Per gaudir en veritat d'un gos, no s'ha de tractar d'entrenar-lo perquè sigui semi-humà. El punt és obrir-se un mateix a la possibilitat de ser més gos.
No tinc gos. Ni el vull. És per egoisme. El tindria si visquessin més que jo... No podria suportar la mort d'un ésser amb tanta noblesa, afecte i generositat.
Ara no en tinc. Quan estava casada sí que en vaig tenir, el pare i el nen en volien i vaig acabar només cuidant-lo jo. Després de fer tot el possible per a ell, es va morir de leishmaniosi i ho vaig passar molt malament...
M'encanten els gossos, però jo no en tinc, perquè cal tenir,ne molta cura i de vegades no es pot, ara que gos que trobo , gos que li faig moixaines... Estic d'acord que un gos només ha de ser això, un gos!!! Petonets, Lluneta.
Cert, si se té qualsevol animal de companyia s'ha de tenir molta cura d'ell. A mi m'agraden molt, però ara no tinc possibilitats de tenir-ne cap. No és sols un gos, o almenys no ho era quan en tenia. La majoria són més intel·ligents que els humans i, sobretot, més lleials.
JO!!!!!! Tinc un gos. I l'he deixat ser molt lliure. Bé, és del meu fill, però jo en sóc la mestressa, la cuidadora, la patidora...i he après amb ell a fer el gos. Més ben dit, m'entenc millor amb ell que amb moltes persones... petonassos!
Te crec, jo també hi he passat. Ara no en puc tenir, però potser seria el millor moment de tenir-ne un... M'agrada que hagis arribat al punt de fer el gos, segurament és la millor manera d'entendre's.😉
Jo no he tingut mai gos i no he sabut mai gaudir-ne gaire, dels gossos... m'hauria d'obrir molt i molt i estic convençuda que prefereixo obrir-me a altres coses, sobretot a les persones. Per sort, això encara jo podem triar i ningú ens obliga a tenir gos.
Això està ben clar, ningú ens obliga. Pel que tenen la sort d'estar envoltats de persones, suposo que la companyia d'un gos no és molt necessari. Hi ha altres persones que no canviarien el gos per ningú, són relacions molt diferents, i són opcions molt personals.
Bub, bub, bub...
ResponEliminaMolt bé, Xavier!
EliminaHauré d'obrir-me un poc més per entendre el que has dit.😉
Aferradetes.🌠
No tinc gos.
ResponEliminaNi el vull.
És per egoisme.
El tindria si visquessin més que jo...
No podria suportar la mort d'un ésser amb tanta noblesa, afecte i generositat.
Petons.
Ara no en tinc. Quan estava casada sí que en vaig tenir, el pare i el nen en volien i vaig acabar només cuidant-lo jo. Després de fer tot el possible per a ell, es va morir de leishmaniosi i ho vaig passar molt malament...
EliminaPetonets, Xavi. 🍁
M'encanten els gossos, però jo no en tinc, perquè cal tenir,ne molta cura i de vegades no es pot, ara que gos que trobo , gos que li faig moixaines...
ResponEliminaEstic d'acord que un gos només ha de ser això, un gos!!!
Petonets, Lluneta.
Cert, si se té qualsevol animal de companyia s'ha de tenir molta cura d'ell. A mi m'agraden molt, però ara no tinc possibilitats de tenir-ne cap. No és sols un gos, o almenys no ho era quan en tenia. La majoria són més intel·ligents que els humans i, sobretot, més lleials.
EliminaAferradetes, Roser.💖
La complicitat i la estima, també troben camins alternatius al llenguatge.... no desesperem !
ResponEliminaSalut : )
Sí que ho són, segur!. Tot i que sembli mentida, ens entenen més ells a nosaltres que a l'inrevés.
EliminaSalut, Artur.🌠
Doncs jo tracto el meu gat com si fos una personeta, no vegis quines converses tenim!
ResponEliminaFins i tot et pren el blog de tant en tant. 😉
EliminaAferradetes, Xexu.🍁
JO!!!!!! Tinc un gos. I l'he deixat ser molt lliure. Bé, és del meu fill, però jo en sóc la mestressa, la cuidadora, la patidora...i he après amb ell a fer el gos. Més ben dit, m'entenc millor amb ell que amb moltes persones... petonassos!
ResponEliminaTe crec, jo també hi he passat. Ara no en puc tenir, però potser seria el millor moment de tenir-ne un... M'agrada que hagis arribat al punt de fer el gos, segurament és la millor manera d'entendre's.😉
EliminaAferradetes ben fortes, nina.❤
Jo no he tingut mai gos i no he sabut mai gaudir-ne gaire, dels gossos... m'hauria d'obrir molt i molt i estic convençuda que prefereixo obrir-me a altres coses, sobretot a les persones. Per sort, això encara jo podem triar i ningú ens obliga a tenir gos.
ResponEliminaAixò està ben clar, ningú ens obliga. Pel que tenen la sort d'estar envoltats de persones, suposo que la companyia d'un gos no és molt necessari. Hi ha altres persones que no canviarien el gos per ningú, són relacions molt diferents, i són opcions molt personals.
EliminaAferradetes, Carme.💖