14 de desembre 2022

IMATGES

Un cop saturats, ulls i ànima, et posaves a recollir imatges que, potser un dia, del record poguessin escapar-se. -Per si de cas-, sempre em deies...  Àlbums i àlbums omplien les lleixes de tots els moments viscuts  i un bell somriure treia el cap, cada cop que te'ls mostrava.

42 comentaris :

  1. Estupenda entrada Paula. Me gusta mucho la foto y no solo por el momento, la luz es preciosa, pero el texto lo es más aún si cabe. Ese vídeo siempre me gustó tanto por la música como por la estética.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los recuerdos siempre presentes, hasta que dejan de serlo... quizás las fotografías tomadas nos lleven a recuperar, en cierto modo, esos instantes.

      ¡Muchas gracias, Fernando!.
      Aferradetes.

      Elimina
  2. Fotos i més fotos,
    per no recordar en cavat on son.

    Petonets, sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fotos, per a mi, a més de tenir un lloc ben determinat, també tenen unes vivències molt concretes. En cas de perdre la memòria, imagino que en veure-les podria existir un fil que m'associés a l'instant... crec.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  3. Precioso el texto que además viene perfectamente acompañado con esa foto iluminada de maravilla justamente allí donde los recuerdos se acumulan para ir perdíendose después con el paso del tiempo. Bravo. Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por eso las fotos tienen tanta importancia para mí, para que la memoria se difumine lo menos posible.

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  4. Fa molts anys que no miro àlbums de fotos.
    S'han omplert de morts.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc els miro molt sovint, vull dir als àlbums (tot i tenir-ne un bon caramull). Però de tant en tant, sí m'agrada donar-lis una ullada i recordar els moments amb les persones que m'estimo, tot i estar morts.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  5. Yo tengo un lio de fotos tremendo, pero no por eso dejare de seguir tirando.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intento poner orden en todas mis fotos, aunque muchas veces sólo queda en el intento. A los que nos gusta la fotografía, creo que es inevitable no hacerlas.

      Besos

      Elimina
  6. Molt bona foto. L'excès de fotografies es un problema avui en dia, es tracta de fer una meticulosa selecció de les esencials i tenir-les a ma.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé que és la primera regla de tot fotògraf, seleccionar. Però en el meu cas (que no em considero fotògrafa), hi ha fotos que no esborraria mai, per molt malament que estiguin fetes, perquè són les úniques que tinc d'aquell instant que no es pot repetir.

      Moltes gràcies, Josep!.
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Em passa com a la protagonista de la història. Guardo records en imatges. Des de ben jove. I no ho he deixat de fer. I ara que portem una càmera a sobre tot el dia, imagina't...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs fixa't!, ara que portem el mòbil a sobre, és quan menys fotos faig (almenys amb el mòbil). I sí, les fotos per algú alié potser no signifiquin res, però per qui les ha fet és un món de sensacions en una sola imatge.

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  8. A nice candid capture of a photographer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.

      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  9. Guardem instants, en paper o en megues, músiques a la memòria cerebral o de l'mp3.
    I així va passant la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és la imatge o la cançó en si, és on et porta.

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  10. Algun cop ho he pensat jo mateix. Tantes fotos, tantes fotos, algun dia seran la meva memòria si és que no ho són ja.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que és com una segona memòria... per si la primera ens falla.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  11. No sabem què està fotografiant aquesta senyora, segur que primer ho deu haver recorregut tot per trobar on podia fer la foto per el record; jo abans sempre feia moltes fotos, però ara de vegades ni m'enduc la màquina, prefereixo observar-ho tot a ull nu, i als records sempre hi trobaré coses boniques.
    Bon vespre, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això dic al text, "saturada, ben plena, havent-hi gaudit de tot, ulls i ànima", perquè primer s'ha de veure tot per saber que és el que t'agrada més. Aquesta senyora estava fent una foto al tren de Sóller, què com saps és un tren molt antic.

      Tant de bo ens puguem anar d'aquest món amb els records ben vius!.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  12. Guardar para recordar... Así es y como gusta ver esos recuerdos. Que bien has conjuntado texto e imagen. Gran foto.
    Buena noche Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al menos, en caso de perder la memoria, que sirvan como hilo conductor de nuestros recuerdos.

