La brutícia assetjava la casa, s'aferrava a les poques coses que hi havia al seu interior. Les parets, abans blanques, s'havien tornat d'un gris d'ala de mosca pel fum de la xemeneia i del tabac. Les bestioles es passejaven per tots els racons on hi havia restes de qualsevol aliment. Els estris que no es feien servir, estaven plens de greix. De cada tres bombetes, només se n'encenia una. Enmig de tanta brutícia, xocava la transparència amb què es veia a través de la finestra de la cuina. Aquella petita finestra que mirava les muntanyes, des de la sortida de sol fins a la posta i que des de sempre s'afanyava en netejar-la cada dia, era el seu únic tresor.
Aquella finestra era la darrera esperança... i el paisatge l'única cosa que l'importava.
ResponEliminaEl relat fa que pensar.
Mirem lluny perquè el que tenim a prop no ens satisfà.
Petons.
Una escletxa de llum per on poder escapar.
EliminaPetonets, Xavi.
También me hace pensar sobre lo que puede motivar a mantener ese contraste en el ambiente.
ResponEliminaUn abrazo.
Quizás sólo quería un poco de luz...
EliminaAferradetes, Sara.
Mare meva...a mi m'han entrat ganes de netejar. Només em venen quan algo està molt brut, llavors és com que val la pena.
ResponEliminaLa meva mare deia: "No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta".
EliminaTens unes sortides que me fan riure.🤭
Aferradetes, somnis.
The chimney is so cute. The roof tiles are even cylindrical. Beautiful unique cityscape.
ResponEliminaPer aquí gairebé ho són totes.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, roentare.
Sempre hi ha una escletxa de netedat entre la immundícia. Una llum a la tenebra.
ResponEliminaMalament si no hi fos.
EliminaAferradetes, Xavier.
Una finestra que dona esperança… qui sap si serà la salvació…
ResponEliminaUn relat colpidor, Paula!
Aferradetes de llum.
Per a ella ho és en aquests moments, l'única.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, preciosa.
Estem envoltats de lletjor, però hem d'estar sempre atents a descobrir la bellesa a través de la petita finestra d'aquella casa desballestada que som tots nosaltres. Boniques paraules i ambientació musical. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaÉs complicat trobar la bellesa enmig de tanta brutícia, però sempre hi és, només cal cercar-la.
EliminaGràcies, Alfons!.
Aferradetes.😘🤗
Una metáfora del abandono personal, cuando, todo se derrumba en nuestro interior, y solo queda la esperanza, (esa que dice el acerbo popular que nunca se pierde), y como siempre y en todo momento para transmutar la esperanza en algo tangible, el único camino es remangarse y empezar a limpiar ese interior en el que hemos acumulado (o dejado acumular) tanto desorden y tanta mugre (propia y ajenas).
ResponEliminaSa Lluneta, como siempre, exultante de sensibilidad y empatía, como siempre planteándonos desafíos.
Fer neteja... aquesta és una bona solució!. Escodrinyar cada racó minuciosament, tractant de veure el fons de tots els mals i posar fil a l'agulla per endreçar tot allò que ja no ens serveix (propi i aliè) i que ens fa malbé.
EliminaAmic meu, gràcies per la reflexió!.
Aferradetes, Jota.
I aquesta era l'escena que es va trobar la policia, en alliberar-la del seu segrest.... la finestra, la va dur a la salvació !.
ResponEliminaInquietat escena, salluna ;)
Abraçades !!
M'has canviat la història! 🤔😂
EliminaGràcies, Artur!.
Aferradetes.
Veure el sol era la seva única preocupació i obsessió, tota la resta no importa.
ResponEliminaAbandó de la casa pròpia per preocupar-se prioritàriament per una cosa que es considera més important.
Petonets, sa lluna!!!
Una altra visió ben interessant. Hi ha persones que per "ajudar" als altres, abandonen allò que sí és important, ells mateixos... L'equilibri entre les dues coses és la clau.
EliminaAferradetes, Alfred.
Does he long to get away from the present. Or his strength had run out. View of the mountains gives joy.
ResponEliminaGreeting
Podría ser ben bé que hagués acabat les forces. La natura sempre ens dóna alegria només en veure-la.
EliminaAferradetes, Liplatus.
Notable relat i fotografia.
ResponEliminaAferradetes,
Moltíssimes gràcies, Joan.
EliminaAferradetes.
Fins i tot als llocs més lletjos i bruts s'hi poden trobar restes de bellesa.
ResponEliminaMagnífic relat ... i fotografia!
Aferradetes
Només cal obrir bé els ulls per trobar-la.
EliminaGràcies, Josep!.
Aferradetes.
You painted an impressive picture in my mind, Thank you.
ResponEliminaEinaudi is easy to recognise, which is a trademark in itself. Not that his always somehow same sound carpets torture my ears, but they bore me. /
Has pintado un cuadro impresionante en mi mente, Gracias. Einaudi es fácil de reconocer, lo que es una marca en sí misma. No es que sus alfombras sonoras siempre iguales me torturen los oídos, pero me aburren.
