De vegades, el destí s'assembla a una petita tempesta de sorra que canvia de direcció sense parar. Tu canvies de rumb intentant evitar-la. I llavors la tempesta també canvia de direcció, seguint-te a tu. Tu tornes a canviar de rumb. I la tempesta torna a canviar de direcció, com abans. I això es repeteix una i altra vegada. Com una dansa macabra amb la Mort abans de l'alba. I la raó és que la tempesta no és una cosa que vingui de lluny i que no tingui relació amb tu. Aquesta tempesta, en definitiva, ets tu. És una cosa que es troba en el teu interior. L'únic que pots fer és resignar-te, ficar-te en ella de cap, tapar-te amb força els ulls i les orelles perquè no se't s'omplin de sorra i anar creuant pas a pas. I en el seu interior no hi ha sol, ni lluna, ni direcció, de vegades ni tan sols existeix el temps. Allà només hi ha una sorra blanca i fina, com pols d'ossos, dansant a la part alta del cel. Imagina't una tempesta com aquesta.
Haruki Murakami
No n'he llegit mai cap llibre d'en Murakami...Segons aquesta ressenya, el trobo molt filosòfic i força pessimista, penso que davant la tempesta no t'has de resignar, sinó lluitar amb totes les teves forces per a guanyar-la, sobretot amb la força de l'esperança!
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
I quan estàs lluitant totes les hores del dia, durant mesos i mesos, any rere any, i no et serveix de res? El pessimisme t'omple a totes hores i la resignació és l'eina que et protegeix d'alguna manera... No pots estar lluitant a tota hora contra tots els fronts.
EliminaAferradetes, Roser.💖
És trist quan s'acosta la tempesta i no et pots aixoplugar de cap de les maneres.
ResponEliminaAixí és, trist i mal d'empassar.
EliminaPetonets, Xavier.🌠
Tantes tempestes com éssers humans.
ResponEliminaArriba un moment en què la sorra s'omple d'anys i de desencisos i et posseeix per a sempre.
No és una queixa.
És una constatació.
Petons.
L'esperança desapareix i no te'n surts. Tret d'algunes petites coses que et fan seguir endavant, que cada cop són menys...
EliminaPetonets, Xavi.🍁
Oh, aquí m'has enganxat! Jo he llegit tota l'obra traduïda d'aquest autor i ara mateix no tinc ni idea de quin llibre surt això. La mort del comanador...?
ResponEliminaNo he llegit cap llibre de l'autor d'aquest fragment. Un dia cercant informació, em va dur a trobar aquest text i el vaig guardar. El post el tinc fet des de fa més d'un any a esborranys i ara que he tornat gaudir d'una mica de connexió l'he pujat. El text és adient amb la foto, el meu estat d'ànims i amb la música.
EliminaGràcies, Xexu.🌠
hi ha una dita marinera que diu...gira vent, gira veles
ResponEliminapero de vegades ni veus les veles ni obeix el timó,
nomes et sents empapat i perdut
Vull creure que les tempestes pasen
i que per damunt dels nuvols el sol brilla amb força
...diguem somiadora
una aferradeta, ninona
També ho vull creure, però de vegades la tempesta pot amb tu i, per més que facis, te'n porta per camins on no voldries anar. Els somnis i els desitjos van i vénen, hi ha dies on ho vols veure tot clar i d'altres...
EliminaAferradetes, preciosa.💕
Sa lluna, aquest sí que és impactant, de vídeo! Uf!
ResponEliminaCrec que la tempesta no és dintre nostre, sinó que més aviat, creiem que hi és. I com que dius que el fragment coincideix amb el teu estat d'ànim, t'animo a desafiar la tempesta. Aferradetes!
Diguem que he hagut d'aminorar la meva vida. Tot el meu món s'ha reduït, la tempesta hi és cada dia, tot i que hi ha dies que no la vulgui veure. Gràcies pels teus ànims!
EliminaTens raó, és un vídeo brutal.
Aferradetes, Tresa.💖
Tant de bó , les tempestes només ho fossin de notes musicals... ho d'allò més agradable que puguis imaginar ! però la realitat no es tant generosa... Ànim i força per batallar en aquesta tempesta !!.
ResponEliminaEl vídeo m'ha recordat la pel.licula Melancholia .
Una abraçada !!
Les tempestes no solen ser generoses, bé... en quantitat d'aigua, vent, trons o llamps, si ho són. Les personals potser siguin menys fortes, però no són gens generoses i, gairebé sempre, et deixen marques difícils d'esborrar. De tot s'aprèn i jo ho faig.
EliminaNo he vist la pel·lícula que dius, però si és tan impressionant com el vídeo, segur que està molt bé.
Aferradetes, Artur. 🍁
Ets sents identificada amb aquest text? És molt dur, però ja ho diuen que el pitjor enemic és l'interior...
ResponEliminaS'ha de ser fort per a viure, la tempesta que és a fora sempre et toca i quan una té la sensibilitat com l'única manera de viure, pateixes constantment.
EliminaAferradetes, Helena.💖