En una relació de parella és evident (el mateix nom ho diu) que un és poc i tres és massa. Però si ampliem el concepte, aleshores segur que podríem trobar relacions on aplicar sense problemes allò que "com més serem, més riurem".
Les relacions són complicades de per si, pot dependre més o menys des de quin cantó les veiem... Hi ha moments en que aplicar això de "com més serem, més riurem", es pot donar molt bé en un espai de temps reduït.
Imagines uns gegants que, tot i donar-nos molta estima, ens treiessim a passeig? Aleshores ens trobem dos o tres humans més en la mateixa situació... Què mínim que anar a ensumar com a poc!
En determinades situacions, tres no pot ser mai! En altres, és més aviat necessari.
It is certainly easier to agree on something together. Even with three people, there is a danger that two will agree at the expense of one. It can also go well, of course, / Sin duda, es más fácil ponerse de acuerdo en algo juntos. Incluso con tres personas, existe el peligro de que dos se pongan de acuerdo a costa de una. También puede ir bien, por supuesto
Dependrà del prisma des d'on es miri. Suposo que les relacions a tres bandes poden funcionar, sempre i quan tots tinguin la ment molt oberta i el vincle afectiu, sexual i emocional que mantenen entre si, sigui amb les mateixes (o similars) condicions... ja et dic, molt complicat per dur-ho bé.😅
Jo també penso que tres són multitud...Quina monada de foto i aquests gossets no sembla pas que tinguin problemes, he, he. Petonets i bona castanyada, Lluneta.
No tothom és igual, sinó seriem com a clons. Crec que no se tracta de ser sincers, perquè hi ha gent que opina que amb una parella ja n'hi ha prou, n'hi ha que en necessiten més i n'hi ha que pensa que millor sol.
Pel meu particular entendre, la convivència (dos, tres quatre...) requereix un esforç d’estira i arronsa, un continu arribar a concents. No és bo que sempre sigui el mateix (o mateixa) que porti la veu o prengui les decisions, això, a la llarga, sol acabar malament. El problema el veig, que amb «l’ego» actual dels humans, i el voler imposar les idees pròpies, es fa difícil una convivència a llarg termini, siguin dos, tres o quatre.... Inclús l’amor, l’efecte, l’estima, tenen les seves línies vermelles que no es poden creuar. P:S: La meva opinió no va a missa...je, je... Aferradetes!!
Avui sembla que no poden aguantar res, enlloc d'asseure's i aclarir les desavinences. Amb això no vull dir que s'hagi d'aguantar tot, però crec que n'hi ha que tenen la pell molt fina i per qualsevol ximpleria ja tallen. Ningú ha dit que viure sigui fàcil i conviure menys. Ni la teva opinió, ni la meva.😉
La cantidad depende de para que y de como te coja el cuerpo, a veces uno es demasiado... Han pasado unos añitos de ese vídeo, se fumaba hasta en el tren...jejeje Divertida foto y entrada. Un abrazo
Per emportar-se bé amb els altres, ja siguin dos o més, primer cal emportar-se bé amb un mateix, que no sempre és fàcil. Tot depèn del moment i de per què. En el cas dels cans de la teva foto, és evident que en sobra un!!😂Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
De vegades ajuda a donar perspectiva
ResponEliminaAls altres o a tu mateixa?
EliminaAferradetes, somnis.
En una relació de parella és evident (el mateix nom ho diu) que un és poc i tres és massa. Però si ampliem el concepte, aleshores segur que podríem trobar relacions on aplicar sense problemes allò que "com més serem, més riurem".
ResponEliminaLes relacions són complicades de per si, pot dependre més o menys des de quin cantó les veiem... Hi ha moments en que aplicar això de "com més serem, més riurem", es pot donar molt bé en un espai de temps reduït.
EliminaAferraetes, Mac.
Imagines uns gegants que, tot i donar-nos molta estima, ens treiessim a passeig? Aleshores ens trobem dos o tres humans més en la mateixa situació... Què mínim que anar a ensumar com a poc!
ResponEliminaEn determinades situacions, tres no pot ser mai! En altres, és més aviat necessari.
Bon dissabte-diumenge.
podi-.
En aquest cas seria com una presentació... "què nois, tot bé?".🤭
EliminaAferradetes, Carles.
Certo, relazionarsi con 3 è troppo complicato.
ResponEliminaSi ens ve just entendre'ns a nosaltres mateixos, amb més, més complicat.
EliminaBenvenuta, Tizyana!
Aferradetes.
Pues un follón, que decir...
ResponEliminaBesos
¡Cierto!... y para los seres solitarios aún más.😉
EliminaBesos
It is certainly easier to agree on something together. Even with three people, there is a danger that two will agree at the expense of one. It can also go well, of course, / Sin duda, es más fácil ponerse de acuerdo en algo juntos. Incluso con tres personas, existe el peligro de que dos se pongan de acuerdo a costa de una. También puede ir bien, por supuesto
ResponEliminaDependrà del prisma des d'on es miri. Suposo que les relacions a tres bandes poden funcionar, sempre i quan tots tinguin la ment molt oberta i el vincle afectiu, sexual i emocional que mantenen entre si, sigui amb les mateixes (o similars) condicions... ja et dic, molt complicat per dur-ho bé.😅
EliminaAferradetes, Sean.
Jo també penso que tres són multitud...Quina monada de foto i aquests gossets no sembla pas que tinguin problemes, he, he.
ResponEliminaPetonets i bona castanyada, Lluneta.
De moment sembla que no passaren d'ensumar-se.😉
EliminaAferradetes, Roser.
They do love to sniff at one another for their pheromone or scent.
