Aquí s'interposaven aquests pins entre l'aire i tu, però la fotografia i la composició són precioses. L´obstacle s´integra perfectament en un tot molt harmoniós, tant visual com sonor. Enhorabona, Paula!!👍🤗😘
És un company indispensable, sa lluna. Si manca estem perduts. Aquest xelista meravellós, geni i amb sentit de l'humor, és com un oasi enmig del desert de músics seriosos i solemnes, no? Aferradetes!
Em deies que mai res ens separaria, ni el silenci, ni la foscor, ni res d’allò que poguéssim témer. Des d’aleshores, ja mai més he mirat enrere, ni he temut cap so ni cap paraula que hem pogués distreure de tu.
Ahir vaig arribar de passar 10 dies al Port de la Selva. Per un moment m'he pensat que la imatge era meva... I encara no les he descarregat de la màquina de fotografiar. Amb tot un mar entremig hem coincidit en la bellesa d'unes branques de pi davant del blau. Quina música més relaxant. Bach trenca tots els obstacles.
Una atracció irresistible ! :)
ResponEliminaBonica imatge , abraçades !!
Sí, no ho puc evitar.😅
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Artur.
Feu molt bona parella...
ResponElimina:)
Peton
I ben gelosa que n'estic d'ell.🤭
EliminaPetonets, Xavi.
Una bonica imatge per corroborar-ho.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!!!
Una imatge que t'ha de recordar la teva estada a Mallorca, és de Sóller.😉
EliminaAferradetes, Alfred.
Foto muito bonita
ResponElimina.
Feliz fim de semana … Cumprimentos poéticos
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Ricardo!.
EliminaAferradetes.
M'encanta el "poemet" i més, amb Bach de fons!
ResponEliminaAferradetes
Aquests paisatges són com sentir música.
EliminaMoltes gràcies, Josep!
Aferradetes.
Bonitos pensamientos. Me suena mucho esa imagen.
ResponEliminaBesos
Es una foto tomada desde una montaña cercana al puerto de Sóller. Fue de los primeros lugares desde donde pude ver el mar.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos
El paisatge hi té molt a veure. L'aire es veu molt diferent a ciutat o a la muntanya.
ResponEliminaClar, sempre depèn del nivell de contaminació... per aquí en tenim poca.
EliminaAferradetes, Risto.
La música de fons i la imatge davant, un magnífic regal per l'oïda i la vista.
ResponEliminaI aquestes paraules que ho arrodoneixen tot.
Aferradetes, nina.
Intento relaxar-me tant com puc, de vegades per molt que vulgui se'm fa impossible, així que cal aprofitar-ho.😉
EliminaMoltes gràcies, nina!.
Aferradetes.
Comenzando por tus palabras y siguiendo con la música y ese bello paisaje. Has hecho una magnífica entrada.
ResponEliminaBesos.
Me alegra muchísimo que te haya gustado. ¡Gracias!.
EliminaAferradetes, Antonia.
I jo que pensava que era només amb mi que mantenia una relació tant estreta...
ResponEliminapodi-.
Ja veus!... per això dic que n'estic gelosa.😉
EliminaAferradetes, Carles.
Mirar y escuchar. Qué más se puede pedir que ese momento de silencio interno y el disfrute de dejarse ir y ser plenamente. Gracias. Abrazo grande.
ResponEliminaAire... sólo pido, además de ese instante de silencio interno.
Elimina¡Gracias a ti!
Aferradetes, Luis.
Aquí s'interposaven aquests pins entre l'aire i tu, però la fotografia i la composició són precioses. L´obstacle s´integra perfectament en un tot molt harmoniós, tant visual com sonor. Enhorabona, Paula!!👍🤗😘
ResponEliminaSempre corre l'aire entre les branques... parlo d'altres obstacles.😉
EliminaMoltes gràcies, Alfons!.
Aferradetes de tornada.😘🤗
Bach, poema i imatge, tot rima a la perfecció!!
ResponEliminaAferradetes!!
Moltes gràcies, Joan!.😉
EliminaAferradetes.
Que ningú s'hi interposi, només faltaria... gaudeix d'aquesta bona entesa i d'aquesta proximitat...
ResponEliminaM'agrada molt la foto i el teu poema... L'aire tant indispensable!
Aferradetes dins d'aquest bell paisatge.
Què corre l'aire i que m'emboliqui en la seva placidesa...!
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, ninona.
És un company indispensable, sa lluna. Si manca estem perduts.
ResponEliminaAquest xelista meravellós, geni i amb sentit de l'humor, és com un oasi enmig del desert de músics seriosos i solemnes, no?
Aferradetes!
Ho necessito més que mai, la gent jove respira sense adonar-se'n.😉
EliminaAquest tipus de músics són molt necessaris per a la música clàssica.
Aferradetes, nina.
Guapísima esa toto tan mediterránea y que tan de la mano va del poema. La música te relaja aún más si cabe...
ResponEliminaUn abrazo Paula
Buscamos la mejor forma de relajarnos, a veces se consigue.😉
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
Wonderful coastal colour and view.
ResponEliminaAquest és el meu paisatge.😉
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes.
Em deies que mai
ResponEliminares ens separaria,
ni el silenci,
ni la foscor,
ni res d’allò
que poguéssim témer.
Des d’aleshores,
ja mai més he mirat enrere,
ni he temut cap so
ni cap paraula
que hem pogués distreure
de tu.
Preciós poema.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
Aquests pins de la Costa Brava, segurament, no s'interposen entre l'aire i tu!
ResponEliminaAquests no són de la Costa Brava, més bé mallorquins, exactament del Port de Sóller. Siguin d'on siguin, entre les branques passa l'aire.😉
EliminaAferradetes, Helena.
Ahir vaig arribar de passar 10 dies al Port de la Selva. Per un moment m'he pensat que la imatge era meva... I encara no les he descarregat de la màquina de fotografiar.
ResponEliminaAmb tot un mar entremig hem coincidit en la bellesa d'unes branques de pi davant del blau.
Quina música més relaxant. Bach trenca tots els obstacles.
La bellesa hi és, tant al Port de la Selva com al Port de Sóller, enganxada als ulls i al cor de qui la mira.
EliminaBen tornat, Xavier!
Aferradetes.
Sort que el vent ho travessa tot...Preciós poema , preciosa foto i preciosa música...
ResponEliminaPetonets, Bonica.
Gairebé tot...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Roser.