29 de novembre 2020

LA PELL


La pell, de no fregar-la amb la pell,
es va esquerdant.
Els llavis, de no tocar-los amb els llavis,
es van assecant.
Els ulls, de no creuar-los amb els ulls,
es van tancant.
El cos, de no sentir-lo amb el cos,
es va oblidant.
L'ànima, de no lliurar-la amb l'ànima,
es va morint.
Bertolt Brecht

16 comentaris :

  1. Si no ens toquem, ens eixarraïm... gran Bertolt Brecht!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé què vol dir eixarraïm, però imagino que és el mateix que rovellar-se.

      Petonets, Carme.💝

      Elimina
    2. Sí, més o menys... “ressecar-se”, “corsecar-se”. 😘😘

      Elimina
    3. Vaig anotant paraules, gràcies! ◠‿ *

      Elimina
  2. S'ha de regar cada dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben cert, si no se rega cada dia, mor.

      Bon dia, Xexu.🍁

      Elimina
  3. Contra la llunyania: el contacte.
    Contra la solitud: el contacte.
    Contra la indiferència: el contacte.
    etc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ara que en tenim tan poc, s'enyora molt.

      Aferradetes, Xavier.🌠

      Elimina
  4. No coneixia aquest poema però realment és així.
    Crec que estem mutant.
    Que aviat serem de plàstic.
    Necessitem tocar, sentir... o ens apagarem per sempre.
    Potser no morirem de la Covid, però estarem morts en vida.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben cert, recordo el temps del confinament de març, tothom se sentia molt malament per això, fins i tot les famílies de dos, tres o quatre membres... imagina les persones que no tenen a ningú...

      Aferradetes ben fortes. 🍁

      Elimina
  5. Però encara que anem amb mascareta, podem mirar-nos als ulls i també podem compartir els sentiments de l'ànima...
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que ens volen fer creure... tu creus que, quan vas pel carrer, mirem als ulls o procurem passar de pressa i com més lluny millor?

      Petonets, Roser.💖

      Elimina
  6. Bertolt Bretch profètic un segle abans!
    Doncs jo estic bastant d'acord amb la Roser, sa lluna. Llegint-ho he pensat que ra l'únic que ens salvava. Tu no creus que ara ens mirem més als ulls?
    Segueix escrivint, eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa temps que no tinc aquest goig ni quan no portaven tapaboques i ara molt menys. Ens mirem poc als ulls...
      Torno a estar sense connexió, no sé fins quan, en poder seré per aquí.
      Aferradetes, nina.❤️

      Elimina
  7. Tomeu Cerdà22.3.21

    En Brecht va descriure de forma bellísima un amor trist. Lo que ningú sap és que amb el temps el va relatà de forma feliç. Ningú ho sap. No vos preocupeu. Un dia en somnis el podreu reviure. Voltros sereu els protagonistes.Despertareu i estareu amant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si era bell la forma de descriure un amor trist, segurament la descripció d'un amor feliç serà més bell, si és possible encara. Seguirem somiant fins que estimem en un món real.

      Aferradetes, Tomeu.

      Elimina

Benvinguts al racó!