29 de setembre 2022

PLECS

Tot es redueix

als plecs estimats,

al desordre de la roba

que encara no t'has tret

i al mesquí pas del temps

que amagat t'espera.

[Setembre ~ 2022]

40 comentaris :

  1. I tan mesquí!!!
    Dia rere dia ens va xuclant la vida.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no tenim altra manera de sortir-ne.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  2. Intenso, profundo, poderoso
    .
    Cumprimentos poéticos
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ricardo!.

      Aferradetes.

      Elimina
  3. Mudo la pell... I el pensament.
    Rastres visibles al llarg del camí.
    No és un acte voluntari.
    Em miro a l'espill, no m'adono.
    El cos no sempre transforma la ment,
    ella rau subjectada, metres enrere,
    en qualsevol protuberància de vanitat.
    És curiós,
    arribaran a la mateixa hora,
    potser per diferent contrada.
    No hi haurà arguments,
    sols l'harmonia de la natura.
    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquest bonic i sentit poema!.

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  4. Bueno pero al menos, que nos quiten lo bailado.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y lo que hemos bailado, moreno!.😉

      Besos

      Elimina
  5. M'encanten tant les paraules com la imatge.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep!.

      Aferradetes.

      Elimina
  6. Bonita y melancólica entrada, me recuerda a mi madre y a su dura vejez, le encantaba Alberto Cortez. La foto es preciosa y el poema triste pero muy bonito.
    Un abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Inevitable no pensar en ellas...

      ¡Muchísimas gracias!.
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  7. No se que passa però veig que s'ha esborrat algun comentari meu!!!

    Aquesta mà arrugada reposant sobre els plecs de la faldilla, ens diu que el temps ha anat passant, però segur que encara en queda una mica per a poder gaudir-lo...
    Bona nit, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per la seva cara (que no veieu) em va semblar que sí.

      * No sé què ha passat, també vaig veure els teus comentaris i et vaig respondre. L'únic que s'ha esfumat, és el del relat i no tinc ni idea a on se n'ha anat. Però veig que per anar al teu blog, triga molt en obrir-se.???.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  8. El tiempo va pasando y va dejando sus huellas.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, en todo y en todos.

      Besos, Antonia.

      Elimina
  9. En caso de yo tengo uno: La foto, el poema y la canción me hicieron sonar el alma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra que te gustara hasta el punto de llegarte al alma.
      ¿Tienes un qué?

      Aferradetes, Sean.

      Elimina
  10. A very artistic image

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, roentare!.

      Aferradetes.

      Elimina
  11. Inevitable vejez. Rápido se va la juventud.
    Profunda canción, como todas las de él.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuando somos niños, queremos ser mayores y cuando somos mayores, el tiempo ha pasado volando.

      Besos, Sara.

      Elimina
  12. Plecs al vestit,
    plecs en aquesta mà
    que encara té el tic
    d'estirar la faldilla,
    ara ja sense picardia.

    Petonets, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bé ho has vist!.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  13. Anònim30.9.22

    M'agrada molt l'adjectiu de "mesquí" que li has posat al pas del temps. Trobo que li escau a la perfecció… ho veig igual. Aquesta imatge com ou i el poema més.

    Aferradetes que durin el temps adequat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho és i molt!.

      Moltes gràcies, nina!.
      Aferradetes d'un temps digne.

      Elimina
  14. Fíjate, un error de blogger, con este ejemplo.
    Esta publicación la hiciste y apareció en su momento en la lista de lectura, ya la leímos y comentamos en aquel momento. Ahora, algo modificaste y la vuelven a colocar como recién publicada. Uno ve que has publicado y entramos pensando que es otra entrada nueva. Antes no se movían de su lugar original, si hacer cualquier cambio.

    Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no es un error de Blogger. Yo la modifiqué e incluso cambié la hora. Es lógico que te salga como si fuera recién publicada. En este caso el error es mío al modificarla. Sorry!.

      Besos, Sara.

      Elimina
  15. Cada dia ens hi acostem. No és un tòpic: inexorablement.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada passa és un compte enrere.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  16. És dur, aquest poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tan dur com real, nina.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  17. Rápido pasa ese mezquino tiempo, que sin darnos cuenta nos va "robando" vida. Gran imagen para tus palabras.
    Buen fin de semana.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no pierde nunca ni un segundo...

      ¡Muchas gracias, Laura!
      Aferradetes i bon dissabte.

      Elimina
  18. Plecs a la roba i plecs a la pell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... plecs a l'ànima.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  19. Molt bonica foto, Paula. Aquesta mà cansada reposant sobre el genoll ho diu tot. El pas del temps, sobretot a partir de certa edat, sembla accelerar-se, i per això mateix també se'ns fa cada cop més dur, difícil i trist de suportar. Les facultats físiques comencen a fallar i els records s'hi acumulen. No sé si és mesquí. És el peatge que cal pagar per viure. Aferradetes molt fortes i petonets!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja nafra que paguem per viure!. Jo sí considero que el pas del temps és mesquí per qualsevol persona... molt poc generós amb la vida en general.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes de tornada, Alfons.🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!