08 d’octubre 2022

EL JARDí


- Neus, vols veure un bonic jardí?
- Sí, sí... on és?
Caminaven de la mà l'Aina i la Neus pels carrers del poble. L'Aina tenia dotze anys i la Neus cinc, acabats de fer. Davant aquella pregunta, la Neus obrí un pam d'ulls i anava mirant pel carrer per localitzar aquella casa amb un gran jardí. De sobte, l'Aina es va aturar.
- Oi què és bonic?
- On veus tu un jardí? -, digué la Neus estranyada.
- Mira, aquí davant teu!. Has vist quin colors més macos?.
- Això no és un jardí, ets una mentidera i li ho diré a la mama.
- Sí, sí que ho és!.
- Què no!, només són llibres llençats a terra -, va dir tota enrabiada.
- Els llibres, Neus, són com a jardins. N'hi ha que són soca, altres són arrels, També hi pots trobar flors, amb espines i sense. Plens de fulles i fruits. I són de tots colors, tants com on pugui arribar la teva imaginació.
- Vols dir?
- Sí!
L'Aina la va agafar de la mà i entraren les dues a la botiga. Hi havia llibres per tot arreu, de diferents mides, gruixos i colors. Després de fullejar-ne uns quants, l'Aina n'agafà un i es dirigí cap el taulell per preguntar a la noia el preu. Un cop pagat, sortiren les dues cap a fora.
- Veus?, he comprat un trosset de jardí i aquest trosset és teu.
- Però jo encara no sé llegir bé, conec la a, la e, la i, la o i la u... i puc juntar la eme amb la a i...
- Això està molt bé!, no t'amoïnis... és un conte i en arribar a casa, jo t'ho contaré.
- Corre que vull arribar aviat!.
Quan van arribar, la petita Neus agafà una cadira i s'assegué tot mirant la seva mare i li digué:
- Mama, mira, mira, tinc un trosset de jardí!. 

53 comentaris :

  1. Quin conte més bonic. Efectivament, els llibres poden ser com jardins. Curulls de tantes coses com podem imaginar. I ara, gràcies a la seva germana, la Neus pot començar a descobrir-les...

    ResponElimina
    Respostes
    1. De mica en mica, la petita Neus, descobrirà el màgic món dels llibres.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  2. Es preciòs!!!

    Petonets, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Alfred!.

      Aferradetes.

      Elimina
  3. Ben cert ! Els llibres, com els jardins, s'han de cuidar per poder gaudir-ne plenament !.
    Un conte ben bonic, salluna ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els hem de seguir cuidant perquè no desapareguin.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  4. Un jardín y todo lo que tu quieras que sea.

    Bello

    ResponElimina
    Respostes
    1. La imaginación que no nos falte nunca.

      ¡Muchas gracias!.
      Besos

      Elimina
  5. Has vestit de festa a la tendresa.
    M'ha agradat moltíssim.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro de que ho vegis així.

      Moltes gràcies, Xavi!.
      Petonets.

      Elimina
  6. Anònim8.10.22

    Un jardí de llibres, podria ser el nom d'una llibreria (potser n'hi ha alguna amb aquest nom fins i tot). Una història preciosa, plena de tendresa. Una bonica manera de fer conèixer els llibres, d'entusiasmar a la germana. M'encanta!

    Moltes gràcies, nina.
    Aferradetes dolces.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, seria un nom molt bonic per una llibreria.
      Quan són petits, són com a esponges i val la pena entusiasmar-los en aquests hàbits.

      Gràcies a tu, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Absolutamente bello, de una ternura infinita.
    Un gusto pasar por aquí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias por tu visita!

      Aferradetes.

      Elimina
  8. Y con derroche de gracia, nos dejas con un pedacito de jardín a los que lo leemos, para alegrarnos el día.
    Besitos de jazmín.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero poder alegrarte muchos, muchos, más.

      ¡Muchas gracias!.
      Besos, Sara.

      Elimina
  9. Molt bonic aquest conte, la teva imaginació també és com un jardí on hi ha flors de tots colors...Segur que aquesta nena de gran, serà una gran lectora, i sempre tindrà present, com va començar a estimar els llibres. Felicitats, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així serà, segurament.😉
      També jo tinc un record de com vaig començar a estimar-los.

      Moltes gràcies!:
      Aferradetes, nina.

