Chegado o Outono é sinal da chegada de chuva. Oxalá caia em muita intensidade, mas sem causas enchentes. . Feliz fim de semana … cumprimentos . Pensamentos e Devaneios Poéticos .
Las tormentas con alguien a quien se ama, son maravillosas. Las tormentas sintiéndonos solos, es un infierno. Besitos. No tienes traductor hoy. *A ver si te unes a mi reclamo. Ojalá.
Más que las tormentas en sí, las pesadillas son un infierno para mí.
Por lo que veo el traductor viene y va, casi como los fantasmas.😅 Parece que los de Blogger nos han hecho caso, desde hace un par de días va todo bien. Eso sí, me he hartado de decir a l@s amig@s que sigo que miraran en el Spam, buscando mis comentarios... ¡tocaré madera!.
Contemplar una tempesta ben resguardat és tot un plaer, patir-la a la muntanya per exemple és un patiment. La por es pot controlar però es pateix, recordo treure's tot el metàl·lic i veure algun arbre cremar per un llamp. Batalletas!
Ufff quina mala experiència que ens expliques!... se m'han posat els pèls de punta. M'has fet recordar el cap de fibló de fa uns quants anys que va travessar Inca i que em va trobar pel carrer... ufff!. Calla, calla, millor veure-ho des de casa.
El simple contorno de una edificación y la luz incidiendo sobre las nubes son los elementos necesarios para crear ese misterio que logra que la vista se detenga en la imagen y haga sentir esa fuerza descomunal de las tormentas. Abrazo
Aquests dies, per aquí també hem tingut tempestes de nit. Esperem que no facin gaire mal ni es passin de la ratlla… encara aquest cap de setmana sembla que comtinuarà així. Benvinguda pluja si no fa destrosses…
M'agrada l'olor de terra mullada, la pluja... sempre que no faci mal. Les tempestes em fan molta por i respecte, i si a més van acompanyades de destrosses encara més. Aquí ha plogut a la nit, però molt soroll i poca aigua, i durant el dia molts núvols però res de res fins ara. I tanta falta que fa la pluja, per aquí els rius fan pena...
Ha fet molta calor aquest estiu i sense ploure tot ha quedat molt sec. Crec que mai havia volgut tant que arribessin les pluges com enguany. Això sí, que vinguin tranquil·les, sense fer mal.
Com m'agrada veure ploure. Em passa una mica com el mar, m'hipnotitza. Quan toques la terra molla i l'olores, encara que perillosa, notes que és molt poderosa. Bon cap de setmana, Lluna!
Por aquí se pone muchos días como en la foto, però se marcha así como vino, sin dejar ni gota... aunque esta noche sí ha descargado con fuerza, ¡ya era hora!.
Jo tinc moltíssima por dels llamps, com dels gossos. Crec que "vigila... els malsons/ com a fantasmes/ et descobriran la por" té molta força, com la música que poses.
Jo també sóc de les que té por de les tempestes si m'atrapen a fora, però m'agrada mirar-les des de darrera els vidres de casa... A la foto m'agradaria veure-hi algun llamp que contrastes amb els nuvols tan foscos. La música s'adiu molt amb aquesta negror!!! Bon vespre, bonica.
Les tempestes atmosfèriques m'agraden, amb els seus raigs i els seus trons (sempre que no causin destrosses, naturalment), però en sentit metafòric, les tempestes emocionals, com més lluny millor...!!😅 A falta de l'element humà, la silueta d'aquests dos coloms sobre la teulada són un molt bon contrapunt a l'enquadrament. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
Chegado o Outono é sinal da chegada de chuva. Oxalá caia em muita intensidade, mas sem causas enchentes.
ResponElimina.
Feliz fim de semana … cumprimentos
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Després d'aquest intens estiu són ben necessàries les pluges, jo també espero que plogui molt però amb seny.
EliminaAferradetes, Ricardo.
Que la tempesta es quedi fora i poguem dormir bé !.
ResponEliminaAmb la música de Vivaldi ens has posat ben bé en situació, eh !
Abraçades ;)
Les tempestes d'ara són així, molt de renou però pluja poca, en unes hores torna a lluir el sol... gairebé com la peça de Vivaldi.😅
EliminaAferradetes, Artur.
A mi me encanta la tormenta, sus sonidos, sus luces y olor.
ResponEliminaBesos
Verla desde casa, ¡todo perfecto!.
EliminaBesos
Excel·lents tant el texte com la imatge!!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Si ets a cobert la tempesta fa bo de contemplar-la.
ResponEliminaIgual passa amb els sentiments.
Cal un bon aixopluc, tant per a una com pels altres.
EliminaAferradetes, Xavier.
Genial la foto con esa pareja vigilando lo que se avecina.
ResponEliminaEl poema es magnífico Paula.
Un abrazo
Con el ruido que hacía, me llamo la atención que los palomos no salieran volando.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Ouch. A mi les tempestes em fascinen absolutament.
ResponEliminaA mi també, vistes des del balcó o des del darrera d'una finestra.
EliminaAferradetes, somnis.
Las tormentas con alguien a quien se ama, son maravillosas. Las tormentas sintiéndonos solos, es un infierno.
ResponEliminaBesitos.
No tienes traductor hoy.
*A ver si te unes a mi reclamo. Ojalá.
Más que las tormentas en sí, las pesadillas son un infierno para mí.
EliminaPor lo que veo el traductor viene y va, casi como los fantasmas.😅
Parece que los de Blogger nos han hecho caso, desde hace un par de días va todo bien. Eso sí, me he hartado de decir a l@s amig@s que sigo que miraran en el Spam, buscando mis comentarios... ¡tocaré madera!.
