L'edifici estava en silenci, plegat de materials i cordes. De sobte sentí un renou i alçà la mirada, havia vist unes llumetes a la primera finestra... res. Quan tornà la mirada a baix s'espantà al veure la silueta d'un home immòbil a la porta central, semblava mirar-la i portava un no sé què a la mà. Era incapaç de moure's, ni tampoc de dir res. Tancà els ulls i sentí com el cor li bategava cada cop més fort, fins que caigué a terra desmaiada... Despertà pel xiuxiueig d'unes veus que parlaven d'un cop de calor.
No gosà mai a relatar els fets d'aquella tarda.
Se ve que estamos en octubre.
ResponElimina¡Jee, Jeee!
Besos
Para estas cosas, todos los meses son iguales para mí.🤭
EliminaBesos
Renoi, un bon ensurt i misteriós !!.
ResponEliminaBona fotografia amb un bon microrelat ;)
Abraçades !!
Segurament no ho oblidarà mai.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Artur.
Fantasmes...?
ResponEliminaEns podem quedar amb el cop de calor, que dóna explicacions versàtils.
podi-.
No sé jo, per ser un cop de CALOR, has vist com va l'home?.😅
EliminaAferradetes, Carles.
Devia tenir un cop de calor perquè es veu un cel molt blau i els fantasmes de dia no surten, he, he!
ResponEliminaBona setmana, bonica.
Per fer calor... l'home porta un abric.😉
EliminaAferradetes, Roser.
Looks like a cluttering environment. A headache to clean up in the heat.
ResponEliminaEstaven fent obra, suposo que no hi té res a veure amb l'home.
EliminaAferradetes, roentare.
Buena fotografía que casa perfectamente con el micro relato. Este cuenta de un momento de susto, de miedo y el miedo siempre es una encerrona y la foto es un espacio cerrado en el que la única salida es en realidad pequeña comparada con los muros que cierran el paso. Genial. Abrazo
ResponEliminaLos muros son de un antiguo cuartel militar y son muy altos para escaparse.😅
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
Una manera de batejar el desmai, que una forta impressió va causar.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!!!
Si fos un cop de calor... per què portava abric l'home?.🤔
EliminaAferradetes, Alfred.
Al parecer se llevó un gran susto.
ResponEliminaUn abrazo!
Pues parece ser que sí.😉
EliminaBesos, Sara.
No puc amb la calor.
ResponEliminaHaig d'estar vigilant constantment i més ara que sembla que vivim en un infern constant.
Petons.
Aquest any més que mai i sembla que no afluixa.🥵
EliminaPetonets, Xavi.
Uma foto muito bonita
ResponElimina.
Saudações cordiais.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Ricardo!.
EliminaAferradetes.
Desconcertante tanto el relato como la foto, tiene un toque misterioso con la silueta y las cosas en medio del patio. Me gusta la sombra de las almenas.
ResponEliminaUn abrazo
No creas que le hizo mucha gracia a la fotógrafa verle allí, però hizo clic y salió pitando del lugar. Hacía calor ese día y "él" iba muy abrigado.
EliminaAferradetes, Fernando.
Dramatic incident.
ResponEliminaLuckily the weather is also getting colder...
Great picture story.
Fortunately, the yard was in the shade at the time of the photo shoot. ;)
Greeting
Cierto, el patio estaba a la sombra y el "amigo" llevaba un abrigo.🤔
Elimina¡Muchas gracias, Liplatus!
Aferradetes.
Has brodat un conjunt, literari i fotogràfic, amb mestria.
ResponEliminaAferradetes!!
Amb la foto, el relat ja estava més que fet.😉
EliminaMoltes gràcies, Joan!.
Aferradetes.
Si és reversible com el cas que expliques, val més un cop de calor que un cop de garrot.
ResponEliminaTens raó, aquest condicional té molta força.🤭
EliminaAferradetes, Xavier.
Quin bon relat que has construït amb aquesta imatge!!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!.😉
EliminaAferradetes.
La luz y la sombra, parece dividir la fotografía en dos mitades. No has podido encontrar mejor fotografía, para tan fantástico texto.
ResponEliminaBesos.
En este caso, primero fue la foto. Viéndola, el relato ya estaba hecho.😉
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Antonia.
En el calor del día sin Sidney Poitier y Rod Steiger. ;-) / In the Heat of the Day without Sidney Poitier and Rod Steiger.
ResponEliminaSidney Poitier és un dels meus actors preferits de quan era petita.😉
EliminaAferradetes, Sean.
Quin cop de calor més estrany... a vegades trobem explicacions a les coses que no acaben de lligar, però fem veure que no ens en adonem.
ResponEliminaMisteriós el relat, tan com la fotografia...
Aferradetes, bonica!
Només ella sabia què havia passat.😉
EliminaMoltes gràcies, nina!.
Aferradetes.
El fantasma, tipo amable, iba a invitarte, sin mas, a una horchata... Pero con tu desmayo te lo perdiste...
ResponEliminaUn abrazo,amiga
O él se asustó y se marchó.
EliminaMuy amable no sería cuando no vino a socorrerla.🤔
Aferradetes, amic.
Da un poco de yuyu, todo hay que decirlo :P
ResponEliminaUn poco mucho, sobre todo teniendo en cuenta que hacía calor y él llevaba un gran abrigo.😅
EliminaAferradetes, Noa.
Imatge i text molt ben connectats, amb la figura intrigant d'aquell home al'entrada de l'edifici. Enhorabona, Paula!!👏 Els cops de calor són molt perillosos, i em temo que cada vegada seran més nombrosos, potser fins i tot en ple hivern!!☹Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaMolt perillosos, sobretot si no tenim hivern.🙄
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Que misteriós, sa lluna! Arriba molt.
ResponEliminaSi t'ha arribat, em fa feliç.
EliminaGràcies, Helena!.
Aferradetes.
Un "cop de calor" força peculiar. A vegades va bé mantenir el misteri, la intriga... o guardar-se per un mateix allò que només un sap.
ResponEliminaMolt ben trobat el text i una fotografia ben bonica.
Aferradetes, nina
Hi ha fets que no es poden explicar per molt que una vulgui.🤐
EliminaMoltes gràcies, Núria!.
Aferradetes.