29 d’octubre 2022

1 . . . 2 . . . 3 . . .

"Tres són . . .  multitud"

Relacionar-se amb un mateix és complicat, 
amb dos ho complica més, 
ja amb tres... 

Què en penseu vosaltres?

48 comentaris :

  1. De vegades ajuda a donar perspectiva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als altres o a tu mateixa?

      Aferradetes, somnis.

      Elimina
  2. En una relació de parella és evident (el mateix nom ho diu) que un és poc i tres és massa. Però si ampliem el concepte, aleshores segur que podríem trobar relacions on aplicar sense problemes allò que "com més serem, més riurem".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les relacions són complicades de per si, pot dependre més o menys des de quin cantó les veiem... Hi ha moments en que aplicar això de "com més serem, més riurem", es pot donar molt bé en un espai de temps reduït.

      Aferraetes, Mac.

      Elimina
  3. Imagines uns gegants que, tot i donar-nos molta estima, ens treiessim a passeig? Aleshores ens trobem dos o tres humans més en la mateixa situació... Què mínim que anar a ensumar com a poc!

    En determinades situacions, tres no pot ser mai! En altres, és més aviat necessari.

    Bon dissabte-diumenge.
    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas seria com una presentació... "què nois, tot bé?".🤭

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  4. Certo, relazionarsi con 3 è troppo complicato.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ens ve just entendre'ns a nosaltres mateixos, amb més, més complicat.

      Benvenuta, Tizyana!
      Aferradetes.

      Elimina
  5. Pues un follón, que decir...

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Cierto!... y para los seres solitarios aún más.😉

      Besos

      Elimina
  6. It is certainly easier to agree on something together. Even with three people, there is a danger that two will agree at the expense of one. It can also go well, of course, / Sin duda, es más fácil ponerse de acuerdo en algo juntos. Incluso con tres personas, existe el peligro de que dos se pongan de acuerdo a costa de una. También puede ir bien, por supuesto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dependrà del prisma des d'on es miri. Suposo que les relacions a tres bandes poden funcionar, sempre i quan tots tinguin la ment molt oberta i el vincle afectiu, sexual i emocional que mantenen entre si, sigui amb les mateixes (o similars) condicions... ja et dic, molt complicat per dur-ho bé.😅

      Aferradetes, Sean.

      Elimina
  7. Jo també penso que tres són multitud...Quina monada de foto i aquests gossets no sembla pas que tinguin problemes, he, he.
    Petonets i bona castanyada, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment sembla que no passaren d'ensumar-se.😉

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  8. They do love to sniff at one another for their pheromone or scent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre no es donin mossegades, ja va bé.😅

      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  9. Los mejores amigos del hombre se relacionan bien entre ellos aún a pesar del número.

    ResponElimina
    Respostes
    1. También tienen sus peleas, igual no sienten celos u otras cosas, pero siempre luchan por la jerarquía, incluso con las personas que los cuidan.

      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  10. Darrerament em relaciono amb mi mateix i no vaig bé eh...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si vas bé o no, de vegades les circumstàncies t'hi porten, de vegades s'hi està bé i d'altres no.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  11. Yo, sin duda, prefiero el número dos... Sin duda...
    Feliz domingo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Adjudicado el dos!.🤭

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  12. És per allò que un secret de dós no és secret...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, un secret de dos pot arribar a ser un secret de tot el poble.🤭

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  13. Muy tranquilos están ellos. Pero a veces no salen tan bien esas relaciones.
    Buen domingo Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hay nada perfecto, pienso que como más gente, más complicaciones.

      Que sea muy feliz para ti.
      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  14. Anònim30.10.22

    Si parlem de gossos a mi, dos ja em semblen multitud…. He, he, he…

    Si parlem de persones és diferent, dos està bé i un també. Tres no t'ho sabria dir… sembla complicat.