Besos, Sara.
Gloomy and moody.
ResponEliminaTot són maneres de veure-ho.
EliminaAferradetes, roentare.
Contemplar una tempesta ben resguardat és tot un plaer, patir-la a la muntanya per exemple és un patiment. La por es pot controlar però es pateix, recordo treure's tot el metàl·lic i veure algun arbre cremar per un llamp. Batalletas!
ResponEliminaPetonets, sa lluna!!!
Ufff quina mala experiència que ens expliques!... se m'han posat els pèls de punta. M'has fet recordar el cap de fibló de fa uns quants anys que va travessar Inca i que em va trobar pel carrer... ufff!. Calla, calla, millor veure-ho des de casa.
EliminaAferradetes, Alfred.
El simple contorno de una edificación y la luz incidiendo sobre las nubes son los elementos necesarios para crear ese misterio que logra que la vista se detenga en la imagen y haga sentir esa fuerza descomunal de las tormentas. Abrazo
ResponEliminaY si la edificación es una torre de un castillo y a los palomos les da igual que se caiga el cielo, misterio servido.😅
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Luis.
A mi m'agraden.
ResponEliminaEls trons, els llamps, la pluja forta, tot...
Petons.
A mi també, molt, però sempre que estigui protegida.
EliminaPetonets, Xavi.
Sempre és un petit plaer llegir els teus poemes...
ResponEliminaAferradetes i bon cap de setmana!
Molt agraïda, Joan.
EliminaAferradetes.
Has estat a casa meva aquesta nit??? Perquè això és exactament el que ha passat.
ResponEliminaBon dia,
podi-.
Hi ha hagut tempesta o has tingut un malson... o tot alhora?. Et puc assegurar que no m'he mogut de casa, almenys físicament.😉
EliminaAferradetes, Carles.
En aquest cas una tempesta de debó.
Eliminapodi-.
🙄😅👌
EliminaAquests dies, per aquí també hem tingut tempestes de nit. Esperem que no facin gaire mal ni es passin de la ratlla… encara aquest cap de setmana sembla que comtinuarà així. Benvinguda pluja si no fa destrosses…
ResponEliminaAferradetes a cobert, bonica…
Per Inca s'ennigula que sembla que ha de caure el món, però res més. Diuen que demà sí plourà... ho veurem!. Què plogui amb seny.
EliminaAferradetes, preciosa.
M'agrada l'olor de terra mullada, la pluja... sempre que no faci mal. Les tempestes em fan molta por i respecte, i si a més van acompanyades de destrosses encara més.
ResponEliminaAquí ha plogut a la nit, però molt soroll i poca aigua, i durant el dia molts núvols però res de res fins ara. I tanta falta que fa la pluja, per aquí els rius fan pena...
Aferradetes, nina.
Ha fet molta calor aquest estiu i sense ploure tot ha quedat molt sec. Crec que mai havia volgut tant que arribessin les pluges com enguany. Això sí, que vinguin tranquil·les, sense fer mal.
EliminaAferradetes, nina.
Com m'agrada veure ploure. Em passa una mica com el mar, m'hipnotitza. Quan toques la terra molla i l'olores, encara que perillosa, notes que és molt poderosa.
ResponEliminaBon cap de setmana, Lluna!
Protegits ens agrada veure la pluja com cau, jo m'hi podria passar hores i hores.
EliminaAferradetes, Jordi.
Muy buena fotografía. Viene como anillo al dedo, con el texto de ese bello poema.
ResponEliminaBesos.
Siempre suelo buscar que los poemas (o los textos) con la fotografia tengan un punto en común.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Antonia.
Bona lletra per a una cançó d'estil heavy metal!!! (Sóc en Risto però no em deixa enviar-ho des del meu compte).
ResponEliminaDoncs no sé què dir... amb heavy metal, dius?.🤦♀️
EliminaAferradetes, Risto.
Aquí hubo un tiempo legendario en que tambien llovia...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Por aquí se pone muchos días como en la foto, però se marcha así como vino, sin dejar ni gota... aunque esta noche sí ha descargado con fuerza, ¡ya era hora!.
EliminaAferradetes, amic.
Jo tinc moltíssima por dels llamps, com dels gossos. Crec que "vigila... els malsons/ com a fantasmes/ et descobriran la por" té molta força, com la música que poses.
ResponEliminaSi sóc a casa és tot un espectacle, em deixa hipnotitzada.
EliminaLa música és una peça de Vivaldi, anomenada "Storm" i interpretada per 2cellos.
Moltes gràcies, Helena!.
Aferradetes.
Jo també sóc de les que té por de les tempestes si m'atrapen a fora, però m'agrada mirar-les des de darrera els vidres de casa... A la foto m'agradaria veure-hi algun llamp que contrastes amb els nuvols tan foscos. La música s'adiu molt amb aquesta negror!!!
ResponEliminaBon vespre, bonica.
És molt complicat enganxar un llamp, almenys per a mi. Però enlloc de llamps, t'hi he deixat dos coloms.😉
EliminaMoltes gràcies, nina!.
Aferradetes.
Les tempestes atmosfèriques m'agraden, amb els seus raigs i els seus trons (sempre que no causin destrosses, naturalment), però en sentit metafòric, les tempestes emocionals, com més lluny millor...!!😅 A falta de l'element humà, la silueta d'aquests dos coloms sobre la teulada són un molt bon contrapunt a l'enquadrament. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaTant unes com les altres no les podem triar, però sí que prefereixo les primeres.😅
EliminaMoltíssimes gràcies!
Aferradetes, Alfons.😘🤗