Tots infringiren les normes. Tots entraren en terreny prohibit. Tots alteraren les lleis que establien a qui s'havia d'estimar, com i quant. Lleis que convertien les àvies en àvies, els oncles en oncles, les mares en mares, els cosins en cosins, la melmelada en melmelada i la gelea en gelea.
Va haver-hi una època en què els oncles es convertiren en pares, les mares en amants i els cosins moriren i van ser enterrats.
Hi va haver una època en què allò inconcebible es va fer concebible i va passar l'impossible.
-Arundhati Roy- El déu de les petites coses (Traducció pròpia)
Hi ha tanta profusió legislativa que l'imperi de la llei ja no té sentit.
ResponEliminaEs legisla i es legisla com si s'hagués d'acabar el món...
Ens hem tornat bojos.
I el pitjor és que llei a llei, decret a decret, ordre a ordre, reglament a reglament... cada dia ens van empresonant.
A aquest pas aviat tindrem normes per reglamentar a qui es pot o no estimar.
Petons.
Pues ni caso...
EliminaBesos
Les normes sobre a qui i com hem d'estimar i amb qui conviure o no ja existien abans. No és que hagin desaperegudes; més aviat inclouen altres possibilitats, però continua regulant-se...
EliminaI no només sobre "estimes" i relacions, es regula per a tot... Després, la voluntat de fer seguir les normes ja és una altra cosa.
podi-.
Em temo que encara hi ha països on les ordres a qui estimar estan ben clares, fins el punt de concertar amb qui t'has de casar... Sí, som de cada vegada més presoners.
EliminaAferradetes, Xavi.
Quizás sea una buena respuesta para los adentros.
EliminaBesos
La primera paraula que aprèn un infant és "NO", per tant ho tenim ben clar des de ben petits.
EliminaAferradetes, Carles.
No he llegit aquest llibre (tot i que és ben conegut), però aquest fragment que destaques l'he trobat molt interessant. És força lògic que tothom infringís unes "lleis que establien a qui s'havia d'estimar, com i quant". Hi ha coses que no s'haurien de legislar mai.
ResponEliminaÉs cert que sense normes no podríem viure, però també ho és que l'excés de normes no ens deixa viure. Per tant, la normativa ha de ser la justa i, sobretot, ha de ser justa. I, posats a demanar, també hauria de ser per a tothom igual. Cosa que, ara per ara, no s'acaba de complir... ni de bon tros.
És una utopía pensar que tots ens hauríem de moure pel sentit comú, el bon sentit, sensatesa o prudència . Però una cosa és "allò que és" i l'altra "allò que hauria de ser". I per arribar a que una norma sigui justa i a més que sigui per a tothom de la mateixa manera, ens falta un bon tros, com bé dius tu.
EliminaAferradetes, Mac.
Haig de confessar que em veig incapaç de comentar aquests paràgraf. Hauria de llegir el llibre. Seria fóra de context. Prenc nota del títol del llibre i l’autor.
ResponEliminaMolt bé per la foto.
Aferradetes,
Crec que tothom té una idea sobre el paràgraf, però em sembla bé que no ho vulguis comentar sense llegir el llibre.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
Bona selecció literaria i molt ben enllaçada amb la imatge!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
El texto es muy potente y que bien le viene esa buena foto.
ResponEliminaUn abrazo Paula
Creo que no tiene el mismo valor para un europeo, un africano o un hindú.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Miraré de trobar el llibre i llegir-lo. A hores d'ara, d'acord amb les paraules d´en Joan Millet.
ResponEliminaUna abraçada.
Com li he dit a ell, tens tot el dret de no comentar el text.
EliminaAferradetes, Jordi.
Foto lindíssima
ResponElimina.
Cumprimentos poéticos
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Ricardo!.
EliminaAferradetes.
Conozco el título, pero confieso que no he leído. Todo cambio en las normas establecidas, es motivo de escándalo. En eso hay mucha hipocrecía, porque a lo mejor lo que crítican, también infringieron esa misma norma y lo han tienen bien oculto.
ResponEliminaBesos.
Las normas deberían ser para aquellos que no las cumplen sin haberlas. Podemos ser críticos sin ser hipócritas...
EliminaAferradetes, Antonia.
Convertir l'inconcebible en concebible. Com girar un mitjó.
ResponEliminaÉs qüestió de canviar radicalment de manera de pensar o de fer.
EliminaPerò hem de pensar que un mitjó girat, serà sempre el mateix mitjó.😉
Aferradetes, Xavier.
La gràcia de les normes està en no complir-les, el contrari és molt avorrit.
ResponEliminaAferradetes.
La gràcia de les normes seria que no n'hi hagués cap. Així potser evitaríem no complir-les.🤭
EliminaAferradetes, Llorenç.
