11 d’octubre 2022

NO-RES


Envaïts per una sensació de fred, 
l'aire, el cel, els arbres
el sol, la pluja, la llum,
la foscor...  tot es quedà 
per un instant
en un gran remolí de silenci,
trencat pel crit d'una mare
pels plors d'un infant.
i poc després... el no-res.
[Octubre ~2022]

54 comentaris :

  1. El poema con la foto dan verdadero miedo y si además le unes esa canción y el título, es terror. Espero que todo sea como un mal sueño...
    Un abrazo Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Más que una pesadilla fue un flash, recordando el estallido de las bombas...

      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  2. M'hi quedat amb el cor encongit.

    Aferradetes, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vaig acabar d'escriure-ho, en llegir-ho també se'm va encongir el cor.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  3. Un poema que ens condueix a la tristesa ....
    Una abraçada !

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... d'un món sense pau.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  4. M'agrada molt el poema i la descripció que fas. La foto fa una mica de por amb l'helicòpter tan a prop de les cases... i a saber que es el que feia!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què hi feia?... doncs no ho sé bé. Hi havia una desfilada militar davant de casa, estava fent fotos des del balcó, quan de sobte aquesta "màquina" s'apropà.🤷‍♀️

      Moltes gràcies, Josep!.
      Aferradetes.

      Elimina
  5. Lindo y oscuro

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siempre hay motivos...

      ¡Gracias!
      Besos

      Elimina
  6. Vivim en un món, on el no-res el veiem massa sovint a les pantalles com si fos una pel·lícula. Però, malauradament, no ho és.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tan sols a les pantalles, ho tenim cada dia.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  7. Buena composición con ese elemento en el centro de la imagen y por otra parte esos picos arquitectónicos a la izquierda que aportan ubicación y volumen, Buen byn.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esa "máquina" se acercó peligrosamente a las casas.

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  8. Sembla un helicòpter espia, ui, ui. El poema el trobo deliciós encara que una mica nostàlgic, potser per això mateix!!!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho era, Roser! 🤦‍♀️

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  9. Anònim11.10.22

    Como dijo Benedetti, "El olvido está lleno de memoria" y extrapolándolo podríamos decir que "La nada está llena de cosas... o quizás de todo, de muchos todos", esa nada que cae como una losa al final de tu exposición (i poc després... el no-res.).
    Esa nada a la que veo llena de todas las sensaciones que han dado paso a ese instante abrumador, "tot es quedà per un instant en un gran remolí de silenci,"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esclat d'emocions i sentiments, de com tot el que fem es converteix en un no-res en un instant. I de com aquest no-res ens va absorbint dia a dia.

      Agraïda sempre!.
      Aferradetes, Jota.

      Elimina
  10. There is a sense of despair in this frame

    ResponElimina
    Respostes
    1. La desesperació de la incomprensió.

      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  11. El pasado lo es, ¿no? Es el presente. Imposible dejarlo descansar o incluso querer olvidarlo. Está ahí. Está presente. Y puede que esta sea la razón por la que la mente humana es incapaz de aprender de ella.
    La paz de la noche, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De todos los errores deberíamos aprender, pero sigue siendo una realidad soñada.

      Te deseo una buena tarde.
      Aferradetes, Sean.

      Elimina
  12. Un trabajo magnifico, amiga. El poema creo que no he llegado a captarlo del todo. El traductor o yo no estamos hoy muy despejados...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veamos la solución (sin que sirva de precedente):

      Invadidos por una sensación de frío,
      el aire, el cielo, los árboles,
      el sol, la lluvia, la luz,
      la oscuridad... todo se quedó
      por un instante
      en un gran remolino de silencio,
      roto por el grito de una madre
      por los lloros de un niño.
      Y poco después... la nada.

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, amic.

      Elimina
  13. M'agrada molt aquest poema.
    És el món que veig sense que necessiti mirar.

    Petons des del no-res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'estem envoltats...

      Gràcies!.
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  14. Poema ( e foto) intenso, profundo, doloroso. Gostei da música instrumental.
    .
    Cumprimentos cordiais.
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias, Ricardo!

      Aferradetes i bona tarda.

      Elimina
  15. "No sé per què, però tot m'entristeix,
    ni sé què fer perquè em fugi aquest pes"
    Cantava la Maria del Mar Bonet en l'adaptació que va fer d'un tema de Billie Holiday.
    Potser era per unes altres circumstàcies, però aquest poema teu m'ha posat trist, i sí que sé perquè.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps que mai faig preguntes.
      Cadascú té les seves circumstàncies per sentir-se trist i fa el que bonament pot per fugir-ne.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  16. Cada paraula del poema et transporta.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada que t'hagi arribat així.

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  17. La vida que importa, la que cerca de sobreviure al minut de després i que no sempre ho aconsegueix.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan un està en perill, s'aferra més que mai a la vida.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  18. Un poema donde reflejas instantes, que duelen.

    Muy buena entrada, Sa Lluna.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No siempre se está para dar saltos de alegría.

      ¡Muchas gracias, María!.
      Besos

      Elimina
  19. Bueno, no ligaba la foto con el texto... Lo del estadillo de las bombas que he leido en algun comentario lo aclara todo... Terror, sin duda... Nuestros abuelos y padres lo vivieron en otros tiempos siniestros...
    Un abrazo, Luna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quizás los que lo sufren ahora no son parientes, ni tan siquiera lejanos, pero sigue doliendo de la misma manera...
      La foto la hice a un helicóptero militar que se acercó muchísimo a mi balcón.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  20. Gritos que nunca deseamos oir... Tremendo.
    Buena noche.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Duelen tanto como el llanto de un niño.

      Bon dia!
      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  21. Anònim14.10.22

    Unes paraules que juntament amb la imatge i la cançó colpeixen i se't claven ben endins amb una punxada. Tristament real.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No n'aprendrem mai...

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  22. Anònim14.10.22

    Pensar en un no-res, sempre fa molta impressió. El teu poema també m'impressiona.
    És molt poètic i bonic encara que sigui trist. Molt ben acompanyat per aquesta fotografia tant potent.

    Aferradetes , bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, escarrufa només en pensar-hi.

      Moltes gràcies, Carme!.
      Aferradetes assolellades.

      Elimina
  23. Interrumpo por un tiempo mi actividad. Tengo avería en el ordenador

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuánto lo siento, espero que sea breve.

      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  24. Has fet que se’m posin els pèls de punta. M’han emocionat les teves paraules, Lluna.
    Una abraçada i bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compartim emocions...

      Moltes gràcies, Jordi!.
      Aferradetes.

      Elimina
  25. El teu poema reflecteix molt bé una part de la realitat massa present cada dia. Ja saps que tendeixo a l'optimisme, més per mera estratègia autoimposada de supervivència que per convicció real, però això no impedeix que deixi de veure tota la lleig que ens envolta, i d'entristir-me per això. Aferradetes i molt feliç nit, Paula!!🤗😘✨🌠

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que admiro el teu optimisme, moltes vegades em dic que voldria veure-ho d'una altra manera, però no ho aconsegueixo.🤷‍♀️

      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  26. Espinàs deia que és un pessimista vençut per l'entusiasme, jo provo d'assemblar-m'hi malgrat tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sort teniu els que ho veieu tot amb tant optimisme.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  27. Un instant petit,
    gairebé ni un instant
    trenca el silenci
    i torna el temps
    a ser mut.
    Tot i el canvi
    res queda,
    res permuta
    més enllà
    del breu instant
    que ja ha passat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per aquest bonic poema!

      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina

Benvinguts al racó!