25 de setembre 2022

UN DiMECRES AMB L' ÀViA

 
Dansa de la núvia a l'aire lliure - 1566 - Brueghel

Com cada dimecres la Pilar tenia els seus néts a casa, el Jordi de sis anys i la Núria de quatre. Aquest dia de la setmana els seus pares anaven escopetejats i, d'aquesta manera, es lliuraven d'haver de portar els nens a l'escola, donar-los el menjar i poder passar un temps amb ells. La Pilar els hi portava i tenia tot el matí per a preparar el dinar i els jocs d'aquella tarda. Quan tornaven a casa, els hi treia la roba i els en posava una més vella i per tant més còmode per dinar. En acabar sabien que l'àvia volia que fessin la migdiada, malgrat la desaprovació dels dos, es quedaven al llit i jugaven fins que es quedaven dormits. La Pilar endreçava la cuina i s'asseia a esperar que fos una hora prudent per despertar-los.

- Va nois, que ja és hora de jugar!.
En Jordi era el primer en obrir els ulls, a la Núria li costava un poc més. Mentre l'àvia els hi rentava la cara, els dos ja li estaven demanant a què jugarien avui.
- Avui vos mostraré un llibre amb imatges molt maques i farem un joc.
- Què bé àvia, va on és el llibre? -, va dir en Jordi.
- Tranquils, tot al seu temps. Seieu a les vostres cadires que ara començarem... mem on és el dibuix... aquí el teniu...
- Ui quanta gent! - digué en Jordi.
- Ballen i ballen, així! - digué la Núria, aixecant-se de la cadira.
- M'heu de dir... quantes gerres hi ha?
- Jo en veig una... no dues, una amb una nansa i l'altra amb dues.
- Dues, dues, dues... n'hi ha dues - repetia la nena.
- No val, jo les he vist primer!.
- Va, esteu quiets, una altra pregunta: quantes gorres vermelles hi ha?.
- Ui, n'hi ha moltes àvia!.
- Aneu comptant i amb un dit les aneu assenyalant.
Els dos aixecaren un dit i amb molta cura s'aproparen al llibre, sabien que l'àvia s'estimava molt els llibres.
- Una, dues, tres... quatre, cinc, sis... ja m'he perdut!
- Dos, cinc, tres... mil -, repetia la Núria.
- Molt bé, voleu que us expliqui el conte del dibuix?.
- Sí, sí, si, síiii! - digueren els dos, pegant un bot de les cadires.
- Doncs ara preparo el berenar i mentre mengeu us ho explico. Pa amb xocolata us va bé?.
- Síiiiiiii!!!
- El quadre el va pintar un senyor que es deia Brueghel, fa molts, molts anys. Li va posar un títol molt divertit "Dansa de la núvia a l'aire lliure!. I com podeu veure, tots els convidats a noces estaven ben contents i ballaven molt.
- Àvia... i els nuvis on són?.
- .... doncs no ho sé, què els veieu vosaltres?.
- És la noia que no porta mocador al cap i el noi que balla amb ella, oi que sí?.
- Doncs això sembla, però no t'ho puc assegurar. Tots menjaren i begueren durant moltes hores, fins que quedaren ben tips.
- Àvia... i aquests bonys que tenen els nois, què són?
- Bonys, tenen bonys, bonys, bonys... - repetia la nena.
- No sé... no sé... pot ser què fos una butxaca per posar-hi el mòbil... Bé nois, ara vos aneu a rentar les mans i la cara que porteu xocolata per tot arreu.

La Pilar es va quedar pensant que potser fossin massa tendres per veure certes pintures i que s'ho hauria de preparar més bé per a la propera.

44 comentaris :

  1. Una entrada magnífica i com sempre, plena d'originalitat.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!.

      Aferradetes.

      Elimina
  2. La canalla sempre et fa les preguntes més inesperades i quan menys t'ho esperes !...es fixen en tot !!
    Bona història ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. La canalla és molt espavilada i de cada cop més.😅

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  3. Només imaginant-los ja m'han marejat...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan són tan petits no paren.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  4. ¡Ja, ja, ja! Te ha salido redonda.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡je, je, je!, me alegra que te gustara.

      Besos

      Elimina
  5. Anònim25.9.22

    Una boníssima història… ai! aquestes àvies que no pensen mai en tot. Devia ser una àvia despistada com jo, que si no arriba a ser per L’Artur, en Mc i tu mateixa no m'havia fixat gens amb els bonys… he, he, he…

    Aferradetes rialleres, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No serà per la mida!...🤭

      Moltes gràcies!
      Aferradetes de dilluns, Carme.

