- Neus, vols veure un bonic jardí?
- Sí, sí... on és?
Caminaven de la mà l'Aina i la Neus pels carrers del poble. L'Aina tenia dotze anys i la Neus cinc, acabats de fer. Davant aquella pregunta, la Neus obrí un pam d'ulls i anava mirant pel carrer per localitzar aquella casa amb un gran jardí. De sobte, l'Aina es va aturar.
- Oi què és bonic?
- On veus tu un jardí? -, digué la Neus estranyada.
- Mira, aquí davant teu!. Has vist quin colors més macos?.
- Això no és un jardí, ets una mentidera i li ho diré a la mama.
- Sí, sí que ho és!.
- Què no!, només són llibres llençats a terra -, va dir tota enrabiada.
- Els llibres, Neus, són com a jardins. N'hi ha que són soca, altres són arrels, També hi pots trobar flors, amb espines i sense. Plens de fulles i fruits. I són de tots colors, tants com on pugui arribar la teva imaginació.
- Vols dir?
- Sí!
L'Aina la va agafar de la mà i entraren les dues a la botiga. Hi havia llibres per tot arreu, de diferents mides, gruixos i colors. Després de fullejar-ne uns quants, l'Aina n'agafà un i es dirigí cap el taulell per preguntar a la noia el preu. Un cop pagat, sortiren les dues cap a fora.
- Veus?, he comprat un trosset de jardí i aquest trosset és teu.
- Però jo encara no sé llegir bé, conec la a, la e, la i, la o i la u... i puc juntar la eme amb la a i...
- Això està molt bé!, no t'amoïnis... és un conte i en arribar a casa, jo t'ho contaré.
- Corre que vull arribar aviat!.
Quan van arribar, la petita Neus agafà una cadira i s'assegué tot mirant la seva mare i li digué:
- Mama, mira, mira, tinc un trosset de jardí!.
Quin conte més bonic. Efectivament, els llibres poden ser com jardins. Curulls de tantes coses com podem imaginar. I ara, gràcies a la seva germana, la Neus pot començar a descobrir-les...
ResponEliminaDe mica en mica, la petita Neus, descobrirà el màgic món dels llibres.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Mac.
Es preciòs!!!
ResponEliminaPetonets, sa lluna!!!
Moltes gràcies, Alfred!.
EliminaAferradetes.
Ben cert ! Els llibres, com els jardins, s'han de cuidar per poder gaudir-ne plenament !.
ResponEliminaUn conte ben bonic, salluna ;)
Els hem de seguir cuidant perquè no desapareguin.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Artur.
Un jardín y todo lo que tu quieras que sea.
ResponEliminaBello
La imaginación que no nos falte nunca.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos
Has vestit de festa a la tendresa.
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim.
Petons.
Me n'alegro de que ho vegis així.
EliminaMoltes gràcies, Xavi!.
Petonets.
Un jardí de llibres, podria ser el nom d'una llibreria (potser n'hi ha alguna amb aquest nom fins i tot). Una història preciosa, plena de tendresa. Una bonica manera de fer conèixer els llibres, d'entusiasmar a la germana. M'encanta!
ResponEliminaMoltes gràcies, nina.
Aferradetes dolces.
Sí, seria un nom molt bonic per una llibreria.
EliminaQuan són petits, són com a esponges i val la pena entusiasmar-los en aquests hàbits.
Gràcies a tu, nina!.
Aferradetes.
Absolutamente bello, de una ternura infinita.
ResponEliminaUn gusto pasar por aquí.
¡Muchísimas gracias por tu visita!
EliminaAferradetes.
Y con derroche de gracia, nos dejas con un pedacito de jardín a los que lo leemos, para alegrarnos el día.
ResponEliminaBesitos de jazmín.
Espero poder alegrarte muchos, muchos, más.
Elimina¡Muchas gracias!.
Besos, Sara.
Molt bonic aquest conte, la teva imaginació també és com un jardí on hi ha flors de tots colors...Segur que aquesta nena de gran, serà una gran lectora, i sempre tindrà present, com va començar a estimar els llibres. Felicitats, bonica.
ResponEliminaAixí serà, segurament.😉
EliminaTambé jo tinc un record de com vaig començar a estimar-los.
Moltes gràcies!:
Aferradetes, nina.
No sé què ha passat amb aquest comentari. Jo diria que el vaig escriure bé! Snif !!!
EliminaNo entenc el que vols dir, jo el veig molt correcte.😉
EliminaUi no, fixat-hi bé hi ha moltes paraules mal escrites, però també n'hi ha alguna a l'aclariment ???
