Flores amarelas e poema, deslumbrantes de ver e ler. . Cumprimentos poéticos . Poema: A Lua de Mel de um Gafanhoto . Pensamentos e Devaneios Poéticos .
Bonita foto y poema, los amarillos siempre tan complicados, pero has conseguido un trío muy interesante, tanto por la composición como el detalle y por supuesto el tono. Hacía tiempo que no escuchaba a Moustaki, estupendo. Un abrazo Paula
Amagades entre el verd torrat per un estiu calorós, surten com un semàfor avisant-te de sa presencia refrescant. Estels caiguts de matinada quan descobrir-los es més refrescant, i un plaer assassí de recollir-los sembla menys dolent i menys acusador. Pinten en la memòria de quan érem infants records encara vius, marcats qui sap com tan profundament dins, tant dins d'aquella infància llunyana.
A mi el amarillo no me gusta, pero es porque atrae a los mosquitos (esta acreditado en recientes estudios de la Universidad de Chicago) y yo temo mucho a esos pequeños seres invisibles. Por lo demas, no tendria nada contra el amarillo. La foto es de cine, amiga
Al jardí de la llibertat, que encara no existeix totalment, aquestes flors grogues ens donaran la benvinguda. Si de fons sona la música de Moustaki, serà el paradís.
Molt bonica composició floral i espectacular to groc. Enhorabona, Paula!! Tots seguim buscant aquest jardí perdut de què parla Moustaki i que mai no acabem de trobar. Imagino que la clau és no deixar mai de buscar-ho. Aferradetes i petonets!!🤗😘
Als carcellers no els hi agrada el groc.
ResponEliminaPetons.
Ni a polítics, ni a jutges, ni als intolerants...
EliminaPetonets, Xavi.
Precioses flors.
ResponEliminapodi-.
Moltes gràcies, Carles!.
EliminaAferradetes.
Aquestes flors m'agraden molt, (la foto també és magnífica) Són precioses i delicades i fràgils com la llibertat. El teu poema l'acompanya molt bé.
ResponEliminaAferradetes de llibertat, bonica.
No només l'hem de somiar, també l'hem d'assolir.
EliminaMoltes gràcies, nina!.
Aferradetes de llibertat.
El groc a transmutat en símbol!!!
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!!!
Ben cert, és molt més que un color.
EliminaAferradetes, Alfred.
Una imatge preciosa i un text curt però molt adient! Com sempre, combinació rodona.
ResponEliminaAferradetes
Celebro que t'agradi.
EliminaMoltes gràcies, Josep!.
Aferradetes.
Me gustan esas flores. Muy logradas.
ResponEliminaBesos
Tan frágiles como bellas.
Elimina¡Muchas gracias!
Besos
Flores amarelas e poema, deslumbrantes de ver e ler.
ResponElimina.
Cumprimentos poéticos
.
Poema: A Lua de Mel de um Gafanhoto
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Ricardo!.
EliminaAferradetes.
Bonita foto y poema, los amarillos siempre tan complicados, pero has conseguido un trío muy interesante, tanto por la composición como el detalle y por supuesto el tono.
ResponEliminaHacía tiempo que no escuchaba a Moustaki, estupendo.
Un abrazo Paula
Las viejas glorias nunca mueren.
EliminaMuchas gracias, Fernando!.
Aferradetes.
La foto és preciosa, però el poema m'agrada molt. Una forta abraçada.
ResponEliminaEm fas ben contenta, Jordi. Gràcies!.
EliminaAferradetes.
El amarillo siempre resulta llamativo pero además has logrado un bokeh tan espectacular que lo realza aún más Abrazo .
ResponEliminaMuchas gracias, Luis!.
EliminaAferradetes.
Has estat molt inspirada per la jornada: el color, el poema tan explicit... I en Georges Moustaki: perfecte!
ResponEliminaAferradetes... I bon diumenge!!
Moltes gràcies!.
EliminaBona Diada, Joan.
Aferradetes.
Que ese amarillo brille en máxima libertad.
ResponEliminaFuerte abrazo.
Con todas y cada una de sus letras.
EliminaBesos, Sara.
Precioses aquestes flors, preciós groc i encara més bonic el poema.
ResponEliminaNo deixem mai de somiar-hi fins assolir l'anhelada llibertat.
Aferradetes, nina.
Somiar, no només en ella, també fer-ho en assolir-la.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, bonica.
Amagades entre el verd torrat
ResponEliminaper un estiu calorós,
surten com un semàfor
avisant-te de sa presencia refrescant.
Estels caiguts de matinada
quan descobrir-los es més refrescant,
i un plaer assassí de recollir-los
sembla menys dolent
i menys acusador.
Pinten en la memòria
de quan érem infants
records encara vius,
marcats qui sap
com tan profundament
dins,
tant dins d'aquella infància llunyana.
qui sap si...
Un poema preciós, entre la presència i els records.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...
A mi el amarillo no me gusta, pero es porque atrae a los mosquitos (esta acreditado en recientes estudios de la Universidad de Chicago) y yo temo mucho a esos pequeños seres invisibles. Por lo demas, no tendria nada contra el amarillo.
ResponEliminaLa foto es de cine, amiga
Hay que encontrar un buen repelente para deshacernos de mosquitos, moscardones u otros insectos que nos puedan molestar...
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, amic.
Al jardí de la llibertat, que encara no existeix totalment, aquestes flors grogues ens donaran la benvinguda.
ResponEliminaSi de fons sona la música de Moustaki, serà el paradís.
Aquest grog tan cridaner ens ajudarà a no perdre'ns.
EliminaAferradetes, Xavier.
Molt bonica composició floral i espectacular to groc. Enhorabona, Paula!! Tots seguim buscant aquest jardí perdut de què parla Moustaki i que mai no acabem de trobar. Imagino que la clau és no deixar mai de buscar-ho. Aferradetes i petonets!!🤗😘
ResponEliminaSense pressa però sense aturar-nos, amb passes clares i fermes... si ho busquem, ho aconseguirem.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Unas sencillas florecillas y que buen macro te ha proporcionado.
ResponEliminaDestaca muy bien su color, en ese fondo oscuro.
Besos.
¡Muchísimas gracias!.
EliminaAferradetes, Antonia.
ResponEliminaBellísimas y libres son. Me encantan
Un abrazo.
Son preciosas como la libertad.
Elimina¡Muchas gracias, Laura!
Aferradetes.
Tres flors meravelloses que brillen amb el groc de la llibertat!!!
ResponEliminaBon vespre, Lluneta.
Així és!.😉
EliminaMoltes gràcies, nina!
Aferradetes.
Tant de bo la tinguéssim, la llibertat.
ResponEliminaNo només l'hem de somiar.
EliminaAferradetes, Helena.