Mudo la pell... I el pensament. Rastres visibles al llarg del camí. No és un acte voluntari. Em miro a l'espill, no m'adono. El cos no sempre transforma la ment, ella rau subjectada, metres enrere, en qualsevol protuberància de vanitat. És curiós, arribaran a la mateixa hora, potser per diferent contrada. No hi haurà arguments, sols l'harmonia de la natura. Aferradetes!!
Bonita y melancólica entrada, me recuerda a mi madre y a su dura vejez, le encantaba Alberto Cortez. La foto es preciosa y el poema triste pero muy bonito. Un abrazo Paula
No se que passa però veig que s'ha esborrat algun comentari meu!!!
Aquesta mà arrugada reposant sobre els plecs de la faldilla, ens diu que el temps ha anat passant, però segur que encara en queda una mica per a poder gaudir-lo... Bona nit, Lluneta.
Per la seva cara (que no veieu) em va semblar que sí.
* No sé què ha passat, també vaig veure els teus comentaris i et vaig respondre. L'únic que s'ha esfumat, és el del relat i no tinc ni idea a on se n'ha anat. Però veig que per anar al teu blog, triga molt en obrir-se.???.
M'agrada molt l'adjectiu de "mesquí" que li has posat al pas del temps. Trobo que li escau a la perfecció… ho veig igual. Aquesta imatge com ou i el poema més.
Fíjate, un error de blogger, con este ejemplo. Esta publicación la hiciste y apareció en su momento en la lista de lectura, ya la leímos y comentamos en aquel momento. Ahora, algo modificaste y la vuelven a colocar como recién publicada. Uno ve que has publicado y entramos pensando que es otra entrada nueva. Antes no se movían de su lugar original, si hacer cualquier cambio.
No, no es un error de Blogger. Yo la modifiqué e incluso cambié la hora. Es lógico que te salga como si fuera recién publicada. En este caso el error es mío al modificarla. Sorry!.
Molt bonica foto, Paula. Aquesta mà cansada reposant sobre el genoll ho diu tot. El pas del temps, sobretot a partir de certa edat, sembla accelerar-se, i per això mateix també se'ns fa cada cop més dur, difícil i trist de suportar. Les facultats físiques comencen a fallar i els records s'hi acumulen. No sé si és mesquí. És el peatge que cal pagar per viure. Aferradetes molt fortes i petonets!!
I tan mesquí!!!
ResponEliminaDia rere dia ens va xuclant la vida.
Petons.
I no tenim altra manera de sortir-ne.
EliminaPetonets, Xavi.
Intenso, profundo, poderoso
ResponElimina.
Cumprimentos poéticos
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Ricardo!.
EliminaAferradetes.
Mudo la pell... I el pensament.
ResponEliminaRastres visibles al llarg del camí.
No és un acte voluntari.
Em miro a l'espill, no m'adono.
El cos no sempre transforma la ment,
ella rau subjectada, metres enrere,
en qualsevol protuberància de vanitat.
És curiós,
arribaran a la mateixa hora,
potser per diferent contrada.
No hi haurà arguments,
sols l'harmonia de la natura.
Aferradetes!!
Gràcies per aquest bonic i sentit poema!.
EliminaAferradetes, Joan.
Bueno pero al menos, que nos quiten lo bailado.
ResponEliminaBesos
Y lo que hemos bailado, moreno!.😉
EliminaBesos
Deu-n'hi-do !
ResponEliminaIdò!
EliminaAferradetes, Artur.
M'encanten tant les paraules com la imatge.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!.
EliminaAferradetes.
Bonita y melancólica entrada, me recuerda a mi madre y a su dura vejez, le encantaba Alberto Cortez. La foto es preciosa y el poema triste pero muy bonito.
ResponEliminaUn abrazo Paula
Inevitable no pensar en ellas...
Elimina¡Muchísimas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
No se que passa però veig que s'ha esborrat algun comentari meu!!!