EliminaQuines???
EliminaQue curiós, ara les veig totes bé, serà que ja repapiejo, o potser és màgia negra, he, he...Bona nit.
EliminaCoses què passen!.😉
EliminaBon dia, nina.
Quin conte més bonic i més tendre!
ResponEliminaUn jardí de llibres preciós. Aquestes germanetes tenen sort de tenir-se l'una a l'altra. I també de poder llegir els contes juntes, l'una ensenyant i l'altra aprenent. Però s'aprèn tant i tant ensenyant, que podríem dir que totes dues aprenen i que totes dues ensenyen.
M'ha agradat molt. Una aferradeta, Paula!
Ben cert, les dues ensenyen i aprenen, potser no les mateixes coses, però sí que és una sort que es tinguin l'una a l'altra.
EliminaMoltes gràcies, nina!.
Aferradetes dolcetes.
Commovedor! Gracias, Paula.
ResponElimina¡Gracias a ti!.
EliminaAferradetes, Sean.
Interesting dialogue
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes, roentare.
Precioso, Luna... Precioso...
ResponEliminaUn abrazo
Moltíssimes gràcies, amic!.
EliminaAferradetes.
Ahir, al restaurant on érem la mare i jo, un nen de, posem 10 - 11 anys, va sortir a fora, caminava, jugava amb un altre company de la seva taula i en un moment donat va treure un llibre, pel format semblava que pugués ser d'il·lustracions, i va seure ell sol a un banc que hi havia al jardí del restaurant, va obrir el llibre i se'l va començar a mirar.
ResponEliminaVaig veure un nen amb curiositat.
Un nen amb un llibre, no pas amb el mòbil. Encara hi ha una esperança.
podi-.
Doncs sí, tot i que és un cas estrany.
EliminaHi ha pocs nens amb llibres, malauradament.
Aferradetes, Carles.
Dos excepciones más: Nuestra hija es propietaria de una bonita librería, la biblioteca de su padre cuenta con unos 3.500 libros, así que sus hijos crecen con los libros. Y les encanta. Qué suerte tienen los niños. / Two exceptions more: Our daughter owns a lovely bookshop, her father's library vis-a-vis counts around 3,500 books, so her children are growing with books. And they love it. Lucky children.
EliminaUn conte ple de sensibilitat. Les llibreries son jardins de sabiduria.
ResponEliminaAferradetes
És un lloc on la imaginació flueix per tots els cantons.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.
Conto/estória linda que muito me encantou ler. Grato pela gentil partilha
ResponElimina.
Saudações poéticas.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltíssimes gràcies!.
EliminaAferradetes, Ricardo.
La lectura hace florecer la imaginación. es una lástima que ya no se lea tanto como se hacía antes.
ResponEliminaBesos.
¿Será un problema para las futuras generaciones?... Creo que sí.
EliminaBesos, Antonia.
Es precioso Paula. Además de ese mensaje tan importante, la forma en que lo narras y las escenas que creas son una maravilla.
ResponEliminaUn abrazo
Hay que seguir "consumiendo" libros, sobre todo la gente joven que los tiene un poco apartados.
Elimina¡Muchas gracias, Fernando!.
Aferradetes.
Que tendra aquesta història! Em recorda el que deia Jorge Luis Borges, que "el paradís seria algun tipus de biblioteca".
ResponEliminaI tenia raó, és un paradís per a tots els lectors.
EliminaMoltes gràcies, nina!
Aferradetes.
En el lloc més proper, un llibre et pot portar al lloc més llunyà.
ResponEliminaFins el racó menys esperat.
EliminaAferradetes, Xavier.
Preciosa metáfora. Lastima que a veces se nos olvida regar ese jardín por demasiado tiempo. Abrazo
ResponEliminaHay que regarlo... aunque sea de gota en gota.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
M'agrada molt la teva manera de contar històries de forma dialogada. Els hi dóna un encant molt especial. Semblen petits guions de cinema. Fas que sigui fàcil imaginar-se les escenes. És cert que com es llegeix de nen o adolescent no es torna a llegir després, per això és tan important adquirir aquest hàbit a aquesta edat. Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘
ResponEliminaCom més petits millor... Recordo que el meu primer llibre el vaig "robar" al meu germà amb cinc anys... però crec que ja he contat aquesta història.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Imaginatiu conte. Foto d'impacte visual.
ResponEliminaAferradetes.
La foto és de la Núria.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.