01 de desembre 2022

ALÇADA

[Foto feta pel pare del nin]

Mentre tu pujaves molt més amunt

del que pogués veure la teva alçada,

el meu cor anava engrunant

el temps que ens quedava.

[Desembre ~ 2022] 

42 comentaris :

  1. Se'ns fa tan curt,
    en no poder dir,
    tot allò que hauríem de fer.

    Petons, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El temps vola més del que voldríem.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  2. Un día de estos vamos a parar el mundo para que el tiempo se detenga. Un rato.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No estaría mal tener esos ratitos parando el tiempo.

      Besos, Toni.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Moltes gràcies, Ricardo!.

      Aferradetes.

      Elimina
  4. Text i foto mantenint el nivel del blog!! La música també ajuda.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta foto té uns trenta-tres anys...

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  5. El temps vola.
    No ens n'adonem i tot va quedant enrere.
    Menys els records que ens acompanyen sempre.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i haver passat molts d'anys, és un dels records més vius.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  6. Muy bonita foto y tanto el texto como la música son una belleza que conjuntan de maravilla.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Como habrás podido ver, la foto no es mía, aunque aparezca en ella con mi hijo.

      ¡Muchas gracias, Fernando!.
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Hermosa fotografía llena de sensibilidad y buen gusto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lo es, sobre todo por quienes salen en ella y lo que representan.

      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  8. Es una imagen muy tierna, como corresponde a tan bello poema.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!.

      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  9. Com diu un vers de la cançó: "Ets el meu tresor".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho és!, el meu únic tresor.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  10. So much warmth and so much sadness

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els fills es fan grans i... a nosaltres ens queda tan poc temps.

      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  11. Respostes
    1. Cuando veo la foto se remueven muchos sentimientos... ¡era tan pequeñito!. Cada vez me queda menos tiempo para estar con él y, sí, me entristece.

      Besos, Sara.

      Elimina
  12. Anònim2.12.22

    Preciós, lluneta!

    Engrunem sempre el poc temps que ens queda… no sé com s'ho fa el temps perquè sempre ens en quedi poc.

    Aferradetes dolces, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que així va la vida, de llocs i instants que mai fugen del cap. On voldríem tornar i, una vegada allà, que s'aturés el temps.

      Moltes gràcies, preciosa!.
      Aferradetes eternes.

      Elimina
  13. Preciós i entranyable poema dels 33 anys d'haver sigut mare......

    ResponElimina
    Respostes
    1. El proper dotze d'aquest mes, en farà 34 que vaig parir...

      Moltes gràcies, Joan!.
      Aferradetes.

      Elimina
  14. Aiiiiiii, és tan efímer i alhora tan PRESENT el temps que passem amb els fills! A mi em pot la il·lusió de veure-les créixer que la pena perquè creixin, no sé si m'explico...però suposo que hi ha èpoques de tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes les seves alegries són nostres també. I les seves penes ens trenquen el cor.
      I sí, hi ha èpoques de tot.

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  15. "Anar endavant/ com qui fa punta a un llapis./ progrés enrere".

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si entenc bé el teu haiku. Però és cert que mentre ells van endavant, nosaltres ja hem fet el camí.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
    2. Quan ells creixen, nosaltres davallem, voldria dir. No és ben bé com el haiku, però hi està relacionat.

      Elimina
    3. Així ho havia entès.😉
      Gràcies!.

      Elimina
  16. Cuanta ternura hay en esa foto Paula. Y que cierto es que cada vez nos va quedando tiempo tiempo. Por eso debemos aprovecharlo bien con ellos.
    Buen domingo.
    Un abrazo 💗🤗🤗

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, de ese momento han pasado muchos años y muchas cosas.

      Feliz lunes, Laura.
      Aferradetes.💕

      Elimina
  17. Hi ha poques coses més boniques a la vida que la imatge d'un adult amb una criatura a la qual s'estima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan hi ha amor, no calen paraules.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  18. Que gran verdad en el trasfondo de la entrada... El tiempo vuela...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Y no hay quien lo detenga, por mucho que queramos.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  19. Bonica escena, Paula!! Representa el poder de la memòria convertida en imatges. Quan portem a la nostra ment imatges de moments anteriors que han estat agradables per a nosaltres, és com si reexperimentéssim aquest moment. Per això, una gran part dels nostres records ens traslladen a l'adolescència i la joventut, l'edat de les primeres experiències, en aquest cas un fill. Rememorar aquests records ens fan feliços, encara que evidencien el pas del temps, un temps que no ha de tornar. Però bé, ja sabem que el moment present demà es convertirà en ahir, i mai no cal desaprofitar l'oportunitat de convertir-lo en un bonic record!! Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, un bonic record de l'ahir que s'ha quedat en més d'una imatge en el meu record. Sons, paraules, sentiments, tot s'ajunta quan miro aquestes fotos... instants com bé dius tu, que no tornaran mai més, si no són en els records.

      Aferradetes ben fresquetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
  20. Ets tu amb el teu fill? Quina imatge més tendra i quin munt de records deus guardar de tots aquests anys!!!
    Bona nit, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, som el meu fill i jo. Records en tinc molts, però fotos junts molt poques.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina

Benvinguts al racó!