Moltes gràcies, Sean!.
EliminaPel que fa a Einaudi, és cert que té la seva marca, com la majoria de músics o d'autors o com qualsevol de nosaltres. Tots tenim una manera de dir o de fer, ben recognoscible, només cal estar una mica atents. Per això dic que a mi m'agraden els llibres, la música... en general, no per qui els fa, sinó per ells mateixos.
Aferradetes.
Ya ves lo que me puedes obligar a hacer. ;-)
EliminaHace dos minutos me he levantado de un salto y he corrido hacia uno de mis cuadros favoritos: una copia de "La muchacha de la ventana" de Dalí.
La paz de la noche, Paula (si se me permite decirlo).
"La noia a la finestra" tens molt bon gust, però és molt millor ser un mateix que miri al mar (des d'una finestra o qualsevol lloc) i que et pugui donar la sensació de pau i immensitat d'aquest...
EliminaVés amb compte, no corris, no voldria que et fessis malbé!.😅
Bon dia, Sean.
;-)
EliminaAntes de pasar con mucho cuidado a la horizontal para soñar con el mar, te deseo la paz de la noche.
Espero que tu descanso haya sido, como mínimo, reparador.😉
EliminaEsos dos árboles enmarcan de alguna manera esa chimenea y el tejado por el que dejando correr la mirada llegamos hasta el horizonte. Perfecto encuadre.
ResponEliminaNo se que puede estar pasando con tus comentarios en mi blog. A mi no me aparece ninguno en la última foto que subí. No pasa nada ya aparecerá en la siguiente. Abrazo grande
¡Muchas gracias!.
EliminaCon lo mal que va Blogger últimamente, hay comentarios que se van quedando en "Spam" y si el propietario del blog no los aprueba, se quedan sin publicar. Lo más extraño es que sepas que he comentado y sin embargo sigue sin aparecer en el post...
Aferradetes, Luis.
Un tesoro que si le importaba y no quería perder. Gran relato y fotaza.
ResponEliminaBuena noche Paula.
Un abrazo.
Ese tesoro se debe retener, cueste lo que cueste.
Elimina¡Muchísimas gracias!.
Aferradetes, Laura.
Bonito relato, con una preciosa fotografía.
ResponEliminaBesos.
¡Muchas gracias, Antonia!.
EliminaAferradetes.
Es que hay vistas, como la de la foto, que te cambian la vida...
ResponEliminaBonita foto, relato y música.
No se si ha sido blogger o mi despiste, pero se me había pasado esta entrada.
Un abrazo
Aunque sólo sea por un instante, al menos te la endulzan.
EliminaLa semana pasada Blogger iba muy mal, desaparecían blogs y comentarios. Parece que la cosa ha mejorado un poco, esperemos que siga así. De todos modos, tu comentario (si lo hubieras hecho) no estaba en Spam.
¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Ens aferrem a mantenir un status quo adhient sobre determinades coses. De la resta, se n'encarregarà el temps, si de cas.
ResponEliminapodi-.
Ens creiem que tot té molta importància (sobretot de cara al personal) i no, no és així.
EliminaAferradetes, Carles.
Amb aquestes precioses vistes no m'estranya que aquest racó sigui un tresor, un tresor per cuidar i no deixar de banda com la resta de la casa. Tot i que a vegades les circumstàncies no siguin les més adients, val la pena mantenir petites escletxes de llum i esperança.
ResponEliminaEntre setmana m'és difícil passar pels blogs perquè vaig més justa de temps, però si a sobre blogger ho posa complicat com aquests últimes dies és horrorós... em van desaparèixer blogs de la barra lateral i en alguns només veia tota la pantalla plena de lletres sobre fons blanc... sembla que torna a funcionar, a veure quant dura.
I jo em vaig posant al dia, hehe.
Aferradetes, nina.
Ho és, un tresor que ho té tot, vistes, silenci... Llàstima que ho tingui una mica lluny.
EliminaAixò que expliques també em va passar, però ara sembla que tot ha tornat al seu lloc, esperem que duri.
Aferradetes, bonica.
La finestra, la bona vista, imatge de la felicitat que tots anhelem, més enllà de trobar-nos en una cambra fosca i bruta.
ResponEliminaMirant a fora sembla que els mals no hi són... però primer s'ha de posar ordre a l'interior.
EliminaAferradetes, nina.
Que trista una casa sense finestres i feta una pena...Aquesta finestreta, sembla de la xemeneia, perquè té vistes als quatre vents, la gran no pot veure sortir i pondres el sol
ResponEliminaseria una finestra màgica...El millor és sortir fora i alegrar la vista de tots els costats!
Petonets, Lluneta.
De segur que aquesta finestra que tenia era màgica, Roser.😉
EliminaAferradetes, nina.