      Elimina
  6. Què bonic relat. És que els nens sempre tenen curiositat i pregunten. I si els responguéssim com ells voldrien...?

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si tan petits ho entendrien...

      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  7. What a great painting with details and fervor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, sobretot fervor.😊

      Aferradetes, roentare.
      (Tens un traductor a mà dreta, si els vols fer servir).

      Elimina
  8. Un bon exercici.
    petonets, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb aquests jocs s'entretenen i aprenen.

      Petonets, Alfred.

      Elimina
  9. Només s'ha de fixar millor en tots els detalls dels quadres que tria (perquè, com diu l'Artur, segur que els nens sí que s'hi fixaran), però que no deixi de fer aquest joc. L'he trobat una idea genial per entretenir la canalla i ensenyar-los a estimar l'art de ben petits.

    Molt bon relat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre m'han agradat els jocs didàctics, però és clar que l'ha de triar millor, perquè els nens ho veuen tot.😉

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  10. Toda una sorpresa. No me esperaba esto. Magnífica entrada. Abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si te he sorprendido, ya ha valido la pena.😉

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  11. No sé si en aquella època hi havia mòbils. Però d'antenes sí que n'hi havia. D'aquelles desplegables...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Antenes suposo que sí, que es despleguessin no ho puc assegurar.🤭
      Va ser la solució més ràpida davant d'una pregunta inesperada.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  12. Entrañable y bien narrado. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias, Ángel!

      Aferradetes.

      Elimina
  13. La canalla són especialistes en fixar-se en allò que no toca fixar-se... haha.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, ho veuen i ho senten tot.😉

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  14. Un relat molt ben treballat.
    A vegades oblidem que a aquesta edat tot són preguntes perquè s'ignora tot, després ve l'edat que creiem que ho sabem tot, i en acabat arriba l'edat que ens adonem que no sabíem res....
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és la vida! 🤷‍♀️

      Moltes gràcies, Joan!
      Aferradetes.

      Elimina
  15. Jejeje El final de este relato si que no me lo esperaba...
    Magnífico!
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Tú te has fijado en el cuadro?... pues los niños sí.🤭

      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  16. Los niños siempre nos sorprenden , con sus ocurrencias.
    Muy buen relato. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siempre están pendientes de todo y de TODOS.😊

      ¡Muchas gracias, Antonia!
      Besos.

      Elimina
  17. Los abuelos buscan todo tipo de estrategias para entretener a los nietos, mas relajados, en tiempos que seguramente sus padres no disponen . Pero esta abuela con este cuadro jajajaja !!A su juego han llamdo a los niños en esa edad en que justamente no terminan nunca de hacer preguntas y nunca quedan del todo conformes con las respuestas jajajaj La proxima se lo pensará , la pobre abuela!!! Excelente y divertido relato!!!Muchas gracias por estar siempre en mis letras y por tus palabras generosas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La abuela tuvo una idea genial, pero le falló la excesiva curiosidad de sus nietos. Seguro que a la próxima lo prepara mejor.😅

      ¡Muchas gracias, Eli!.
      Aferradetes.

      Elimina
  18. Bella historia, Luna... Que sería de nosotros sin los niños...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo no tengo nietos, de momento me entretienen los de los vecinos.😉

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, amic.

      Elimina
  19. Una història molt tendra que retrata un dia per qualsevol àvia, una estona compartida amb els néts. Tot i que se li ha escapat algun detall del joc que els ha preparat aquest cop, hehe. Els nens cada cop són més espavilats i en ocasions fan preguntes que no t'esperaves...
    Molt ben trobat, Salluna.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les preguntes dels néts l'han enxampada desprevinguda, però estic segura que no li tornarà a passar... almenys amb les pintures.🤭

      Moltes gràcies!
      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  20. Diuen que la curiositat va matar el moix. En aquest cas, va deixar "planxada" a l'àvia. Divertit relat!!😃 Enhorabona, Paula!!👍🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb els nens mai se sap!.😉

      Moltes gràcies, Alfons!.
      Aferradetes.😘🤗

      Elimina
  21. No sé d'on treus tanta imaginació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dels anys viscuts o què se jo!.😉

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  22. A los niños no se les pasa nada. Para la próxima, la abuela estará más al loro😃
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Son más listos que el hambre!... pobre abuela.😅

      Aferradetes, Laura.

      Elimina

Benvinguts al racó!