Un cop saturats, ulls i ànima, et posaves a recollir imatges que, potser un dia, del record poguessin escapar-se. -Per si de cas-, sempre em deies... Àlbums i àlbums omplien les lleixes de tots els moments viscuts i un bell somriure treia el cap, cada cop que te'ls mostrava.
Estupenda entrada Paula. Me gusta mucho la foto y no solo por el momento, la luz es preciosa, pero el texto lo es más aún si cabe. Ese vídeo siempre me gustó tanto por la música como por la estética.
ResponEliminaUn abrazo
Los recuerdos siempre presentes, hasta que dejan de serlo... quizás las fotografías tomadas nos lleven a recuperar, en cierto modo, esos instantes.
Elimina¡Muchas gracias, Fernando!.
Aferradetes.
Fotos i més fotos,
ResponEliminaper no recordar en cavat on son.
Petonets, sa lluna!!!
Les fotos, per a mi, a més de tenir un lloc ben determinat, també tenen unes vivències molt concretes. En cas de perdre la memòria, imagino que en veure-les podria existir un fil que m'associés a l'instant... crec.
EliminaAferradetes, Alfred.
Precioso el texto que además viene perfectamente acompañado con esa foto iluminada de maravilla justamente allí donde los recuerdos se acumulan para ir perdíendose después con el paso del tiempo. Bravo. Paula
ResponEliminaPor eso las fotos tienen tanta importancia para mí, para que la memoria se difumine lo menos posible.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Luis.
Fa molts anys que no miro àlbums de fotos.
ResponEliminaS'han omplert de morts.
Petons.
Tampoc els miro molt sovint, vull dir als àlbums (tot i tenir-ne un bon caramull). Però de tant en tant, sí m'agrada donar-lis una ullada i recordar els moments amb les persones que m'estimo, tot i estar morts.
EliminaPetonets, Xavi.
Yo tengo un lio de fotos tremendo, pero no por eso dejare de seguir tirando.
ResponEliminaBesos
Intento poner orden en todas mis fotos, aunque muchas veces sólo queda en el intento. A los que nos gusta la fotografía, creo que es inevitable no hacerlas.
EliminaBesos
Molt bona foto. L'excès de fotografies es un problema avui en dia, es tracta de fer una meticulosa selecció de les esencials i tenir-les a ma.
ResponEliminaAferradetes
Sé que és la primera regla de tot fotògraf, seleccionar. Però en el meu cas (que no em considero fotògrafa), hi ha fotos que no esborraria mai, per molt malament que estiguin fetes, perquè són les úniques que tinc d'aquell instant que no es pot repetir.
EliminaMoltes gràcies, Josep!.
Aferradetes.
Em passa com a la protagonista de la història. Guardo records en imatges. Des de ben jove. I no ho he deixat de fer. I ara que portem una càmera a sobre tot el dia, imagina't...
ResponEliminaDoncs fixa't!, ara que portem el mòbil a sobre, és quan menys fotos faig (almenys amb el mòbil). I sí, les fotos per algú alié potser no signifiquin res, però per qui les ha fet és un món de sensacions en una sola imatge.
EliminaAferradetes, Risto.
A nice candid capture of a photographer
ResponEliminaMoltes gràcies!.
EliminaAferradetes, roentare.
Guardem instants, en paper o en megues, músiques a la memòria cerebral o de l'mp3.
ResponEliminaI així va passant la vida.
No és la imatge o la cançó en si, és on et porta.
EliminaAferradetes, Xavier.
Algun cop ho he pensat jo mateix. Tantes fotos, tantes fotos, algun dia seran la meva memòria si és que no ho són ja.
ResponEliminapodi-.
Segur que és com una segona memòria... per si la primera ens falla.
EliminaAferradetes, Carles.
No sabem què està fotografiant aquesta senyora, segur que primer ho deu haver recorregut tot per trobar on podia fer la foto per el record; jo abans sempre feia moltes fotos, però ara de vegades ni m'enduc la màquina, prefereixo observar-ho tot a ull nu, i als records sempre hi trobaré coses boniques.
ResponEliminaBon vespre, Lluneta.
Per això dic al text, "saturada, ben plena, havent-hi gaudit de tot, ulls i ànima", perquè primer s'ha de veure tot per saber que és el que t'agrada més. Aquesta senyora estava fent una foto al tren de Sóller, què com saps és un tren molt antic.
EliminaTant de bo ens puguem anar d'aquest món amb els records ben vius!.
Aferradetes, Roser.
Guardar para recordar... Así es y como gusta ver esos recuerdos. Que bien has conjuntado texto e imagen. Gran foto.
ResponEliminaBuena noche Paula.
Un abrazo.
Al menos, en caso de perder la memoria, que sirvan como hilo conductor de nuestros recuerdos.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Laura.
