10 Anys, 10 Mots : PARAULES

Asseguda a prop d'un espill, s'hi va veure reflectida per un instant, però els seus pensaments eren molt lluny d'aquell instant. Filla d'un pescador, coneixia bé la zona i la vida d'aquell poble. La inspectora Serra s'havia marxat feia anys a Barcelona i des d'aleshores no havia tornat a passejar per aquests indrets que van ser el seu parc de jocs infantils. Tenia la taula plena de papers i fotografíes, com la d'aquell botó daurat. Ni les proves ni les fotos l'havien conduït a cap detenció. Havien passat ja sis mesos des de que s'aturaren els darrers batecs d'aquella noia trobada a la platja...  Els anys que va estar fora no li van produir cap enyor, ni per la terra, ni pels amics que hi va deixar, tot i que ara s'hi sentia a gust, potser perquè sabia que gairebé ningú la coneixia. En aquell petit bar de pescadors, de nit i amb els gats que omplien tota la platja, era sens dubte el millor lloc per treballar. 

La llum d'un encenedor entre les ombres de la platja, la va fer tornar a la realitat. La silueta d'un home que semblava coixejar s'apropava al bar.  En entrar es quedaren mirant-se fixament, fins que ell amb veu ronca digué un "Bon vespre!" i s'assegué a la barra, sense deixar d'observar-la.  Ella, de tant en tant, l'anava mirant i pensant a qui li recordava... De sobte li va venir al cap, era en Pere, que vell li semblava ara!. Clar, van prendre camins tan diferents feia ja més de mitja vida. Però havia d'haver arribat feia molt poc, perquè segons els papers no tenia el seu  ADN. 

S'apropà a ella i li va oferir una cigarreta. Sense alçar els ulls en prengué una i tot seguit la llum de l'encenedor il·luminà set lletres "Gitanes", com les llosques que trobaren devora la noia. -Què s'ha fet de tu, Anna?-,  li digué mentre ella tapava el tema de la taula. -Ja veus, he vingut a passar uns dies i tu?-. Desprès de pensar-s'ho un poc, contestà: -He tornat avui d'unes vacances-. Sense dir més, se'n va tornar a la barra. Tots el fils hi conduïen, les llosques, el fet de no tenir el seu ADN vivint al poble, que el temps d'investigació va ser fora d'allà i el més important, les petjades trobades xerraven d'una persona coixa, al no recolzar amb la mateixa intensitat els dos peus. Ho tenia clar!. S'aixecà de la taula i apropant-s'hi li va dir: 

-Pere Fuster Ramis, queda detingut com a sospitós de la mort de Marcia Escobar. Té el dret de guardar silenci. Qualsevol cosa que digui pot i serà utilitzada en contra en un tribunal de justícia. Té el dret de parlar amb un advocat i que un advocat estigui present durant qualsevol interrogatori. Si no pot pagar un advocat, se li assignarà un pagat pel govern. Li han quedat clars els drets prèviament esmentats?- i l'emmanillà.

Lletres i fils ~ Setembre 2022