05 de desembre 2022

TRiSTESA


I si pogués fer-te entendre,

trencant els murs que ens separen,

 com silenciar tot el mal...

I si ens miréssim als ulls

i poguéssim veure'ns per dins,

cercant el perdó franc.

La tristesa no em mataria,

si jo pogués niar al teu cor.

[Desembre ~ 2022]

36 comentaris :

  1. Foto, poema, música (instrumental). deslumbrantes que me fascinou ver, ler e ouvir
    .
    Uma semana feliz … Cumprimentos poéticos
    .
    Pensamentos e Devaneios Poéticos
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Ricardo!.

      Aferradetes.

      Elimina
  2. Magnífic text, com sempre acompanyant una molt bona foto.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!.

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  3. Una entrada muy bonita Paula. Me encanta la foto, el poema es precioso y el vídeo de "Lang Chopin", ( A que suena a apellido chino?)...jejeje, es una delicia.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por sus características también te diría que lo es.😅
      Bromas aparte, Lang Lang es uno de mis pianistas preferidos de esta generación.

      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Fernando.

      Elimina
  4. La tristesa s'enamora de les ànimes sensibles i no les deixa anar mai.
    Per molt que pensem que altres persones o situacions aconseguirien allunyar-la em temo que no.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, però si és produïda per un fet d'una altra persona, sempre queda l'esperança d'arreglar-ho... la tristesa ja hi és.

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  5. Escuchar una partitura de piano de Chopin, mientras las gotas de lluvia golpea mis cristales, es el mejor regalo que me has podido hacer.
    Buen poema y buena fotografía. Toda esas gotas de agua que hay en tu fotografía, son lágrimas que han caído, para liberar la tristeza de un corazón.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mientras esa tristeza exista, ni todas las lágrimas del mundo lo pueden liberar.

      Celebro muchísimo haberte hecho este regalo.
      ¡Muchas gracias!.
      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  6. Wet on glass really gives a special look

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, l'efecte que dóna sempre és molt bonic.

      ¡Moltes gràcies!.
      Aferradetes, roentare.

      Elimina
  7. Si ens puguéssim mirar així, l'empatia s'empadronaria de tota relació.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens compliquem molt la vida, quan tot és molt més senzill.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  8. Ai, que bonic...m'afegeixo a la súplica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser si en som dues, ho aconseguim.

      Gràcies, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina
  9. Poema, foto, música...: Exquisit!
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, gràcies, gràcies!.

      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  10. Desgràciadament hi ha murs que mai no es poden trencar des d'un sol costat. Si l'altre no vol, un de sol no hi pot fer res.

    És mol tendre, molt bonic i molt trist aquest poema... la tristesa ens acompanya massa sovint a la vida... potser com diuen per aqué més amunt, és que s'enamora de els persones sensibles. M'afegeixo jo també, al prec final...

    Aferradetes dolces, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és i no hi puc fer més. S'ajunten més decepcions i més tristesa, tot i que no deixo d'estimar. Potser sigui això, el fet de no deixar d'estimar que em té tan trista...

      Gràcies, preciosa!.
      Aferradetes de tot cor.

      Elimina
  11. Tant debò que tot el que expresses al teu poema pogués passar i així poder desfer-se d'aquesta tristesa que tan endins se sent.
    La fotografia i la música precioses també, nina.

    Aferradetes dolces, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com diu la Carme, si un dels dos no vol, no es pot trencar el mur. Tant de bo!.

      Moltes gràcies, bonica!.
      Aferradetes dolcetes.

      Elimina
  12. Pic, poem, piano: perfect. / Pic, poema, piano: perfecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Danke!. Thanks!. Gràcies!.😉

      Aferradetes, Sean.

      Elimina
  13. No se que tiene este tipo de fotografías pero, es cierto que siempre transmiten un poco de nostalgia, un mucho de ausencia y por lo tanto ...tristeza.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tristeza de la ausencia, tan diferente a la de la distancia.

      ¡Gracias, Luis!.
      Aferradetes.

      Elimina
  14. La fotografia, el títol i el contingut del poema s'uneixen en un mateix tot per reflectir la tristesa i el dolor per la pèrdua. El poema suposa un acte de generositat, un pas endavant necessari per buscar una reparació curativa d'errors comesos en el passat. Quan no tot depèn d'una sola persona, aquest pas ajudarà almenys a fer les paus amb un mateix. Aferradetes ben fortes, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria dir que és un consol, però no ho és la majoria d'hores... la tristesa no se'n va...

      Moltes gràcies, Alfons!.
      Aferradetes viatgeres.😘🤗

      Elimina
  15. Sempre lligues molt bé les teves fotografies amb els teus poemes. Aquesta vegada la música de Chopin ho arrodoneix sensiblement.
    Llàgrimes, poemes tardorals i música nocturna. Ai la tardor!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tardor i els fets, un bon brou de cultiu per a la tristesa.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  16. Té molt de sentiment, tot i ser trist m'agrada molt, com la música que l'acompanya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena!.

      Aferradetes dolcetes.

      Elimina
  17. Aquest bonic poema acompanya la tristesa de la finestra que plora records llunyans,
    la música fa de lligam sensible.
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Plorava per dins i per fora.

      Gràcies, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina
  18. Seria tan fàcil,
    que no entenc,
    per què no ho fem.

    Petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc ho entenc... però és cosa de dos.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina

Benvinguts al racó!