Aiiiiiii, és tan efímer i alhora tan PRESENT el temps que passem amb els fills! A mi em pot la il·lusió de veure-les créixer que la pena perquè creixin, no sé si m'explico...però suposo que hi ha èpoques de tot!
Cuanta ternura hay en esa foto Paula. Y que cierto es que cada vez nos va quedando tiempo tiempo. Por eso debemos aprovecharlo bien con ellos. Buen domingo. Un abrazo 💗🤗🤗
Bonica escena, Paula!! Representa el poder de la memòria convertida en imatges. Quan portem a la nostra ment imatges de moments anteriors que han estat agradables per a nosaltres, és com si reexperimentéssim aquest moment. Per això, una gran part dels nostres records ens traslladen a l'adolescència i la joventut, l'edat de les primeres experiències, en aquest cas un fill. Rememorar aquests records ens fan feliços, encara que evidencien el pas del temps, un temps que no ha de tornar. Però bé, ja sabem que el moment present demà es convertirà en ahir, i mai no cal desaprofitar l'oportunitat de convertir-lo en un bonic record!! Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘
Així és, un bonic record de l'ahir que s'ha quedat en més d'una imatge en el meu record. Sons, paraules, sentiments, tot s'ajunta quan miro aquestes fotos... instants com bé dius tu, que no tornaran mai més, si no són en els records.
Se'ns fa tan curt,
ResponEliminaen no poder dir,
tot allò que hauríem de fer.
Petons, sa lluna!!!
El temps vola més del que voldríem.
EliminaAferradetes, Alfred.
Un día de estos vamos a parar el mundo para que el tiempo se detenga. Un rato.
ResponEliminaNo estaría mal tener esos ratitos parando el tiempo.
EliminaBesos, Toni.
Bonita foto.
ResponElimina.
Saudações poéticas.
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Moltes gràcies, Ricardo!.
EliminaAferradetes.
Text i foto mantenint el nivel del blog!! La música també ajuda.
ResponEliminaAferradetes
Aquesta foto té uns trenta-tres anys...
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.
El temps vola.
ResponEliminaNo ens n'adonem i tot va quedant enrere.
Menys els records que ens acompanyen sempre.
Petons.
Tot i haver passat molts d'anys, és un dels records més vius.
EliminaPetonets, Xavi.
Muy bonita foto y tanto el texto como la música son una belleza que conjuntan de maravilla.
ResponEliminaUn abrazo
Como habrás podido ver, la foto no es mía, aunque aparezca en ella con mi hijo.
Elimina¡Muchas gracias, Fernando!.
Aferradetes.
Hermosa fotografía llena de sensibilidad y buen gusto.
ResponEliminaLo es, sobre todo por quienes salen en ella y lo que representan.
EliminaAferradetes, Luis.
Es una imagen muy tierna, como corresponde a tan bello poema.
ResponEliminaBesos.
¡Muchas gracias!.
EliminaAferradetes, Antonia.
Com diu un vers de la cançó: "Ets el meu tresor".
ResponEliminaHo és!, el meu únic tresor.
EliminaAferradetes, Xavier.
So much warmth and so much sadness
ResponEliminaEls fills es fan grans i... a nosaltres ens queda tan poc temps.
EliminaAferradetes, roentare.
Muy triste.
ResponEliminaBesos 🌼
Cuando veo la foto se remueven muchos sentimientos... ¡era tan pequeñito!. Cada vez me queda menos tiempo para estar con él y, sí, me entristece.
EliminaBesos, Sara.
Preciós, lluneta!
ResponEliminaEngrunem sempre el poc temps que ens queda… no sé com s'ho fa el temps perquè sempre ens en quedi poc.
Aferradetes dolces, nina!
Suposo que així va la vida, de llocs i instants que mai fugen del cap. On voldríem tornar i, una vegada allà, que s'aturés el temps.
EliminaMoltes gràcies, preciosa!.
Aferradetes eternes.
Preciós i entranyable poema dels 33 anys d'haver sigut mare......
ResponEliminaEl proper dotze d'aquest mes, en farà 34 que vaig parir...
EliminaMoltes gràcies, Joan!.
Aferradetes.
Aiiiiiii, és tan efímer i alhora tan PRESENT el temps que passem amb els fills! A mi em pot la il·lusió de veure-les créixer que la pena perquè creixin, no sé si m'explico...però suposo que hi ha èpoques de tot!
ResponEliminaTotes les seves alegries són nostres també. I les seves penes ens trenquen el cor.
EliminaI sí, hi ha èpoques de tot.
Aferradetes, bonica.
"Anar endavant/ com qui fa punta a un llapis./ progrés enrere".
ResponEliminaNo sé si entenc bé el teu haiku. Però és cert que mentre ells van endavant, nosaltres ja hem fet el camí.
EliminaAferradetes, Helena.
Quan ells creixen, nosaltres davallem, voldria dir. No és ben bé com el haiku, però hi està relacionat.
EliminaAixí ho havia entès.😉
EliminaGràcies!.
Cuanta ternura hay en esa foto Paula. Y que cierto es que cada vez nos va quedando tiempo tiempo. Por eso debemos aprovecharlo bien con ellos.
ResponEliminaBuen domingo.
Un abrazo 💗🤗🤗
Sí, de ese momento han pasado muchos años y muchas cosas.
EliminaFeliz lunes, Laura.
Aferradetes.💕
Hi ha poques coses més boniques a la vida que la imatge d'un adult amb una criatura a la qual s'estima.
ResponEliminaQuan hi ha amor, no calen paraules.
EliminaAferradetes, Risto.
Que gran verdad en el trasfondo de la entrada... El tiempo vuela...
ResponEliminaUn abrazo
Y no hay quien lo detenga, por mucho que queramos.
EliminaAferradetes, amic.
Bonica escena, Paula!! Representa el poder de la memòria convertida en imatges. Quan portem a la nostra ment imatges de moments anteriors que han estat agradables per a nosaltres, és com si reexperimentéssim aquest moment. Per això, una gran part dels nostres records ens traslladen a l'adolescència i la joventut, l'edat de les primeres experiències, en aquest cas un fill. Rememorar aquests records ens fan feliços, encara que evidencien el pas del temps, un temps que no ha de tornar. Però bé, ja sabem que el moment present demà es convertirà en ahir, i mai no cal desaprofitar l'oportunitat de convertir-lo en un bonic record!! Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaAixí és, un bonic record de l'ahir que s'ha quedat en més d'una imatge en el meu record. Sons, paraules, sentiments, tot s'ajunta quan miro aquestes fotos... instants com bé dius tu, que no tornaran mai més, si no són en els records.
EliminaAferradetes ben fresquetes, Alfons.😘🤗
Ets tu amb el teu fill? Quina imatge més tendra i quin munt de records deus guardar de tots aquests anys!!!
ResponEliminaBona nit, bonica.
Doncs sí, som el meu fill i jo. Records en tinc molts, però fotos junts molt poques.
EliminaAferradetes, Roser.