09 de setembre 2022

GROG


Com estels grocs

llibertat somiada.

Des del record

unes flors tatuades

et fan més propera.

[Setembre ~ 2022]

42 comentaris :

  1. Als carcellers no els hi agrada el groc.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni a polítics, ni a jutges, ni als intolerants...

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Moltes gràcies, Carles!.

      Aferradetes.

      Elimina
  3. Aquestes flors m'agraden molt, (la foto també és magnífica) Són precioses i delicades i fràgils com la llibertat. El teu poema l'acompanya molt bé.

    Aferradetes de llibertat, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No només l'hem de somiar, també l'hem d'assolir.

      Moltes gràcies, nina!.
      Aferradetes de llibertat.

      Elimina
  4. El groc a transmutat en símbol!!!

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, és molt més que un color.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  5. Una imatge preciosa i un text curt però molt adient! Com sempre, combinació rodona.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi.

      Moltes gràcies, Josep!.
      Aferradetes.

      Elimina
  6. Me gustan esas flores. Muy logradas.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tan frágiles como bellas.

      ¡Muchas gracias!
      Besos

      Elimina
  7. Flores amarelas e poema, deslumbrantes de ver e ler.
    .
    Cumprimentos poéticos
    .
    Poema: A Lua de Mel de um Gafanhoto
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ricardo!.

      Aferradetes.

      Elimina
  8. Bonita foto y poema, los amarillos siempre tan complicados, pero has conseguido un trío muy interesante, tanto por la composición como el detalle y por supuesto el tono.
    Hacía tiempo que no escuchaba a Moustaki, estupendo.
    Un abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Las viejas glorias nunca mueren.

      Muchas gracias, Fernando!.
      Aferradetes.

      Elimina
  9. La foto és preciosa, però el poema m'agrada molt. Una forta abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fas ben contenta, Jordi. Gràcies!.

      Aferradetes.

      Elimina
  10. El amarillo siempre resulta llamativo pero además has logrado un bokeh tan espectacular que lo realza aún más Abrazo .

    ResponElimina
  11. Has estat molt inspirada per la jornada: el color, el poema tan explicit... I en Georges Moustaki: perfecte!
    Aferradetes... I bon diumenge!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.

      Bona Diada, Joan.
      Aferradetes.

      Elimina
  12. Que ese amarillo brille en máxima libertad.
    Fuerte abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Con todas y cada una de sus letras.

      Besos, Sara.

      Elimina
  13. Anònim10.9.22

    Precioses aquestes flors, preciós groc i encara més bonic el poema.
    No deixem mai de somiar-hi fins assolir l'anhelada llibertat.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Somiar, no només en ella, també fer-ho en assolir-la.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  14. Anònim10.9.22

    Amagades entre el verd torrat
    per un estiu calorós,
    surten com un semàfor
    avisant-te de sa presencia refrescant.
    Estels caiguts de matinada
    quan descobrir-los es més refrescant,
    i un plaer assassí de recollir-los
    sembla menys dolent
    i menys acusador.
    Pinten en la memòria
    de quan érem infants
    records encara vius,
    marcats qui sap
    com tan profundament
    dins,
    tant dins d'aquella infància llunyana.

    qui sap si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema preciós, entre la presència i els records.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina
  15. A mi el amarillo no me gusta, pero es porque atrae a los mosquitos (esta acreditado en recientes estudios de la Universidad de Chicago) y yo temo mucho a esos pequeños seres invisibles. Por lo demas, no tendria nada contra el amarillo.
    La foto es de cine, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay que encontrar un buen repelente para deshacernos de mosquitos, moscardones u otros insectos que nos puedan molestar...

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, amic.

      Elimina
  16. Al jardí de la llibertat, que encara no existeix totalment, aquestes flors grogues ens donaran la benvinguda.
    Si de fons sona la música de Moustaki, serà el paradís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest grog tan cridaner ens ajudarà a no perdre'ns.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  17. Molt bonica composició floral i espectacular to groc. Enhorabona, Paula!! Tots seguim buscant aquest jardí perdut de què parla Moustaki i que mai no acabem de trobar. Imagino que la clau és no deixar mai de buscar-ho. Aferradetes i petonets!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense pressa però sense aturar-nos, amb passes clares i fermes... si ho busquem, ho aconseguirem.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  18. Unas sencillas florecillas y que buen macro te ha proporcionado.
    Destaca muy bien su color, en ese fondo oscuro.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!.

      Aferradetes, Antonia.

      Elimina

  19. Bellísimas y libres son. Me encantan
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son preciosas como la libertad.

      ¡Muchas gracias, Laura!
      Aferradetes.

      Elimina
  20. Tres flors meravelloses que brillen amb el groc de la llibertat!!!
    Bon vespre, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és!.😉

      Moltes gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  21. Tant de bo la tinguéssim, la llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No només l'hem de somiar.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina

Benvinguts al racó!