ResponEliminaAquesta mà arrugada reposant sobre els plecs de la faldilla, ens diu que el temps ha anat passant, però segur que encara en queda una mica per a poder gaudir-lo...
Bona nit, Lluneta.
Per la seva cara (que no veieu) em va semblar que sí.
Elimina* No sé què ha passat, també vaig veure els teus comentaris i et vaig respondre. L'únic que s'ha esfumat, és el del relat i no tinc ni idea a on se n'ha anat. Però veig que per anar al teu blog, triga molt en obrir-se.???.
Aferradetes, nina.
El tiempo va pasando y va dejando sus huellas.
ResponEliminaBesos.
Cierto, en todo y en todos.
EliminaBesos, Antonia.
En caso de yo tengo uno: La foto, el poema y la canción me hicieron sonar el alma.
ResponEliminaMe alegra que te gustara hasta el punto de llegarte al alma.
Elimina¿Tienes un qué?
Aferradetes, Sean.
A very artistic image
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, roentare!.
EliminaAferradetes.
Inevitable vejez. Rápido se va la juventud.
ResponEliminaProfunda canción, como todas las de él.
Un abrazo.
Cuando somos niños, queremos ser mayores y cuando somos mayores, el tiempo ha pasado volando.
EliminaBesos, Sara.
Plecs al vestit,
ResponEliminaplecs en aquesta mà
que encara té el tic
d'estirar la faldilla,
ara ja sense picardia.
Petonets, sa lluna!!!
Què bé ho has vist!.
EliminaAferradetes, Alfred.
M'agrada molt l'adjectiu de "mesquí" que li has posat al pas del temps. Trobo que li escau a la perfecció… ho veig igual. Aquesta imatge com ou i el poema més.
ResponEliminaAferradetes que durin el temps adequat.
Ho és i molt!.
EliminaMoltes gràcies, nina!.
Aferradetes d'un temps digne.
Fíjate, un error de blogger, con este ejemplo.
ResponEliminaEsta publicación la hiciste y apareció en su momento en la lista de lectura, ya la leímos y comentamos en aquel momento. Ahora, algo modificaste y la vuelven a colocar como recién publicada. Uno ve que has publicado y entramos pensando que es otra entrada nueva. Antes no se movían de su lugar original, si hacer cualquier cambio.
Abrazos.
No, no es un error de Blogger. Yo la modifiqué e incluso cambié la hora. Es lógico que te salga como si fuera recién publicada. En este caso el error es mío al modificarla. Sorry!.
EliminaBesos, Sara.
Cada dia ens hi acostem. No és un tòpic: inexorablement.
ResponEliminaCada passa és un compte enrere.
EliminaAferradetes, Xavier.
És dur, aquest poema!
ResponEliminaTan dur com real, nina.
EliminaAferradetes, Helena.
Rápido pasa ese mezquino tiempo, que sin darnos cuenta nos va "robando" vida. Gran imagen para tus palabras.
ResponEliminaBuen fin de semana.
Un abrazo.
I no pierde nunca ni un segundo...
Elimina¡Muchas gracias, Laura!
Aferradetes i bon dissabte.
Plecs a la roba i plecs a la pell.
ResponElimina... plecs a l'ànima.
EliminaAferradetes, Risto.
Molt bonica foto, Paula. Aquesta mà cansada reposant sobre el genoll ho diu tot. El pas del temps, sobretot a partir de certa edat, sembla accelerar-se, i per això mateix també se'ns fa cada cop més dur, difícil i trist de suportar. Les facultats físiques comencen a fallar i els records s'hi acumulen. No sé si és mesquí. És el peatge que cal pagar per viure. Aferradetes molt fortes i petonets!!
ResponEliminaVaja nafra que paguem per viure!. Jo sí considero que el pas del temps és mesquí per qualsevol persona... molt poc generós amb la vida en general.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes de tornada, Alfons.🤗