Fa molts anys que el vaig llegir, però ara no perquè té la lletra molt petita. Aquest fragment m'agrada molt i la imatge també, que em sembla que no hi ha ningú que trenqui cap norma!!!
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
No pensis, no fa tants anys que els homes portin als nens a passejar.🤭
EliminaDes de fa un parell d'anys, només puc llegir a la part del matí, quan no hi ha llum natural se'm fa impossible.
Aferradetes, Roser.
Jo confesso que sí que he llegit el llibre, però no em va captivar gens. Fa temps. Potser no em va agafar en un bon moment. O potser no el vaig saber entendre bé. Em va avorrir bastant.
ResponEliminaEstic molt d'acord amb tot això que diuen per aquí dalt, que, en general es legisla massa, i que sobre l'amor no s'hauria de legislar gens. Jo també tinc la impressió que a cada llei que treuen ens empresonen una mica més.
Vaig per la meitat del llibre, hi ha estones que m'avorreixo, no sé si és perquè simplement no m'agrada o és perquè és d'una altra cultura... tot i que té punts molt interessants. Però m'he proposat acabar-ho, per tant quan sento aquesta sensació ho deixo per a una altra estona.🤷♀️
EliminaCrec que les lleis són per les persones que no respecten (que fan el que volen, malgrat les lleis), però al final són per a tots i ens crea aquesta sensació d'empresonament.
Aferradetes, bonica!
ResponEliminaAferradetes lliures com el vent, nina.🤗
EliminaY todo transcurrió como tenía que ser, sin límites, sin normas, sin ideas preconcebidas de cómo debería ser todo en ese futuro siempre incierto y desconocido. Y de este modo todos fueron felices y comieron perdices. Muy buena la foto. Abrazo
ResponEliminaUn hipotético mundo donde percibir, razonar y actuar con corrección sea la facultad originaria y natural de ser, en todas las épocas y culturas...
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
Nos quieren llevar, a las bravas, al mundo feliz que ellos tienen en su mente...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
A las bravas no se lleva a nadie, ni se llega a nada.
EliminaAferradetes, amic.
Per mi una cosa són les lleis i una altra les normes.
ResponEliminaLes primeres les fan els legisladors i les imposen els governs. Les segones ens les donem la mateixa societat per anar pel món respectant-nos.
Petonets, sa lluna!!!
I tant unes com les altres no sempre són justes, ni iguals per a tothom.
EliminaAferradetes, Alfred.
Jo he de confessar el mateix que la Carme, vaig llegir el llibre fa molt de temps i no em va acabar de convèncer, no em va enganxar. No el vaig entendre, almenys en aquells moments. Potser si el tornés a llegir ara en tindria una percepció diferent.
ResponEliminaAquest fragment que has compartit és molt interessant i sí, és necessari infringir segons quines normes, especialment aquelles que ens allunyen de qui volem ser, de triar a qui estimar... totes aquelles normes que no tenen lògica.
Aferradetes, bonica.
Jo l'estic llegint ara i he de dir que enganxada no em té. Va passant d'uns personatges a uns altres i d'èpoques d'uns i altres, massa de pressa. M'està costant seguir el fil, però com he dit a la Carme, m'he proposat acabar-ho... de tant en tant hi ha fragments que m'agraden, com aquest que he posat.
EliminaPodríem dir que les normes no són realment bones, si et fan anar per camins poc reals.
Aferradetes, nina.
La saviesa de les normes, és que s'han de poder i saber millorar dia a dia !.
ResponEliminaAbraçadetes ;)
La societat va canviant, tot i així crec que el sentit comú és la millor norma.
EliminaAferradetes, Artur.
Passa constantment, només cal que canviem el punt de vista.
ResponEliminaI quin és el millor punt de vista?.
EliminaAferradetes, somnis.
Mirar les persones en totes les seves facetes, no només en la que se'ns presenta de bones a primeres: personal, familiar, amorosa, professional, vulnerable, antiga, futura...jo què sé, obrir la mirada.
EliminaM'encanta això d'obrir la mirada, de fet és el que acostumo fer, però no sempre ens deixen fer-ho, oi?
EliminaMés aferradetes, nina.
Dropping by by chance, my eyes enjoyed what they saw.
ResponEliminaLazy that I am I might not return, but think at least I ought to leave a little com(pli)ment.
Herewith done.
Moltes gràcies per venir, siguin quins siguin els motius.😊
EliminaAferradetes, Sean.
Ah, sa lluna, meine Spanischkenntnisse sind dermaßen suboptimal, dass ich kaum die Qualität von Übersetzungsprogrammen beurteilen kann; von Katalanisch ganz zu schweigen.** ;-)
EliminaDeswegen mein englischer Kommentar.
