Lytras Nikiforos (1832-1904) - Nadales
Es pastors de sa muntanya
volen veure es Jesuset
i han deixada sa cabanya
per portar-li un anyellet.
La mare de Déu cantava
una cancó per s'infantó
i de tan dolç que cantava
s'adormiren tots es pastors.
Així anaven cantant, casa per casa, els pastorets del poble. Les finestres, al seu pas, s'anaven obrint i un regalet anava caient que els feia somriure més i més. Arribant al portal de na Maria, es quedaren parats al veure que ningú obria. Era estrany i desprès d'uns minuts d'incertesa es posaren de nou a cantar, aquest cop molt més fort. Ni la porta ni les finestres s'obriren, ni tampoc la força de les nadales ho van fer possible.
Dintre na Maria s'engronsava en un balancí, amb els ulls tancats i unes fotos ben estretes entre el pit i les mans, mentre les llàgrimes queien per la seva cara sense aturai.
El Nadal en soledat , no és el mateix....
ResponEliminaA pesar de la tristesa, que tinguis un bon Nadal ;)
No, no ho és i tampoc se'n pot fugir.
EliminaBones festes, Artur!.
Aferradetes.🤗
Encara que simplement ens quedin unes fotos dels qui van ser els nostres companys de viatge, a la soledat cal reconèixer que escoltar unes cançons ens poden activar
ResponEliminabells records.
Petons, sa lluna!!!
Bells i tristos alhora.
EliminaAferradetes, Alfred.🤗
This is a fabulous image from the era. Very ambient
ResponEliminaSí, eren uns altres temps.
EliminaAferradetes, roentare.🤗
Solitut i Nadal van massa junts.
ResponEliminaMalgrat tot, bones festes Paula
I només ho sap qui ho passa.
EliminaBones festes, Josep!.
Aferradetes.🤗
Vaja, m'ha deixat un poc sense paraules.
ResponEliminaPot passar, pot passar... Són dates d'alegries i tristors, com si el pare d'algú hagués mort precissament el dia de Sant Josep i haguessis de sentir l'alegria dels altres vulguessis o no aquell precís dia.
podi-.
Tampoc és necessari que s'hagi mort algú, per estar sola i sentir-se trista... però l'exemple pot servir.
EliminaAferradetes, Carles.🤗
Felices días, todos, todos.
ResponEliminaBesos 💋😚
¡Ojalá lo sean para todos!.
EliminaBesos 🥰
My good thoughts are with you.
ResponEliminaTots hauríem de tenir bons pensaments envers el altres.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Sean.🤗
M'has fet recordar la meva infantesa.
ResponEliminaTambé cantaven amb altres nens.
Tot era màgia aquests dies.
Ningú s'imaginava el que vindria molts anys després...
Una abraçada ben forta.
Tot ha canviat tant des de llavors...
EliminaAferradetes dolcetes, Xavi.🤗
El teu relat deixa ben palesa una realitat que existeix malgrat que amb les llumetes (com dèiem l'altre dia) o cantant nadales (com en aquest cas) aquests dies s'intenta dissimular i fer desaparèixer. És ben cert que aquestes festes no tenen res de felices per a molta gent que encara pateix més quan se'ls fa sentir que la felicitat és una "obligació". I això no s'arregla tornant a cantar una nadala... per molt fort que ho facin.
ResponEliminaUn relat ben punyent, però com he dit també ben realista. Felicitats!
Quan era molt petita, sempre acabava plorant asseguts a la taula de Nadal. Mai vaig entendre el perquè i encara segueixo sense entendre-ho...
EliminaMoltes gràcies, Mac!.
Aferradetes.🤗
Aquests dies sembla que haguem de ser feliços per decret, i això encara fa més durs els dols. Hem d'aprendre a cercar la felicitat del dia a dia, no perquè ens ho diguin als mitjans que en certes dates cal ser-ho. Bones festes Sa Lluna!
ResponEliminaBen cert, mires la tele, escoltes la ràdio, vas pel carrer i tot et diu que has d'estar immensament feliç... i no entens el perquè.
EliminaBones festes, Risto!.
Aferradetes.🤗
Arribo tard a dir-te aquí, bon nadal, però encara et puc desitjar bones festes.
ResponEliminaGràcies pels teus desitjos!.
EliminaAferradetes, Xavier.🤗
Ahir, mentre caminàvem pel carrer, Montserrat i jo, vaig escoltar un senyor que li deia amb un altre: "Quines ganes tinc que arribi el dia 7..." Santes paraules!, vaig pensar jo.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Crec que en som més de dos que pensem el mateix i no perquè ens sobri el temps.
EliminaAferradetes, Joan.🤗
Aquest any, sense la por a la Covid, respirem una mica més, i molts avis estaran menys sols.
ResponEliminaI els que abans estaven sols... ara també.
EliminaAferradetes, nina.🤗
Tan tremendo como cierto para muchas personas...
ResponEliminaUn abrazo Paula
Desgraciadamente así es.
EliminaAferradetes, Fernando.🤗
Colpeix el teu relat, precisament perquè és molt i molt real. A mi, quan era petita, les Nadales em feien plorar. Potser no totes, però algunes em provocaven una mena de tristesa molt fonda. Me'n recordo,encara qeue jo tenia poquets anys.
ResponEliminaEncara ara, sento la tristesa de tanta gent, que sura arreu per Nadal, encara que no sigui especificament meva.
Aferradetes, Paula.
Doncs així estic des de ben petita per aquestes dates. Abans no tenia cap motiu, aparentment... ara en tinc molts.
EliminaAferradetes, nina.🤗
Hace entristecer la felicidad pasada que ya no está.
ResponEliminaBesos.
Desde muy pequeña estoy muy triste por estas fechas. En mi caso no es cuestión de felicidad pasada...
EliminaAferradetes, Sara.🤗
Preciosa felicitación, con la letra de ese bonito villancico.
ResponEliminaBesos.
Muchas gracias, Antonia!.
EliminaAferradetes.🤗
L'alegria de les criatures cantant Nadales, contrasta amb la tristor de qui es troba sol i entre llàgrimes recorda els que ja fa temps que no hi són ; i així és la vida uns riuen i d'altres ploren!!!
ResponEliminaPetonets,bonica.
Així va el món!.
EliminaAferradetes, Roser.🤗
La nostra tendresa cal que arribi a tothom i per això l'hem d'instal·lar primer al nostre cor. Ploro molt, però el motiu de Nadal és lluminós, l'agraeixo i l'acompanyo fent visible la meva estimació. Una abraçada, Lluneta
ResponEliminaLa tendresa i l'estimació hi és sempre, cada dia de l'any.
EliminaAferradetes dolcetes, Olga.🤗
Un relat amb un bell i commovedor contrast de sentiments. D'una banda, els nens a l'exterior que van de casa a casa repartint joia. D'altra banda, Maria a l'interior de la seva casa, sola i trista abraçada als seus records. El temps de Nadal es presta com cap altre a aquest contrast tan accentuat d'emocions que tan bé has sabut reflectir al teu relat. Enhorabona, Paula!!👏👏 Adferradetes ben fortes des d'aquí!!🤗😘
ResponEliminaÉs el temps on les emocions es disparen en dos sentits totalment oposats. Joia per a uns i tristesa per a uns altres.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes rebudes i de tornada, Alfons.😘🤗