encara batega.
ResponEliminaQue no pari mai.
Petons.
Espero que no s'aturi i que hagi més estius per a gaudir-ho.
EliminaSegueixo enamorada de l'amor!
Petonets, Xavi.
Post completo y bien enlazado.
ResponEliminaBuen martes. Cuídate.
Un abrazo.
Celebro que te guste, Laura.
EliminaFeliz tarde! Cuidaros mucho.
Besos.
Un estiu que algú diu que estima algú, no sembla gaire un miratge a no ser que el vent, fes tremolar les paraules...Paraules que portaran a un estiu més real...
ResponEliminaBon vespre, Lluneta.
Sembla que el vent s'emportà, gairebé, totes les paraules...
EliminaMolt bon vespre, Roser.
Aferradetes.
·.
ResponEliminaUn precioso poema para una creativa y asombrosa fotografía. Con si un negativo fotográfico fuera la foto es potente. Una maravilla.
Un abrazo
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
Realmente es el negativo de la foto. Pensé que daría más fuerza al post.😉
EliminaMuchas gracias!
Un abrazo.
Queda poco para el verano, seguramente raro como todo lo que vivimos ahora.
ResponEliminaBonito poema para una preciosa foto, como salida de un recuerdo borroso.
Petonets.
Sí, aún nos queda más que un verano para poder respirar.
EliminaEs el producto de arriesgarse un poquito con las fotos. 😉
Gracias!
Aferradetes, Enric.
'Quan tu deies que m'estimaves', llegit en el context del poema, fa mal i tot.
ResponEliminaHi ha paraules que fan més mal quan passa el temps, tot i semblar sinceres just en el moment que es diuen.
EliminaAferradetes, Xexu.
Un poema ple de nostàlgia, uns records que estan clavat molt endins i dels quals costa desfer-se'n. I la música que has escollit t'acaba de fer sentir aquests sentiments.
ResponEliminaAferradetes, nina
Hi ha records i records, uns gairebé no els recordem i altres apareixen més pics dels que voldríem.
EliminaNanit, bonica!
Aferradetes.