El so del sol deslluïa
la roba penjada a les cordes,
arrugant el blanc dels llençols i
deixant rígides les peces emmidonades,
allunyant-les de l'olor a tancat
d'aquelles cases, on s'hi amagava
la vida fosca de les ànimes
que hi sojornaven.
[Octubre ~ 2022]
Admirable com una roba estesa pot despertar tanta poesia.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!!!
Tot és mirar-ho amb una mica d'amor.😉
EliminaAferradetes, Alfred.
Veritablament és així!!!
EliminaPetonets, sa lluna!!!
Ben dit! 😊
EliminaPetonets, Alfred.
Se puede hasta oler, gracias por compartir amiga mía. Un fuerte abrazo hacia el Mediterráneo.
ResponEliminaGracias a ti, a todos vosotros, por estar aquí!.🤗
EliminaAferradetes, Germán.
La foto es buenísima, muy bonita, tiene ese toque antiguo que también transmite ese poema lleno de fragancias y texturas y el tema que acompaña.
ResponEliminaUn abrazo Paula
¡Muchísimas gracias!.😊
EliminaAferradetes, Fernando.
Maravilloso, eres tremenda. Y la foto insuperable.
ResponEliminaBesos
Un poquito, sí.🤭
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos
Muy buena la foto de esa ropa tendida, con una buena y acorde edición.
ResponEliminaEso es lo que tiene tender en la calle, que todo el que pasa la puede ver.
Besos.
Si no tienes patio, no queda otra.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Antonia.🤗
El so del sol...
ResponEliminaEl poema ja comença molt bé i millora i millora.
Petons.
Moltes gràcies, Xavi!.
EliminaPetonets.😘
Bonica foto...I la roba estesa al carrer, em porta records de temps ja una mica llunyans, però no sé si es blanquejar`molt , perquè el sol gairebé no hi toca, és un carrer molt tancat.
ResponEliminaBona nit, bonica.
Només li arribava el so del sol, era un carrer tancat i humit.
EliminaMoltes gràcies, Roser!.
Aferradetes.🤗
I no és pas Nàpols, on la roba estesa de paret a paret és típica (com a d'altres llocs d'Itàlia).
ResponEliminaJo, fins i tot, a Barcelona, també tinc els meus draps al balcó.
podi-.
Aquesta foto està feta a Barcelona, en un dels meus viatges.😉
EliminaRoba estesa n'hi ha per tot, sobretot a les cases que no tenen pati.
Aferradetes, Carles.
Ah! doncs vols creure que la poca arquitectura que es veu em resultava familiar? El barri on visc jo, molt a prop de Santa Maria del Mar, és molt així.
EliminaAbraçades.
podi-.
No sé com es deia el carrer, crec recordar que ens movíem pel Barri Gòtic.
EliminaAferradetes.
Great street shot
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes, roentare.🤗
En veure la fotografia se m'ha acudit més o menys el mateix que tu tan bé expresses i que jo no hauria sapigut dir.
ResponEliminaEm sembla que no és així, tu ho dius molt bonic sempre.😉
EliminaAferradetes, Xavier.
Veient la foto m'has fet pensar en un grup català femení i feminista anomenat Roba Estesa, que sonen molt bé i diuen coses molt ben dites i interessants.
ResponEliminaLes conec, la veritat és que sí, que sonen molt bé.😉
EliminaAferradetes, Risto.
Me encanta la foto. La colada con su olor a limpio estará impregnando esa calleja.
ResponEliminaBuena noche.
Un abrazo.
Seguramente sí, esa calle era muy estrecha.😉
Elimina¡Muchas gracias, Laura!.
Aferradetes.
A mi m'encanta la roba estesa en general.
ResponEliminaLa roba estesa diu molt de la gent, els seus colors, les prioritats, la manera d'estendre...
EliminaAferradetes, nina.
Ja saps que compartim l'atracció per la roba estesa.
ResponEliminaHas fet una foto preciosa i la protagonista, o sigui, la roba estesa, ens diu moltes coses.
Saber-les posar en paraules boniques és un mèrit ben teu i més quan fas que sembli fàcil.
Aferradetes, preciosa!
Ben cert, és una de les moltes coses que compartim.😊
EliminaMoltes gràcies, Carme!.
Aferradetes.
Foto muito interessante e poema super criativo. Gostei.
ResponElimina.
Cumprimentos poéticos.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies!.😉
EliminaAferradetes, Ricardo.
De cómo lo cotidiano, lo habitual, aquello que representa nuestro día a día puede llegar a convertirse en expresión de emociones íntimas y personales que necesitan ver la luz de alguna manera. Genial. Abrazo
ResponEliminaÍnfimas cosas que, en el momento menos esperado, nos tocan el alma.
Elimina¡Muchas gracias!.😉
Aferradetes, Luis.
Tot i que es diu que "la roba es renta a casa" , sempre és bonic de veure aquests carrers que mantenen aquesta vella mirada. Bona fotografia, salluna !!
ResponEliminaUna abraçada ;)
Sí, la roba es renta a casa, però a l'hora d'estendre millor fer-ho a fora, sinó no s'eixuga.🤭
EliminaMoltes gràcies, Artur!.
Aferradetes.
Molt bon poema i foto, amb un virat sípia molt bonic i apropiat. El món privat i ocult de cada casa es fa visible en aquesta roba estesa a l'escàs sol d'un carrer estret. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaMolt cert, la roba estesa parla molt dels seus usuaris, només cal observar-la una estona.
EliminaMoltes gràcies, Alfons!.
Aferradetes.😘🤗
La roba estesa fa autèntic. El teu poema també.
ResponEliminaMoltes gràcies, nina!.
EliminaAferradetes.
Bon poema, esplèndida foto!
ResponEliminaAferradetes.
Moltes gràcies, Joan!.
EliminaAferradetes.