Foto, poema, música (instrumental). deslumbrantes que me fascinou ver, ler e ouvir . Uma semana feliz … Cumprimentos poéticos . Pensamentos e Devaneios Poéticos .
Una entrada muy bonita Paula. Me encanta la foto, el poema es precioso y el vídeo de "Lang Chopin", ( A que suena a apellido chino?)...jejeje, es una delicia. Un abrazo
La tristesa s'enamora de les ànimes sensibles i no les deixa anar mai. Per molt que pensem que altres persones o situacions aconseguirien allunyar-la em temo que no.
Escuchar una partitura de piano de Chopin, mientras las gotas de lluvia golpea mis cristales, es el mejor regalo que me has podido hacer. Buen poema y buena fotografía. Toda esas gotas de agua que hay en tu fotografía, son lágrimas que han caído, para liberar la tristeza de un corazón. Besos.
Desgràciadament hi ha murs que mai no es poden trencar des d'un sol costat. Si l'altre no vol, un de sol no hi pot fer res.
És mol tendre, molt bonic i molt trist aquest poema... la tristesa ens acompanya massa sovint a la vida... potser com diuen per aqué més amunt, és que s'enamora de els persones sensibles. M'afegeixo jo també, al prec final...
Així és i no hi puc fer més. S'ajunten més decepcions i més tristesa, tot i que no deixo d'estimar. Potser sigui això, el fet de no deixar d'estimar que em té tan trista...
Tant debò que tot el que expresses al teu poema pogués passar i així poder desfer-se d'aquesta tristesa que tan endins se sent. La fotografia i la música precioses també, nina.
La fotografia, el títol i el contingut del poema s'uneixen en un mateix tot per reflectir la tristesa i el dolor per la pèrdua. El poema suposa un acte de generositat, un pas endavant necessari per buscar una reparació curativa d'errors comesos en el passat. Quan no tot depèn d'una sola persona, aquest pas ajudarà almenys a fer les paus amb un mateix. Aferradetes ben fortes, Paula!!🤗😘
Sempre lligues molt bé les teves fotografies amb els teus poemes. Aquesta vegada la música de Chopin ho arrodoneix sensiblement. Llàgrimes, poemes tardorals i música nocturna. Ai la tardor!!
Foto, poema, música (instrumental). deslumbrantes que me fascinou ver, ler e ouvir
ResponElimina.
Uma semana feliz … Cumprimentos poéticos
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltíssimes gràcies, Ricardo!.
EliminaAferradetes.
Magnífic text, com sempre acompanyant una molt bona foto.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies!.
EliminaAferradetes, Josep.
Una entrada muy bonita Paula. Me encanta la foto, el poema es precioso y el vídeo de "Lang Chopin", ( A que suena a apellido chino?)...jejeje, es una delicia.
ResponEliminaUn abrazo
Por sus características también te diría que lo es.😅
EliminaBromas aparte, Lang Lang es uno de mis pianistas preferidos de esta generación.
¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
La tristesa s'enamora de les ànimes sensibles i no les deixa anar mai.
ResponEliminaPer molt que pensem que altres persones o situacions aconseguirien allunyar-la em temo que no.
Petons.
És cert, però si és produïda per un fet d'una altra persona, sempre queda l'esperança d'arreglar-ho... la tristesa ja hi és.
EliminaPetonets, Xavi.
Escuchar una partitura de piano de Chopin, mientras las gotas de lluvia golpea mis cristales, es el mejor regalo que me has podido hacer.
ResponEliminaBuen poema y buena fotografía. Toda esas gotas de agua que hay en tu fotografía, son lágrimas que han caído, para liberar la tristeza de un corazón.
Besos.
Mientras esa tristeza exista, ni todas las lágrimas del mundo lo pueden liberar.
EliminaCelebro muchísimo haberte hecho este regalo.
¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Antonia.
Wet on glass really gives a special look
ResponEliminaSí, l'efecte que dóna sempre és molt bonic.
Elimina¡Moltes gràcies!.
Aferradetes, roentare.
Si ens puguéssim mirar així, l'empatia s'empadronaria de tota relació.
ResponEliminapodi-.
Ens compliquem molt la vida, quan tot és molt més senzill.
EliminaAferradetes, Carles.
Ai, que bonic...m'afegeixo a la súplica
ResponEliminaPotser si en som dues, ho aconseguim.
EliminaGràcies, nina!.
Aferradetes.
Poema, foto, música...: Exquisit!
ResponEliminaAferradetes!
Gràcies, gràcies, gràcies!.
EliminaAferradetes, Joan.
Desgràciadament hi ha murs que mai no es poden trencar des d'un sol costat. Si l'altre no vol, un de sol no hi pot fer res.
ResponEliminaÉs mol tendre, molt bonic i molt trist aquest poema... la tristesa ens acompanya massa sovint a la vida... potser com diuen per aqué més amunt, és que s'enamora de els persones sensibles. M'afegeixo jo també, al prec final...
Aferradetes dolces, bonica!
Així és i no hi puc fer més. S'ajunten més decepcions i més tristesa, tot i que no deixo d'estimar. Potser sigui això, el fet de no deixar d'estimar que em té tan trista...
EliminaGràcies, preciosa!.
Aferradetes de tot cor.
Tant debò que tot el que expresses al teu poema pogués passar i així poder desfer-se d'aquesta tristesa que tan endins se sent.
ResponEliminaLa fotografia i la música precioses també, nina.
Aferradetes dolces, Paula.
Com diu la Carme, si un dels dos no vol, no es pot trencar el mur. Tant de bo!.
EliminaMoltes gràcies, bonica!.
Aferradetes dolcetes.
Pic, poem, piano: perfect. / Pic, poema, piano: perfecte.
ResponEliminaDanke!. Thanks!. Gràcies!.😉
EliminaAferradetes, Sean.
No se que tiene este tipo de fotografías pero, es cierto que siempre transmiten un poco de nostalgia, un mucho de ausencia y por lo tanto ...tristeza.
ResponEliminaLa tristeza de la ausencia, tan diferente a la de la distancia.
Elimina¡Gracias, Luis!.
Aferradetes.
La fotografia, el títol i el contingut del poema s'uneixen en un mateix tot per reflectir la tristesa i el dolor per la pèrdua. El poema suposa un acte de generositat, un pas endavant necessari per buscar una reparació curativa d'errors comesos en el passat. Quan no tot depèn d'una sola persona, aquest pas ajudarà almenys a fer les paus amb un mateix. Aferradetes ben fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaPodria dir que és un consol, però no ho és la majoria d'hores... la tristesa no se'n va...
EliminaMoltes gràcies, Alfons!.
Aferradetes viatgeres.😘🤗
Sempre lligues molt bé les teves fotografies amb els teus poemes. Aquesta vegada la música de Chopin ho arrodoneix sensiblement.
ResponEliminaLlàgrimes, poemes tardorals i música nocturna. Ai la tardor!!
La tardor i els fets, un bon brou de cultiu per a la tristesa.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Xavier.
Té molt de sentiment, tot i ser trist m'agrada molt, com la música que l'acompanya.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!.
EliminaAferradetes dolcetes.
Aquest bonic poema acompanya la tristesa de la finestra que plora records llunyans,
ResponEliminala música fa de lligam sensible.
Petonets, Lluneta.
Plorava per dins i per fora.
EliminaGràcies, nina!.
Aferradetes.
Seria tan fàcil,
ResponEliminaque no entenc,
per què no ho fem.
Petons!!!
Tampoc ho entenc... però és cosa de dos.
EliminaAferradetes, Alfred.