04 d’octubre 2022

LA ROBA


El so del sol deslluïa
la roba penjada a les cordes,
arrugant el blanc dels llençols i
deixant rígides les peces emmidonades,
allunyant-les de l'olor a tancat
d'aquelles cases, on s'hi amagava
la vida fosca de les ànimes
que hi sojornaven.
[Octubre ~ 2022]

44 comentaris :

  1. Admirable com una roba estesa pot despertar tanta poesia.

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot és mirar-ho amb una mica d'amor.😉

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
    2. Veritablament és així!!!

      Petonets, sa lluna!!!

      Elimina
    3. Ben dit! 😊

      Petonets, Alfred.

      Elimina
  2. Se puede hasta oler, gracias por compartir amiga mía. Un fuerte abrazo hacia el Mediterráneo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti, a todos vosotros, por estar aquí!.🤗

      Aferradetes, Germán.

      Elimina
  3. La foto es buenísima, muy bonita, tiene ese toque antiguo que también transmite ese poema lleno de fragancias y texturas y el tema que acompaña.
    Un abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!.😊

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  4. Maravilloso, eres tremenda. Y la foto insuperable.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poquito, sí.🤭

      ¡Muchas gracias!.
      Besos

      Elimina
  5. Muy buena la foto de esa ropa tendida, con una buena y acorde edición.
    Eso es lo que tiene tender en la calle, que todo el que pasa la puede ver.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no tienes patio, no queda otra.

      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Antonia.🤗

      Elimina
  6. El so del sol...
    El poema ja comença molt bé i millora i millora.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavi!.

      Petonets.😘

      Elimina
  7. Bonica foto...I la roba estesa al carrer, em porta records de temps ja una mica llunyans, però no sé si es blanquejar`molt , perquè el sol gairebé no hi toca, és un carrer molt tancat.
    Bona nit, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només li arribava el so del sol, era un carrer tancat i humit.

      Moltes gràcies, Roser!.
      Aferradetes.🤗

      Elimina
  8. I no és pas Nàpols, on la roba estesa de paret a paret és típica (com a d'altres llocs d'Itàlia).
    Jo, fins i tot, a Barcelona, també tinc els meus draps al balcó.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta foto està feta a Barcelona, en un dels meus viatges.😉
      Roba estesa n'hi ha per tot, sobretot a les cases que no tenen pati.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
    2. Ah! doncs vols creure que la poca arquitectura que es veu em resultava familiar? El barri on visc jo, molt a prop de Santa Maria del Mar, és molt així.

      Abraçades.
      podi-.

      Elimina
    3. No sé com es deia el carrer, crec recordar que ens movíem pel Barri Gòtic.

      Aferradetes.

      Elimina
  9. Respostes
    1. Moltes gràcies!.

      Aferradetes, roentare.🤗

      Elimina
  10. En veure la fotografia se m'ha acudit més o menys el mateix que tu tan bé expresses i que jo no hauria sapigut dir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que no és així, tu ho dius molt bonic sempre.😉

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  11. Veient la foto m'has fet pensar en un grup català femení i feminista anomenat Roba Estesa, que sonen molt bé i diuen coses molt ben dites i interessants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les conec, la veritat és que sí, que sonen molt bé.😉

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  12. Me encanta la foto. La colada con su olor a limpio estará impregnando esa calleja.
    Buena noche.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguramente sí, esa calle era muy estrecha.😉

      ¡Muchas gracias, Laura!.
      Aferradetes.

      Elimina
  13. A mi m'encanta la roba estesa en general.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La roba estesa diu molt de la gent, els seus colors, les prioritats, la manera d'estendre...

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  14. Anònim6.10.22

    Ja saps que compartim l'atracció per la roba estesa.
    Has fet una foto preciosa i la protagonista, o sigui, la roba estesa, ens diu moltes coses.
    Saber-les posar en paraules boniques és un mèrit ben teu i més quan fas que sembli fàcil.

    Aferradetes, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, és una de les moltes coses que compartim.😊

      Moltes gràcies, Carme!.
      Aferradetes.

      Elimina
  15. Foto muito interessante e poema super criativo. Gostei.
    .
    Cumprimentos poéticos.
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.😉

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  16. De cómo lo cotidiano, lo habitual, aquello que representa nuestro día a día puede llegar a convertirse en expresión de emociones íntimas y personales que necesitan ver la luz de alguna manera. Genial. Abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ínfimas cosas que, en el momento menos esperado, nos tocan el alma.

      ¡Muchas gracias!.😉
      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  17. Tot i que es diu que "la roba es renta a casa" , sempre és bonic de veure aquests carrers que mantenen aquesta vella mirada. Bona fotografia, salluna !!
    Una abraçada ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la roba es renta a casa, però a l'hora d'estendre millor fer-ho a fora, sinó no s'eixuga.🤭

      Moltes gràcies, Artur!.
      Aferradetes.

      Elimina
  18. Molt bon poema i foto, amb un virat sípia molt bonic i apropiat. El món privat i ocult de cada casa es fa visible en aquesta roba estesa a l'escàs sol d'un carrer estret. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt cert, la roba estesa parla molt dels seus usuaris, només cal observar-la una estona.

      Moltes gràcies, Alfons!.
      Aferradetes.😘🤗

      Elimina
  19. La roba estesa fa autèntic. El teu poema també.

    ResponElimina
  20. Bon poema, esplèndida foto!
    Aferradetes.

    ResponElimina

Benvinguts al racó!