      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  13. Gracias a las imagenes, volvemos a vivir... Cuantas cosas, cuantos instantes, si no quedaran fotografiados, quedarian en el olvido...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Revivir, rememorar, reabrir... de eso se trata.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  14. Disfruta de sus momentos vividos, para inmortalizarlos en esas fotos.
    ¡Quién pudiera almacenarlos , en un tarro de cristal! y poder soltarlos de vez en cuando , para poder vivirlos de nuevo.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En nuestro caso, creo que el tarro está, aunque el tamaño del mismo sea muy diferente.

      Besos, Antonia.

      Elimina
  15. Com més va, les imatges més formen part del present, però la majoria caduquen gairebé tot seguit. Tot és imatge: cine, televisió, anuncis publicitaris, fotos per mòbil, Instagram, Facebook, TikTok... I una llarga llista.... Jo tinc un munt de fotos antigues dels meus avantpassats, algunes datades del principi del segle XX (inclús alguna abans i tot) que guardo amb gran estima, però segurament, el que vingui darrere meu les tirarà a la brossa...
    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això de guardar fotos dels avantpassats sóc com tu. Bé, jo les guardo totes, perquè de ben petita m'ha agradat la fotografia. Fotos i càmeres.
      Com dius tu, segurament tot acabarà tirat quan ja no hi sigui.

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  16. Sempre va bé reforçar els records amb les fotografies, o amb els escrits o amb els dibuixos. Quasevol d'aquestes coses ajuda a mantenir els records.
    La fotografia és preciosa... i el text també. Motl ben enllaçats l'un amb l'altr
    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé el perquè, però tant les fotos (o dibuixos), com les cançons les recordo totes sempre. De fet hi ha lletres de moltes cançons que me'n faig creus de com les puc recordar, si era molt petita quan les escoltava.

      Moltes gràcies, nina!.
      Aferradetes assolellades.

      Elimina
  17. A casa també tenim lleixes amb àlbums que quan mirem, de tant en tant, ens retornen a uns records i vivències que ens omplen de somriures.
    Preciosa la fotografia amb un text molt encertat que m'ha despertat les ganes de mirar àlbums.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara tot és digital, però abans (de petita i joveneta) recollia totes les fotos i les posava en àlbums ben ordenades que encara conservo. També torno a ells, de tant en tant, quan em visita la nostàlgia i, sí!, també em fan treure somriures i llàgrimes.

      Moltes gràcies, bonica!
      Aferradetes.

      Elimina
  18. Les imatges, sobretot les que són en moviment, són la nostra manera de ser immortals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho havia mirat d'aquesta manera, però potser tinguis raó.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  19. Anònim18.12.22

    Los recuerdos son la forma con que damos profundidad a la existencia, el recuerdo es nuestra historia, es aquello que rompe el eterno presente, ya que el futuro, solo es una ilusión, quizás un proyecto, pero tal como avanza el reloj solo cambiamos el eterno presente convirtiéndolo en recuerdo, (quizás sea mejor llamarlo pasado).
    Sa Lluneta, nos has regalado una bella historia que incita a pensar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els records i la memòria van junts, no poden ser uns sense l'altra. Com dius tu, són la nostra història, tot el que som i fins aquí... perquè el futur no existeix, només és fum... I el dia que ens falli la memòria, tot el que som es convertirà en un gran nigul d'on no en sabrem sortir mai.

      Contenta de que treguis el cap per aquí, ets el meu regalet. Gràcies!.
      Aferradetes, Jota.

      Elimina
  20. Les fotografies són una manera molt poderosa de connectar-nos amb el nostre passat i de reviure moments especials. Per això és normal que mirar fotografies antigues ens produeixi emocions com la nostàlgia o l'alegria en recordar aquests moments, encara que personalment crec que en aquests casos pesa més la nostàlgia que l'alegria, si més no en el meu cas. No solc fer-ho sovint per aquest motiu. Aferradetes i petonets, Paula!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que d'alguna manera per un color, per una llum, per una cara coneguda... potser que si ens manca la memòria, podrem connectar amb aquests instants tan nostres. A part de nostàlgia, a mi em treu molts somriures, però tampoc ho faig sovint.

      Aferradetes d'anada, Alfons.😘🤗

      Elimina
  21. La foto!! 🤦‍♂️El fet que el seu protagnista sigui una dona gran afegeix una dimensió emocional a la foto, suggerint una història o un missatge darrere de la imatge, com sol passar a totes les teves fotografies. El contrast entre la llum que il·lumina el cap i les mans i l'ombra que les envolta és molt bonica. Enhorabona, Paula!!👍

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, la foto, la foto!. M'has fet riure.😂

      Moltes gràcies per tornar, Alfons.😉

      Elimina

Benvinguts al racó!