Aber ein Versuch:
Als ich vor vielen Jahren Arundhati Roy's 'Gott der kleinen Dinge ' las, kam mir wie auch Dir das Gelesene anfangs befremdlich vor, je weiter ich las, jedoch faszinierend.
Was die von Dir zitierte Passage betrifft: Ich denke schon, dass es universal geltende Normen gibt. Leider werden sie von zu vielen Menschen nicht beherzigt.
Dabei wäre es so einfach: "Was Du nicht willst, das man Dir tut, das füg auch keinem anderen zu." Oder: "Quäle nie ein Tier zum Scherz, denn es fühlt wie Du den Schmerz."
Uff! Ich tröste mich mit dem Gedanken, dass Du die Geschwätzigkeit dieses Dilettanten mit einem Lächeln quittierst. ;-)
Den Frieden der Nacht.
Sean
P.S.: Immerhin habe ich Mercè Rodoreda mit Genuss und María Zambrano mit großem Interesse gelesen – auf Deutsch. ;-)
⬇⬇⬇ Bitte nach unten. 🤭
EliminaAber nun: die Übersetzung mit deepl.com
ResponEliminaBin gespannt.
Ah, sa lluna, mis conocimientos de español son tan poco óptimos que apenas puedo juzgar la calidad de los programas de traducción; por no hablar del catalán ;-)
De ahí mi comentario en inglés.
Pero un intento:
Cuando leí "El dios de las pequeñas cosas" de Arundhati Roy hace muchos años, lo que leí me pareció extraño al principio, como a ti, pero cuanto más leía, más fascinante me resultaba.
En cuanto al pasaje que has citado: sí creo que hay normas universales. Desgraciadamente, demasiada gente no se las toma en serio.
Sería tan sencillo: "Haz a los demás lo que quieras que te hagan a ti". O: "Nunca tortures a un animal en broma, porque siente el dolor igual que tú".
¡Uf! Me consuela pensar que reconoces la locuacidad de este diletante con una sonrisa ;-).
La paz de la noche.
Sean
P.D.: Al menos yo leo con gusto a Mercè Rodoreda y con mucho interés a María Zambrano - en alemán. ;-)
Veo que te lo curras muy bien para que te entienda, pero creo que sale el traductor al principio de la página, a mano derecha.➡➡➡
EliminaLa meva llengua materna és el mallorquí, dialecte del català, per això les entrades les faig en català.😉
Pel que fa al text que he triat, et dono la raó, se'm fa complicat però no penso deixar-ho. I pel que fa a les normes, també estem d'acord, n'hi ha indiscutibles, com les que assenyales.
Has citat dues escritores magnífiques, però t'he de dir que a mi m'enganxen els llibres, més que no pas qui els escriu (sense treure el mèrit dels autors, és clar!).
Moltes gràcies per la curiositat i per l'esforç!.😊
Aferradetes mallorquines, Sean.😉
Normas, incluso al romperlas creamos otras normas, es más, la decisión de no seguir normas, se deviene en otra norma, así es de difícil la tarea de consensuar normas, buenas o malas, concebibles o inconcebibles, solo son a juicio de aquel que las interpreta (en primera persona), imposibles para aquel que no lo intenta, posibles solo para aquel que trata de hacerlo posible.
ResponEliminaSa Lluneta siempre proponiéndonos retos.... siempre tan activa en tu faceta más auténtica y creadora.
Sempre em sorprens en l'art de filar prim i en aquesta ocasió li has donat una altra visió molt coherent. Només et puc felicitar.
EliminaPel que fa a la meva faceta, et puc dir que darrerament en tinc poques més que m'omplin.😅
Només em resta agrair-te un cop més la teva companyia.
faj
Aquest llibre sempre m'ha cridat l'atenció, però encara no l'he llegit.
ResponEliminaEn porto la meitat i per la meva experiència costa una mica al principi, no sé si seguirà de la mateixa manera o no...?
EliminaAferradetes, nina.
És clar que hi ha lleis injustes, però més que incomplir lleis, jo crec que el text parla de trencar prejudicis mentals i les convencions socials, lleis no escrites en cap codi, però que empresonen tant o més que moltes lleis. Sempre cal aspirar a la utopia, és l'única manera d'avançar, amb els peus ben assentats a terra, això sí, per no ensopegar i caure!! 😅Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaLes normes que no estan escrites són les que més costa d'eradicar. Més que res perquè porten anys i panys entre nosaltres i ens semblen inalterables.
EliminaMolt ben vist!.
Aferradetes, Alfons. 😘🤗
Normas y leyes para todo. Está claro que las infringimos y así creamos otras y lo inconcebible se hace realidad. La vida.
ResponEliminaUn abrazo.
Una vida llena de normas, prohibiciones al fin y al cabo, que nos hacen cada vez más prisioneros.
EliminaAferradetes, Laura.