Envaïts per una sensació de fred,
l'aire, el cel, els arbres
el sol, la pluja, la llum,
la foscor... tot es quedà
per un instant
en un gran remolí de silenci,
trencat pel crit d'una mare
pels plors d'un infant.
i poc després... el no-res.
[Octubre ~2022]
El poema con la foto dan verdadero miedo y si además le unes esa canción y el título, es terror. Espero que todo sea como un mal sueño...
ResponEliminaUn abrazo Paula
Más que una pesadilla fue un flash, recordando el estallido de las bombas...
EliminaAferradetes, Fernando.
M'hi quedat amb el cor encongit.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!!!
Quan vaig acabar d'escriure-ho, en llegir-ho també se'm va encongir el cor.
EliminaAferradetes, Alfred.
Un poema que ens condueix a la tristesa ....
ResponEliminaUna abraçada !
... d'un món sense pau.
EliminaAferradetes, Artur.
M'agrada molt el poema i la descripció que fas. La foto fa una mica de por amb l'helicòpter tan a prop de les cases... i a saber que es el que feia!
ResponEliminaAferradetes
Què hi feia?... doncs no ho sé bé. Hi havia una desfilada militar davant de casa, estava fent fotos des del balcó, quan de sobte aquesta "màquina" s'apropà.🤷♀️
EliminaMoltes gràcies, Josep!.
Aferradetes.
Lindo y oscuro
ResponEliminaBesos
Siempre hay motivos...
Elimina¡Gracias!
Besos
Vivim en un món, on el no-res el veiem massa sovint a les pantalles com si fos una pel·lícula. Però, malauradament, no ho és.
ResponEliminaNo tan sols a les pantalles, ho tenim cada dia.
EliminaAferradetes, Risto.
Buena composición con ese elemento en el centro de la imagen y por otra parte esos picos arquitectónicos a la izquierda que aportan ubicación y volumen, Buen byn.
ResponEliminaEsa "máquina" se acercó peligrosamente a las casas.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Luis.
Sembla un helicòpter espia, ui, ui. El poema el trobo deliciós encara que una mica nostàlgic, potser per això mateix!!!
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Ho era, Roser! 🤦♀️
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, nina.
Como dijo Benedetti, "El olvido está lleno de memoria" y extrapolándolo podríamos decir que "La nada está llena de cosas... o quizás de todo, de muchos todos", esa nada que cae como una losa al final de tu exposición (i poc després... el no-res.).
ResponEliminaEsa nada a la que veo llena de todas las sensaciones que han dado paso a ese instante abrumador, "tot es quedà per un instant en un gran remolí de silenci,"
Esclat d'emocions i sentiments, de com tot el que fem es converteix en un no-res en un instant. I de com aquest no-res ens va absorbint dia a dia.
EliminaAgraïda sempre!.
Aferradetes, Jota.
There is a sense of despair in this frame
ResponEliminaLa desesperació de la incomprensió.
EliminaAferradetes, roentare.
El pasado lo es, ¿no? Es el presente. Imposible dejarlo descansar o incluso querer olvidarlo. Está ahí. Está presente. Y puede que esta sea la razón por la que la mente humana es incapaz de aprender de ella.
ResponEliminaLa paz de la noche, Paula.
De todos los errores deberíamos aprender, pero sigue siendo una realidad soñada.
EliminaTe deseo una buena tarde.
Aferradetes, Sean.
Un trabajo magnifico, amiga. El poema creo que no he llegado a captarlo del todo. El traductor o yo no estamos hoy muy despejados...
ResponEliminaUn abrazo
Veamos la solución (sin que sirva de precedente):
EliminaInvadidos por una sensación de frío,
el aire, el cielo, los árboles,
el sol, la lluvia, la luz,
la oscuridad... todo se quedó
por un instante
en un gran remolino de silencio,
roto por el grito de una madre
por los lloros de un niño.
Y poco después... la nada.
¡Muchas gracias!.
Aferradetes, amic.
M'agrada molt aquest poema.
ResponEliminaÉs el món que veig sense que necessiti mirar.
Petons des del no-res.
N'estem envoltats...
EliminaGràcies!.
Petonets, Xavi.
