 |
| Pel finestral (Inca, novembre-2013) |
En l'absència
el record més amable
et fa més intens
més present
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Els records poden ser tan intensos com la realitat, però hem de mirar ben endavant per no quedar-nos-hi ancorats. Oblidar no. Aturar-nos tampoc.
ResponEliminaPotser els records amables ens ajudin a portar millor el present, aquests ja els tenim;
Eliminapenso que el futur es fa cada segon, d'un en un, no hi ha més enllà de l'ara mateix.
Aferradetes! :)
Aprofitar-los per tirar endavant, els records, la seva energia, el seu costat amable, el seu somriure, per construir-ne de nous. t'entenc molt bé, nineta...
ResponEliminaUna abraçada - aferradeta
No és mala cosa construir sobre la part amable del que s'ha viscut,
Eliminasegurament dóna (com a mínim) una pau envejable.
Aferradetes+abraçades :)
En el record, l'absència és més amable. No et fa més present, però sí més intens. Disculpi'm per tergiversar els seus mots, senyora Arraconada. Una aferradeta, com diu vostè (però no de la ETA, com interpreten Pisuerga enllà)
ResponEliminaNo he de disculpar res, Sr Strike, la seva versió és boníssima. Me la guardo, amb el seu permís.
EliminaPel que fa a les aferradetes, el convido a fer una ullada a ca na Sílvia, AQUÍ i crec que ho entendrà perfectament. ;)
Una aferradeta p'es coll, ben dolça!!
Los recuerdos no dejan de ser la profundidad de la vida, la medida de lo vivido, y a la vez han de ser la catapulta con la que lanzarse a conquistar el futuro.
ResponEliminaSalluneta, recordando.. recordando, me da por pensar, y pienso.... Recuerdo por que he vivido, imagino por que quiero vivir, y hago por que estoy viviendo, pasado presente y futuro son la misma cosa, el mismo alambre en el que hacemos funámbulismo, y sigo pensando que mejor no recordar tanto, no sea que llegue a aquellos 300€ que me prestó, y que yo he olvidado, y espero que usted como buena cristiana haga profesión de fé ((( perdona nuestras deudas (es mi caso), así como yo perdono a mis deudores (que sea su caso))))
Preciso tiempo necesito ese tiempo
Eliminaque otros dejan abandonado
porque les sobra o ya no saben
que hacer con él
tiempo
en blanco
en rojo
en verde
hasta en castaño oscuro
no me importa el color
cándido tiempo
que yo no puedo abrir
y cerrar
como una puerta
tiempo para mirar un árbol un farol
para andar por el filo del descanso
para pensar qué bien hoy es invierno
para morir un poco
y nacer enseguida
y para darme cuenta
y para darme cuerda
preciso tiempo el necesario para
chapotear unas horas en la vida
y para investigar por qué estoy triste
y acostumbrarme a mi esqueleto antiguo
tiempo para esconderme
en el canto de un gallo
y para reaparecer
en un relincho
y para estar al día
para estar a la noche
tiempo sin recato y sin reloj
vale decir preciso
o sea necesito
digamos me hace falta
tiempo sin tiempo.
-Mario Benedetti-
Difícil, estimat amic, olvidar ese tiempo que fué para entender lo que somos y seguir siendo, al mismo tiempo. Más complicado es, aún si cabe, vivir sin haber vivido...
Fíjese, hasta ese momento no he llegado. Está seguro que le presté 300€? De ser así no se preocupe, con que me invite a cenar y cenemos juntos (que no es lo mismo el deseo que la realidad), yo me doy por bien pagá, jejjej
Cuídese-me mucho, no pierda el equilibrio! ;)
Beso ...
Certament l'absència ho accentua tot. Un poema molt bonic, sa lluna
ResponEliminaEm quedo amb els records més amables.
EliminaAferradetes, nina :)
Un tractament molt bo que fa la imatge super-atractiva!