Gracias a las imagenes, volvemos a vivir... Cuantas cosas, cuantos instantes, si no quedaran fotografiados, quedarian en el olvido...
ResponEliminaUn abrazo
Revivir, rememorar, reabrir... de eso se trata.
EliminaAferradetes, amic.
Disfruta de sus momentos vividos, para inmortalizarlos en esas fotos.
ResponElimina¡Quién pudiera almacenarlos , en un tarro de cristal! y poder soltarlos de vez en cuando , para poder vivirlos de nuevo.
Besos.
En nuestro caso, creo que el tarro está, aunque el tamaño del mismo sea muy diferente.
EliminaBesos, Antonia.
Com més va, les imatges més formen part del present, però la majoria caduquen gairebé tot seguit. Tot és imatge: cine, televisió, anuncis publicitaris, fotos per mòbil, Instagram, Facebook, TikTok... I una llarga llista.... Jo tinc un munt de fotos antigues dels meus avantpassats, algunes datades del principi del segle XX (inclús alguna abans i tot) que guardo amb gran estima, però segurament, el que vingui darrere meu les tirarà a la brossa...
ResponEliminaAferradetes!!
En això de guardar fotos dels avantpassats sóc com tu. Bé, jo les guardo totes, perquè de ben petita m'ha agradat la fotografia. Fotos i càmeres.
EliminaCom dius tu, segurament tot acabarà tirat quan ja no hi sigui.
Aferradetes, Joan.
Sempre va bé reforçar els records amb les fotografies, o amb els escrits o amb els dibuixos. Quasevol d'aquestes coses ajuda a mantenir els records.
ResponEliminaLa fotografia és preciosa... i el text també. Motl ben enllaçats l'un amb l'altr
Aferradetes, nina!
No sé el perquè, però tant les fotos (o dibuixos), com les cançons les recordo totes sempre. De fet hi ha lletres de moltes cançons que me'n faig creus de com les puc recordar, si era molt petita quan les escoltava.
EliminaMoltes gràcies, nina!.
Aferradetes assolellades.
A casa també tenim lleixes amb àlbums que quan mirem, de tant en tant, ens retornen a uns records i vivències que ens omplen de somriures.
ResponEliminaPreciosa la fotografia amb un text molt encertat que m'ha despertat les ganes de mirar àlbums.
Aferradetes, nina.
Ara tot és digital, però abans (de petita i joveneta) recollia totes les fotos i les posava en àlbums ben ordenades que encara conservo. També torno a ells, de tant en tant, quan em visita la nostàlgia i, sí!, també em fan treure somriures i llàgrimes.
EliminaMoltes gràcies, bonica!
Aferradetes.
Les imatges, sobretot les que són en moviment, són la nostra manera de ser immortals.
ResponEliminaNo ho havia mirat d'aquesta manera, però potser tinguis raó.
EliminaAferradetes, nina.
Los recuerdos son la forma con que damos profundidad a la existencia, el recuerdo es nuestra historia, es aquello que rompe el eterno presente, ya que el futuro, solo es una ilusión, quizás un proyecto, pero tal como avanza el reloj solo cambiamos el eterno presente convirtiéndolo en recuerdo, (quizás sea mejor llamarlo pasado).
ResponEliminaSa Lluneta, nos has regalado una bella historia que incita a pensar.
Els records i la memòria van junts, no poden ser uns sense l'altra. Com dius tu, són la nostra història, tot el que som i fins aquí... perquè el futur no existeix, només és fum... I el dia que ens falli la memòria, tot el que som es convertirà en un gran nigul d'on no en sabrem sortir mai.
EliminaContenta de que treguis el cap per aquí, ets el meu regalet. Gràcies!.
Aferradetes, Jota.
Les fotografies són una manera molt poderosa de connectar-nos amb el nostre passat i de reviure moments especials. Per això és normal que mirar fotografies antigues ens produeixi emocions com la nostàlgia o l'alegria en recordar aquests moments, encara que personalment crec que en aquests casos pesa més la nostàlgia que l'alegria, si més no en el meu cas. No solc fer-ho sovint per aquest motiu. Aferradetes i petonets, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaPenso que d'alguna manera per un color, per una llum, per una cara coneguda... potser que si ens manca la memòria, podrem connectar amb aquests instants tan nostres. A part de nostàlgia, a mi em treu molts somriures, però tampoc ho faig sovint.
EliminaAferradetes d'anada, Alfons.😘🤗
La foto!! 🤦♂️El fet que el seu protagnista sigui una dona gran afegeix una dimensió emocional a la foto, suggerint una història o un missatge darrere de la imatge, com sol passar a totes les teves fotografies. El contrast entre la llum que il·lumina el cap i les mans i l'ombra que les envolta és molt bonica. Enhorabona, Paula!!👍
ResponEliminaAi, la foto, la foto!. M'has fet riure.😂
EliminaMoltes gràcies per tornar, Alfons.😉