Me sembla un jeroglífic egipci,m'agraden els reptes i el vull resoldre. Un instant de confusió, tens dos amants de cop, no, tres. Renuncies a dos i no per la pròpia voluntat. Te'n dus tres cops.Tots tres tenen tres maneres d'amar i les tres t'agraden, però els prejudicis te'n fan descartar dos. Els quatre apropaments, ai els apropaments. Estàs insegura i decideixes fer l'amor dos pics amb els abandonats. Mantens el escollit en primer lloc. Cinc perdons. Dos per cadun dels descartats i el cinquè per tu perquè els haguessis mantingut. Però els prejudicis... Sis apostes, jugues fort. Vols tornar tastar els tres no un pic,dos. Set decepcions. Has gaudit dels sis encontres i sis decepcions has tengut perquè no tens cap amant. La setena, per què la setena. Pels teus prejudicis.
De primeres et vull agrair sa teva imaginació... brutal!! Sembla que per resoldre l'enigma t'hauràs de tornar a posar sa gabardina de Sherlock Holmes o potser sa bata de científic i filar un poc més. És més complicat i potser, també, molt més seriós. M'has tret més d'un somriure, diria que unes quantes rialles fortes, així que res a dir, més que t'hauries de plantejar seriosament fer-te un blog per treure tota aquesta imaginació a passeig. 😉
Sí que sembla un jeroglífic, però jo no el resoldré, em quedaré amb el misteri tan poètic,,, deixaré que entri al cor i ell segur que ell l'entendrà. Aferradetes, bonica...
Saps que m'agraden molt el que anomenes "poemets"?. Jo els qualificaria com a "poemes breus". Són bons, descriptius i gens pretenciosos. Una forta abraçada
Quina pena! el set és un nombre molt bonic, prefereixo les esperances que diu la M. Roser que les decepcions, de tota manera bonic poema. Petonets Paula
Tot es pot girar, quan?... no ho sé!. El set es pot convertir en esperances, com el sis en il·lusions, com el cinc en alegries, com el quatre en... apropaments està bé, com el tres en desitjos, com els dos en complicitats i, per acabar, que les coses es vegin molt més clares. Tu ja saps el que dic, no?
Des d'un instant de confusió a set decepcions... esperem que, malgrat totes les decepcions que patim, hi hagi forces per continuar alçant el vol com aquests ocells. Aferradetes, nina
De vegades aquest instant de confusió desencadena una discussió, cada moment què passa va creixent... Les decepcions van arribant quan et vols apropar i no veus que hi hagi respostes... Demanes perdó i et demanen perdó, però res canvia i tot comença de nou... Renúncies, però sense deixar d'estimar, perquè no hi ha altra manera de fer-ho...
Me sembla un jeroglífic egipci,m'agraden els reptes i el vull resoldre.
ResponEliminaUn instant de confusió, tens dos amants de cop, no, tres.
Renuncies a dos i no per la pròpia voluntat.
Te'n dus tres cops.Tots tres tenen tres maneres d'amar i les tres t'agraden, però els prejudicis te'n fan descartar dos.
Els quatre apropaments, ai els apropaments. Estàs insegura i decideixes fer l'amor dos pics amb els abandonats. Mantens el escollit en primer lloc.
Cinc perdons. Dos per cadun dels descartats i el cinquè per tu perquè els haguessis mantingut. Però els prejudicis...
Sis apostes, jugues fort. Vols tornar tastar els tres no un pic,dos.
Set decepcions. Has gaudit dels sis encontres i sis decepcions has tengut perquè no tens cap amant. La setena, per què la setena. Pels teus prejudicis.
De primeres et vull agrair sa teva imaginació... brutal!!
EliminaSembla que per resoldre l'enigma t'hauràs de tornar a posar sa gabardina de Sherlock Holmes o potser sa bata de científic i filar un poc més. És més complicat i potser, també, molt més seriós.
