UN DiMECRES AMB L' ÀViA

 

Dansa de la núvia a l'aire lliure - 1566 - Brueghel

a RELATS CONJUNTS

Com cada dimecres la Pilar tenia els seus néts a casa, el Jordi de sis anys i la Núria de quatre. Aquest dia de la setmana els seus pares anaven escopetejats i, d'aquesta manera, es lliuraven d'haver de portar els nens a l'escola, donar-los el menjar i poder passar un temps amb ells. La Pilar els hi portava i tenia tot el matí per a preparar el dinar i els jocs d'aquella tarda. Quan tornaven a casa, els hi treia la roba i els en posava una més vella i per tant més còmode per dinar. En acabar sabien que l'àvia volia que fessin la migdiada, malgrat la desaprovació dels dos, es quedaven al llit i jugaven fins que es quedaven dormits. La Pilar endreçava la cuina i s'asseia a esperar que fos una hora prudent per despertar-los.

- Va nois, que ja és hora de jugar!.

En Jordi era el primer en obrir els ulls, a la Núria li costava un poc més. Mentre l'àvia els hi rentava la cara, els dos ja li estaven demanant a què jugarien avui.

- Avui vos mostraré un llibre amb imatges molt maques i farem un joc.

- Què bé àvia, va on és el llibre? -, va dir en Jordi.

- Tranquils, tot al seu temps. Seieu a les vostres cadires que ara començarem... mem on és el dibuix... aquí el teniu...

- Ui quanta gent! - digué en Jordi.

- Ballen i ballen, així! - digué la Núria, aixecant-se de la cadira.

- M'heu de dir... quantes gerres hi ha?

- Jo en veig una... no dues, una amb una nansa i l'altra amb dues.

- Dues, dues, dues... n'hi ha dues - repetia la nena.

- No val, jo les he vist primer!.

- Va, esteu quiets, una altra pregunta: quantes gorres vermelles hi ha?.

- Ui, n'hi ha moltes àvia!.

- Aneu comptant i amb un dit les aneu assenyalant.

Els dos aixecaren un dit i amb molta cura s'aproparen al llibre, sabien que l'àvia s'estimava molt els llibres.

- Una, dues, tres... quatre, cinc, sis... ja m'he perdut!

- Dos, cinc, tres... mil -, repetia la Núria.

- Molt bé, voleu que us expliqui el conte del dibuix?.

- Sí, sí, si, síiii! - digueren els dos, pegant un bot de les cadires.

- Doncs ara preparo el berenar i mentre mengeu us ho explico. Pa amb xocolata us va bé?.

- Síiiiiiii!!!

- El quadre el va pintar un senyor que es deia Brueghel, fa molts, molts anys. Li va posar un títol molt divertit "Dansa de la núvia a l'aire lliure!. I com podeu veure, tots els convidats a noces estaven ben contents i ballaven molt.

- Àvia... i els nuvis on són?.

- .... doncs no ho sé, què els veieu vosaltres?.

- És la noia que no porta mocador al cap i el noi que balla amb ella, oi que sí?.

- Doncs això sembla, però no t'ho puc assegurar. Tots menjaren i begueren durant moltes hores, fins que quedaren ben tips.

- Àvia... i aquests bonys que tenen els nois, què són?

- Bonys, tenen bonys, bonys, bonys... - repetia la nena.

- No sé... no sé... pot ser què fos una butxaca per posar-hi el mòbil... Bé nois, ara vos aneu a rentar les mans i la cara que porteu xocolata per tot arreu.

La Pilar es va quedar pensant que potser fossin massa tendres per veure certes pintures i que s'ho hauria de preparar més bé per a la propera.