      Elimina
    2. No sé què ha passat amb aquest comentari. Jo diria que el vaig escriure bé! Snif !!!

      Elimina
    3. No entenc el que vols dir, jo el veig molt correcte.😉

      Elimina
    4. Ui no, fixat-hi bé hi ha moltes paraules mal escrites, però també n'hi ha alguna a l'aclariment ???

      Elimina
    5. Que curiós, ara les veig totes bé, serà que ja repapiejo, o potser és màgia negra, he, he...Bona nit.

      Elimina
    6. Coses què passen!.😉

      Bon dia, nina.

      Elimina
  10. Quin conte més bonic i més tendre!

    Un jardí de llibres preciós. Aquestes germanetes tenen sort de tenir-se l'una a l'altra. I també de poder llegir els contes juntes, l'una ensenyant i l'altra aprenent. Però s'aprèn tant i tant ensenyant, que podríem dir que totes dues aprenen i que totes dues ensenyen.

    M'ha agradat molt. Una aferradeta, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, les dues ensenyen i aprenen, potser no les mateixes coses, però sí que és una sort que es tinguin l'una a l'altra.

      Moltes gràcies, nina!.
      Aferradetes dolcetes.

      Elimina
  11. Commovedor! Gracias, Paula.

    ResponElimina
  12. Interesting dialogue

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.

      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  13. Precioso, Luna... Precioso...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, amic!.

      Aferradetes.

      Elimina
  14. Ahir, al restaurant on érem la mare i jo, un nen de, posem 10 - 11 anys, va sortir a fora, caminava, jugava amb un altre company de la seva taula i en un moment donat va treure un llibre, pel format semblava que pugués ser d'il·lustracions, i va seure ell sol a un banc que hi havia al jardí del restaurant, va obrir el llibre i se'l va començar a mirar.
    Vaig veure un nen amb curiositat.

    Un nen amb un llibre, no pas amb el mòbil. Encara hi ha una esperança.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, tot i que és un cas estrany.
      Hi ha pocs nens amb llibres, malauradament.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
    2. Dos excepciones más: Nuestra hija es propietaria de una bonita librería, la biblioteca de su padre cuenta con unos 3.500 libros, así que sus hijos crecen con los libros. Y les encanta. Qué suerte tienen los niños. / Two exceptions more: Our daughter owns a lovely bookshop, her father's library vis-a-vis counts around 3,500 books, so her children are growing with books. And they love it. Lucky children.

      Elimina
  15. Un conte ple de sensibilitat. Les llibreries son jardins de sabiduria.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un lloc on la imaginació flueix per tots els cantons.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  16. Conto/estória linda que muito me encantou ler. Grato pela gentil partilha
    .
    Saudações poéticas.
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!.

      Aferradetes, Ricardo.

      Elimina
  17. La lectura hace florecer la imaginación. es una lástima que ya no se lea tanto como se hacía antes.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Será un problema para las futuras generaciones?... Creo que sí.

      Besos, Antonia.

      Elimina
  18. Es precioso Paula. Además de ese mensaje tan importante, la forma en que lo narras y las escenas que creas son una maravilla.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay que seguir "consumiendo" libros, sobre todo la gente joven que los tiene un poco apartados.

      ¡Muchas gracias, Fernando!.
      Aferradetes.

      Elimina
  19. Que tendra aquesta història! Em recorda el que deia Jorge Luis Borges, que "el paradís seria algun tipus de biblioteca".

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tenia raó, és un paradís per a tots els lectors.

      Moltes gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  20. En el lloc més proper, un llibre et pot portar al lloc més llunyà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins el racó menys esperat.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  21. Preciosa metáfora. Lastima que a veces se nos olvida regar ese jardín por demasiado tiempo. Abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hay que regarlo... aunque sea de gota en gota.

      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  22. M'agrada molt la teva manera de contar històries de forma dialogada. Els hi dóna un encant molt especial. Semblen petits guions de cinema. Fas que sigui fàcil imaginar-se les escenes. És cert que com es llegeix de nen o adolescent no es torna a llegir després, per això és tan important adquirir aquest hàbit a aquesta edat. Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com més petits millor... Recordo que el meu primer llibre el vaig "robar" al meu germà amb cinc anys... però crec que ja he contat aquesta història.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  23. Imaginatiu conte. Foto d'impacte visual.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La foto és de la Núria.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Joan.

      Elimina

Benvinguts al racó!