M'has tret més d'un somriure, diria que unes quantes rialles fortes, així que res a dir, més que t'hauries de plantejar seriosament fer-te un blog per treure tota aquesta imaginació a passeig. 😉
Aferradetes, Tomeu.
Está genial este poema. Vas contando hasta llegar al séptimo.
ResponEliminaEn esta vida tenemos decepciones, renuncias, perdones etc. Y que bien que lo has ido trasladando así.
Me ha gustado mucho, y también la imagen.
Besos .
Hay algunos, de todos los que enumeras, que duelen más que otros.
EliminaGracias, María!
Besos.
Me ha encantado, fusión total entre palabra e imagen.
ResponEliminaBesos
... y la música, no?
EliminaMe encanta que te encante, Erik.
Besos.
Sí que sembla un jeroglífic, però jo no el resoldré, em quedaré amb el misteri tan poètic,,, deixaré que entri al cor i ell segur que ell l'entendrà. Aferradetes, bonica...
ResponEliminaEl cor segur que ho entén!.
EliminaNo hi ha res més preuat a la vida...
Aferradetes, preciosa.
8 aplaudiments.
ResponEliminaUep!, el vuit no hi era!
EliminaMoltes gràcies, Xavier.
Aferradetes.
Per poc no arribes al "mambo"!!!
ResponElimina:)
Si faig inventari de vida em deprimiré.
Un altre dia.
Petons.
"maaaaambo"!!! 😉
EliminaTot i així, sempre val la pena lluitar per "ells".
Petonets, Xavi.
Set decepcions són moltes. No és que els altres punts deixin indiferent, però tantes decepcions...
ResponEliminaI totes les que vindran, i més perdons, i més renúncies si calen... i espero que molta comprensió per ambdues parts.
EliminaAferradetes, Xexu.
Una decepció és un bon motiu per aixecar el vol. Set, set bons motius. I qui aposta sis vegades, també pot fer-ho huit...
ResponEliminaM'ha agradat molt el poema (i segur que no he entès el que tu volies dir, només el que a mi m'ha volgut dir... ;)
He de dir que no ho faria per ningú més (i fins aquí puc llegir).
EliminaGràcies, Pep.
Aferradetes.
A mi m'agraden més els set ocells que volen cel amunt, senyal d'esperança...
ResponEliminaBon vespre, Lluneta.
Són macos els ocells, ells si poden fugir de tot el que ens turmenta.
EliminaBon vespre, Roser.
Aferradetes.
Saps que m'agraden molt el que anomenes "poemets"?. Jo els qualificaria com a "poemes breus". Són bons, descriptius i gens pretenciosos.
ResponEliminaUna forta abraçada
Els anomeno "poemets", perquè els poemes són escrits per poetes... i jo no en sóc. Si t'agraden, em fas feliç.
EliminaAferradetes de nit.
Quina pena! el set és un nombre molt bonic, prefereixo les esperances que diu la M. Roser que les decepcions, de tota manera bonic poema. Petonets Paula
ResponEliminaTot es pot girar, quan?... no ho sé!.
EliminaEl set es pot convertir en esperances, com el sis en il·lusions, com el cinc en alegries, com el quatre en... apropaments està bé, com el tres en desitjos, com els dos en complicitats i, per acabar, que les coses es vegin molt més clares.
Tu ja saps el que dic, no?
Aferradetes i petonets, Alfons.
Així m'agrada més. Aferradetes
EliminaJa sabia jo què ho entendries. 😉
EliminaMés aferradetes.
Des d'un instant de confusió a set decepcions... esperem que, malgrat totes les decepcions que patim, hi hagi forces per continuar alçant el vol com aquests ocells.
ResponEliminaAferradetes, nina
De vegades aquest instant de confusió desencadena una discussió, cada moment què passa va creixent... Les decepcions van arribant quan et vols apropar i no veus que hi hagi respostes... Demanes perdó i et demanen perdó, però res canvia i tot comença de nou... Renúncies, però sense deixar d'estimar, perquè no hi ha altra manera de fer-ho...
EliminaAferradetes, preciosa.