ResponEliminaMentre no es donin mossegades, ja va bé.😅
EliminaAferradetes, roentare.
Los mejores amigos del hombre se relacionan bien entre ellos aún a pesar del número.
ResponEliminaTambién tienen sus peleas, igual no sienten celos u otras cosas, pero siempre luchan por la jerarquía, incluso con las personas que los cuidan.
EliminaAferradetes, Luis.
Darrerament em relaciono amb mi mateix i no vaig bé eh...
ResponEliminaPetons.
No sé si vas bé o no, de vegades les circumstàncies t'hi porten, de vegades s'hi està bé i d'altres no.
EliminaPetonets, Xavi.
Yo, sin duda, prefiero el número dos... Sin duda...
ResponEliminaFeliz domingo, amiga
¡Adjudicado el dos!.🤭
EliminaAferradetes, amic.
És per allò que un secret de dós no és secret...
ResponEliminaAixí és, un secret de dos pot arribar a ser un secret de tot el poble.🤭
EliminaAferradetes, nina.
Muy tranquilos están ellos. Pero a veces no salen tan bien esas relaciones.
ResponEliminaBuen domingo Paula.
Un abrazo.
No hay nada perfecto, pienso que como más gente, más complicaciones.
EliminaQue sea muy feliz para ti.
Aferradetes, Laura.
Si parlem de gossos a mi, dos ja em semblen multitud…. He, he, he…
ResponEliminaSi parlem de persones és diferent, dos està bé i un també. Tres no t'ho sabria dir… sembla complicat.
Aferradetes ben fortes, bonica!
Hi ha moments que sembla que tot te sobra i d'altres que millor estar acompanyats. Així i tot, en ambdós és molt complicat.
EliminaAferradetes, preciosa.
Dependrà de la finalitat !.... si em de fer castells, com més en siguem millor :D
ResponEliminaBon diumenge, salluna !!
he, he, he... doncs tens raó!.😅
EliminaBon vespre, Artur.
Aferradetes.
Si la relació amb un mateix fos sincera i sense auto-enganys, segur que relacionar-se amb els altres seria molt més fàcil.
ResponEliminaAferradetes
No tothom és igual, sinó seriem com a clons. Crec que no se tracta de ser sincers, perquè hi ha gent que opina que amb una parella ja n'hi ha prou, n'hi ha que en necessiten més i n'hi ha que pensa que millor sol.
EliminaAferradetes, Josep.
Això pot acabar malament.
ResponEliminaAferradetes.
Molt malament o molt bé, n'hi ha de tota manera.😅
EliminaAferradetes, Llorenç.
Pel meu particular entendre, la convivència (dos, tres quatre...) requereix un esforç d’estira i arronsa, un continu arribar a concents. No és bo que sempre sigui el mateix (o mateixa) que porti la veu o prengui les decisions, això, a la llarga, sol acabar malament. El problema el veig, que amb «l’ego» actual dels humans, i el voler imposar les idees pròpies, es fa difícil una convivència a llarg termini, siguin dos, tres o quatre.... Inclús l’amor, l’efecte, l’estima, tenen les seves línies vermelles que no es poden creuar.
ResponEliminaP:S: La meva opinió no va a missa...je, je...
Aferradetes!!
Avui sembla que no poden aguantar res, enlloc d'asseure's i aclarir les desavinences. Amb això no vull dir que s'hagi d'aguantar tot, però crec que n'hi ha que tenen la pell molt fina i per qualsevol ximpleria ja tallen. Ningú ha dit que viure sigui fàcil i conviure menys.
EliminaNi la teva opinió, ni la meva.😉
Aferradetes, Joan.
La cantidad depende de para que y de como te coja el cuerpo, a veces uno es demasiado...
ResponEliminaHan pasado unos añitos de ese vídeo, se fumaba hasta en el tren...jejeje
Divertida foto y entrada.
Un abrazo
A veces no se aguanta ni a uno mismo.🤭
EliminaCierto y parece que hayan pasado siglos... los fumadores seguimos siendo unos apestados...
¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
No sóc considerat una persona complicada de tracta, però tampoc no sóc fàcil.
ResponEliminaperò sí que puc dir que m'entrego al 100% i això implica pocs amics.
Petonets, sa lluna!!!
Si són amics, l'entrega del 100% està ben justificada.😉
EliminaAferradetes, Alfred.
3, per al Tricicle, la Trinca o els Peter, Paul and Mary va funcionar. Per a la resta demortals està per demostrar.
ResponEliminaEls trios han funcionat bé en aquests casos, suposo que en altres també... encara que no ho sé amb certesa.😅
EliminaAferradetes, Xavier.
Per emportar-se bé amb els altres, ja siguin dos o més, primer cal emportar-se bé amb un mateix, que no sempre és fàcil. Tot depèn del moment i de per què. En el cas dels cans de la teva foto, és evident que en sobra un!!😂Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaDur-se bé o avenir-se amb un mateix és complicat a estones i amb els altres ja ni t'explico. En el cas dels cans, no té perquè sobrar ningú.😅
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗
*Emportar-se vol dir "llevarse algo de algún sitio".😉
Ja deia jo que em sonava massa literal!!🤦♂️😅
Eliminahe, he, he... 👩🏫😉🤭
EliminaL'avui ca caient
ResponEliminaen l'oblit
minut a minut.
Recordant un ahir
fugisser,
que va esvair
unes febles esperances
que intentàvem
fer realitat.
Demà, un potser
que mai sabrem com serà.
Tres instants de la vida
que mai viurem
conjuntament.
qui sap si
Quanta raó hi ha en aquest poema!.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, qui sap si...