ResponEliminaUna abraçada
Gràcies, Josep!
EliminaA mi m'agrada com ha quedat.
Aferradetes :)
Un record com un abric per mirar més enllà i avançar.
ResponEliminaFa més bon caminar, ben abrigada ara que fa fred.
EliminaAferradetes :)
L'absènsia... a vegades fa massa mal, encara que vulguis recordar la seva part amable... I és veritat que el que hauriem de fer es anar endevant, però costa tant...
ResponEliminaUna aferradeta inmesa :)
Sempre fa mal si és d'algú estimat, fins i tot si és una cosa perduda amb els anys, per això m'aferro als records amables que fan més fàcil mirar endavant.
EliminaAferradeta dolça, bruixeta!
Hi ha vides paral · leles com aquests Arcs de Sant Martí i quan es desfan els camins el record de l'absència és desolador ... intens.
ResponEliminaBona tarda sa lluna.
Molt trist ... fins que tries els petits-grans moments que et tornen el somriure.
EliminaMolt bon dia, Pere!
Bessets :)
Moltes vegades els records són la gasolina de la nostre vida. Com més bons millor.
ResponEliminaDoncs ... sí senyor, energia pura!!
EliminaAferradetes! :)
Penso també que, de vegades, en l'absència idealitzem més els records...
ResponEliminaPetonets, bonica.
Tot i que somio contínuament, sempre tinc el dit petit tocant terra ...
Eliminano sé si seria millor deixar de somiar o enlairar-se per complet.
Bessets, Roser! :)
Preciós poema, Sa Lluna. A vegades aquests records, vius, intensos i presents, es l'unic que ens queda per viure amb il·lusió.
ResponEliminaAferradetes
Sempre són un bon refugi on tornar, sigui quin sigui el motiu.
EliminaAferradetes i bona tarda! :)
Totalment d’acord, l'absència ho accentua tot. És un poema preciós, sa lluna
ResponEliminaUna abraçada.
Ens hi recreem per fer-los encara més bells, si això és possible.
EliminaGràcies Josep per venir!
Aferradetes :)
Els records són un pont amb el present, que bonic el teu arc de sant martí :)
ResponEliminaEls records són el tresor que no ens hauria de faltar mai.
EliminaDarrerament, des del finestral, he pogut gaudir de molts arcs dobles, són una meravella!
Aferradetes, nina :)
quines paraules més profundes Lluneta! M'agrada pensar en records amables.... :)) Ptonets!
ResponEliminaA mi també m'agrada pensar en instans màgics, sortosament en tinc molts.
EliminaAferradetes :)
Versos intensos, com eixos records que segueixen vius, d'alguna manera, en les profunditats de la gent que sap estimar...
ResponEliminaM'ha agradat molt també la fotografia...
I la música...
Gràcies Sa lluna :)
Ah! avui si no estic equivocat és lluna plena, aprofito doncs per a felicitar a Sa lluna :) I t'envio un enllaç que segur et farà somriure: http://unplanetallamadoacapu.blogspot.com.es/2013/12/hasta-el-ano-que-viene_17.html
Un abraç ben ple.
Gràcies, Ximo!! M'has fet un regal preciós.
EliminaSaps? Avui mati anant cap a la feina m'ha acompanyat pel camí
i li he fet unes quantes fotos, estava espectacular ;)
Una aferradeta farcida de bessets! :)
Muy bella esta imagen que nos brindas, amiga
ResponEliminaTe deseo mucha felicidad
Un abrazo
Mucho mejor las tuyas, ni punto de comparación, pero confío que algún día aprenderé ;)
EliminaFelicidad para tí, ahora y siempre.
Abrazote! :)
Enlairar-se amb bitllet de tornada, ep! :))
ResponEliminaMaco, nena. (Perdona per no passar...molta feina, poc temps, i cal dormir...)
:*
Gràcies, Montse!
EliminaT'entenc molt bé, ets ben rebuda sempre ;)
Aferradetes!