La pell, de no fregar-la amb la pell,
es va esquerdant.
Els llavis, de no tocar-los amb els llavis,
es van assecant.
Els ulls, de no creuar-los amb els ulls,
es van tancant.
El cos, de no sentir-lo amb el cos,
es va oblidant.
L'ànima, de no lliurar-la amb l'ànima,
es va morint.
Bertolt Brecht
Si no ens toquem, ens eixarraïm... gran Bertolt Brecht!
ResponEliminaNo sé què vol dir eixarraïm, però imagino que és el mateix que rovellar-se.
EliminaPetonets, Carme.💝
Sí, més o menys... “ressecar-se”, “corsecar-se”. 😘😘
EliminaVaig anotant paraules, gràcies! ◠‿ *
EliminaS'ha de regar cada dia!
ResponEliminaÉs ben cert, si no se rega cada dia, mor.
EliminaBon dia, Xexu.🍁
Contra la llunyania: el contacte.
ResponEliminaContra la solitud: el contacte.
Contra la indiferència: el contacte.
etc.
I ara que en tenim tan poc, s'enyora molt.
EliminaAferradetes, Xavier.🌠
No coneixia aquest poema però realment és així.
ResponEliminaCrec que estem mutant.
Que aviat serem de plàstic.
Necessitem tocar, sentir... o ens apagarem per sempre.
Potser no morirem de la Covid, però estarem morts en vida.
Petons.
És ben cert, recordo el temps del confinament de març, tothom se sentia molt malament per això, fins i tot les famílies de dos, tres o quatre membres... imagina les persones que no tenen a ningú...
EliminaAferradetes ben fortes. 🍁
Però encara que anem amb mascareta, podem mirar-nos als ulls i també podem compartir els sentiments de l'ànima...
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Això és el que ens volen fer creure... tu creus que, quan vas pel carrer, mirem als ulls o procurem passar de pressa i com més lluny millor?
EliminaPetonets, Roser.💖
Bertolt Bretch profètic un segle abans!
ResponEliminaDoncs jo estic bastant d'acord amb la Roser, sa lluna. Llegint-ho he pensat que ra l'únic que ens salvava. Tu no creus que ara ens mirem més als ulls?
Segueix escrivint, eh?
Fa temps que no tinc aquest goig ni quan no portaven tapaboques i ara molt menys. Ens mirem poc als ulls...
EliminaTorno a estar sense connexió, no sé fins quan, en poder seré per aquí.
Aferradetes, nina.❤️
En Brecht va descriure de forma bellísima un amor trist. Lo que ningú sap és que amb el temps el va relatà de forma feliç. Ningú ho sap. No vos preocupeu. Un dia en somnis el podreu reviure. Voltros sereu els protagonistes.Despertareu i estareu amant.
ResponEliminaSi era bell la forma de descriure un amor trist, segurament la descripció d'un amor feliç serà més bell, si és possible encara. Seguirem somiant fins que estimem en un món real.
EliminaAferradetes, Tomeu.