    Aferradetes ben fortes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha moments que sembla que tot te sobra i d'altres que millor estar acompanyats. Així i tot, en ambdós és molt complicat.

      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  15. Dependrà de la finalitat !.... si em de fer castells, com més en siguem millor :D
    Bon diumenge, salluna !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... doncs tens raó!.😅

      Bon vespre, Artur.
      Aferradetes.

      Elimina
  16. Si la relació amb un mateix fos sincera i sense auto-enganys, segur que relacionar-se amb els altres seria molt més fàcil.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tothom és igual, sinó seriem com a clons. Crec que no se tracta de ser sincers, perquè hi ha gent que opina que amb una parella ja n'hi ha prou, n'hi ha que en necessiten més i n'hi ha que pensa que millor sol.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  17. Això pot acabar malament.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt malament o molt bé, n'hi ha de tota manera.😅

      Aferradetes, Llorenç.

      Elimina
  18. Pel meu particular entendre, la convivència (dos, tres quatre...) requereix un esforç d’estira i arronsa, un continu arribar a concents. No és bo que sempre sigui el mateix (o mateixa) que porti la veu o prengui les decisions, això, a la llarga, sol acabar malament. El problema el veig, que amb «l’ego» actual dels humans, i el voler imposar les idees pròpies, es fa difícil una convivència a llarg termini, siguin dos, tres o quatre.... Inclús l’amor, l’efecte, l’estima, tenen les seves línies vermelles que no es poden creuar.
    P:S: La meva opinió no va a missa...je, je...
    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui sembla que no poden aguantar res, enlloc d'asseure's i aclarir les desavinences. Amb això no vull dir que s'hagi d'aguantar tot, però crec que n'hi ha que tenen la pell molt fina i per qualsevol ximpleria ja tallen. Ningú ha dit que viure sigui fàcil i conviure menys.
      Ni la teva opinió, ni la meva.😉

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  19. La cantidad depende de para que y de como te coja el cuerpo, a veces uno es demasiado...
    Han pasado unos añitos de ese vídeo, se fumaba hasta en el tren...jejeje
    Divertida foto y entrada.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veces no se aguanta ni a uno mismo.🤭
      Cierto y parece que hayan pasado siglos... los fumadores seguimos siendo unos apestados...

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  20. No sóc considerat una persona complicada de tracta, però tampoc no sóc fàcil.
    però sí que puc dir que m'entrego al 100% i això implica pocs amics.

    Petonets, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si són amics, l'entrega del 100% està ben justificada.😉

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  21. 3, per al Tricicle, la Trinca o els Peter, Paul and Mary va funcionar. Per a la resta demortals està per demostrar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els trios han funcionat bé en aquests casos, suposo que en altres també... encara que no ho sé amb certesa.😅

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  22. Per emportar-se bé amb els altres, ja siguin dos o més, primer cal emportar-se bé amb un mateix, que no sempre és fàcil. Tot depèn del moment i de per què. En el cas dels cans de la teva foto, és evident que en sobra un!!😂Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dur-se bé o avenir-se amb un mateix és complicat a estones i amb els altres ja ni t'explico. En el cas dels cans, no té perquè sobrar ningú.😅

      Aferradetes, Alfons.😘🤗
      *Emportar-se vol dir "llevarse algo de algún sitio".😉

      Elimina
    2. Ja deia jo que em sonava massa literal!!🤦‍♂️😅

      Elimina
    3. he, he, he... 👩‍🏫😉🤭

      Elimina
  23. L'avui ca caient
    en l'oblit
    minut a minut.

    Recordant un ahir
    fugisser,
    que va esvair
    unes febles esperances
    que intentàvem
    fer realitat.

    Demà, un potser
    que mai sabrem com serà.

    Tres instants de la vida
    que mai viurem
    conjuntament.

    qui sap si

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quanta raó hi ha en aquest poema!.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, qui sap si...

      Elimina

Benvinguts al racó!