Poema ( e foto) intenso, profundo, doloroso. Gostei da música instrumental.
ResponElimina.
Cumprimentos cordiais.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
¡Muchas gracias, Ricardo!
EliminaAferradetes i bona tarda.
"No sé per què, però tot m'entristeix,
ResponEliminani sé què fer perquè em fugi aquest pes"
Cantava la Maria del Mar Bonet en l'adaptació que va fer d'un tema de Billie Holiday.
Potser era per unes altres circumstàcies, però aquest poema teu m'ha posat trist, i sí que sé perquè.
Saps que mai faig preguntes.
EliminaCadascú té les seves circumstàncies per sentir-se trist i fa el que bonament pot per fugir-ne.
Aferradetes, Xavier.
Cada paraula del poema et transporta.
ResponEliminaAferradetes.
M'agrada que t'hagi arribat així.
EliminaAferradetes, Joan.
La vida que importa, la que cerca de sobreviure al minut de després i que no sempre ho aconsegueix.
ResponEliminapodi-.
Quan un està en perill, s'aferra més que mai a la vida.
EliminaAferradetes, Carles.
Un poema donde reflejas instantes, que duelen.
ResponEliminaMuy buena entrada, Sa Lluna.
Besos.
No siempre se está para dar saltos de alegría.
Elimina¡Muchas gracias, María!.
Besos
Bueno, no ligaba la foto con el texto... Lo del estadillo de las bombas que he leido en algun comentario lo aclara todo... Terror, sin duda... Nuestros abuelos y padres lo vivieron en otros tiempos siniestros...
ResponEliminaUn abrazo, Luna
Quizás los que lo sufren ahora no son parientes, ni tan siquiera lejanos, pero sigue doliendo de la misma manera...
EliminaLa foto la hice a un helicóptero militar que se acercó muchísimo a mi balcón.
Aferradetes, amic.
Gritos que nunca deseamos oir... Tremendo.
ResponEliminaBuena noche.
Un abrazo.
Duelen tanto como el llanto de un niño.
EliminaBon dia!
Aferradetes, Laura.
Unes paraules que juntament amb la imatge i la cançó colpeixen i se't claven ben endins amb una punxada. Tristament real.
ResponEliminaAferradetes, nina.
No n'aprendrem mai...
EliminaAferradetes, bonica.
Pensar en un no-res, sempre fa molta impressió. El teu poema també m'impressiona.
ResponEliminaÉs molt poètic i bonic encara que sigui trist. Molt ben acompanyat per aquesta fotografia tant potent.
Aferradetes , bonica!
Sí, escarrufa només en pensar-hi.
EliminaMoltes gràcies, Carme!.
Aferradetes assolellades.
Interrumpo por un tiempo mi actividad. Tengo avería en el ordenador
ResponEliminaCuánto lo siento, espero que sea breve.
EliminaAferradetes, Antonia.
Has fet que se’m posin els pèls de punta. M’han emocionat les teves paraules, Lluna.
ResponEliminaUna abraçada i bon cap de setmana!
Compartim emocions...
EliminaMoltes gràcies, Jordi!.
Aferradetes.
El teu poema reflecteix molt bé una part de la realitat massa present cada dia. Ja saps que tendeixo a l'optimisme, més per mera estratègia autoimposada de supervivència que per convicció real, però això no impedeix que deixi de veure tota la lleig que ens envolta, i d'entristir-me per això. Aferradetes i molt feliç nit, Paula!!🤗😘✨🌠
ResponEliminaJa saps que admiro el teu optimisme, moltes vegades em dic que voldria veure-ho d'una altra manera, però no ho aconsegueixo.🤷♀️
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗
Espinàs deia que és un pessimista vençut per l'entusiasme, jo provo d'assemblar-m'hi malgrat tot.
ResponEliminaSort teniu els que ho veieu tot amb tant optimisme.
EliminaAferradetes, nina.
Un instant petit,
ResponEliminagairebé ni un instant
trenca el silenci
i torna el temps
a ser mut.
Tot i el canvi
res queda,
res permuta
més enllà
del breu instant
que ja ha passat.
Moltes gràcies per aquest bonic poema!
EliminaAferradetes, qui sap si...